risotto amb favetes i pernilM'encanta posar-me el davantal, agafar el pot de l'arròs i decidir: paella o risotto. Però per fer arròs a la paella o a la cassola moltes vegades no hi ha els ingredients necessaris i requereix haver-hi pensat abans. Quan és el cas, la decisió inevitable és el risotto, perquè és una tècnica que et permet, a partir d'una preparació bàsica, obtenir un resultat ben diferent variant només un o dos ingredients. Com aquest d'avui.
Tenia un pot de favetes d'aquelles que venen ja fregides i amb el seu oli, donen un resultat excel·lent per exemple amb una salsa romesco per acompanyar un peix, com ja vaig explicar aquí, però volia donar-los un altre ús, també tenia taquets de pernil, que combina perfectament amb les faves, aleshores perquè no provar-ho amb arròs?
Per fer aquest risotto, vaig posar a sofregir ceba picada petita amb una mica d'oli de la mateixa conserva, i hi vaig afegir el pernil picat abans de tirar-hi l'arròs, remenar bé i afegir-hi un raig de vi blanc. Quan l'arròs se l'ha begut, comença el ritual del risotto, anar-hi afegint brou (en aquest cas, de verdures) a poc a poc, sense parar de remenar, fins que se'l beu i comença un altre cop el procés. Quan l'arròs és cuit, s'afegeix líquid per última vegada, es remena bé, s'aparta del foc i s'hi afegeix formatge parmesà ratllat, amb generositat. En aquest cas, dos minuts abans d'acabar la cocció hi vaig afegir les favetes, perquè ja estan cuites i només s'havien d'escalfar.
El resultat va quedar prou bo, si bé els nens van trobar massa el gust de les faves que no és una cosa que els entusiasmi. Si sou del mateix parer, en lloc de sofregir la ceba al principi amb l'oli de les favetes, feu-ho amb oli d'oliva o mantega i així no tindrà tant gust del llegum.
Manel,
ResponEliminaEts el rei de l'arròs, ja, ja. Amb quatre ingredients poses en pràctica una recepta nova i aquesta amb les favetes ha de ser ben bona. A mi, quan era petita, em passava com als teus fills: no m'agradaven les faves però amb el temps, he canviat d'opinió i ara sí que m'agraden.
Fins aviat
No fa falta que sigui dijous per fer l'arròs del dijous ai¡¡...
ResponEliminal'arrós amb la variació d'ingredients que si poden posar és per fer-lo cada día fins acabar l'any i continuar... com les piles duracell ... i "duran" i "duran" i... que vaigui de gust Manel¡ Josepb -menja de bacallà-
A mi les faves tampoc m'entusismen gaire, però canviant-les per uns pesols, aquest risotto seria molt del meu gust. Com sempre, un cop més has triomfat amb la teva especialitat ;)
ResponEliminaHola Manel!!! la de possibilitats que ens ofereix l'arròs!!! Com diu la Glòria ets el rei de l'arròs!!!
ResponEliminaEts tot un expert en arròs! Aquest fa venir una gana... es veu absolutament deliciós!
ResponEliminaAquest Manel es per provar-lo ja que ens agraden molt les faves.
ResponEliminaQue bo!
ResponEliminaEls rissotos sempre surten bons!
¿"Favetes" son habas?
ResponEliminaAyyy que por un momento he creído que fuera un risotto de "risi e bisi" :-)))
(Igual es mejor que me deje en paz de traducciones catalán-véneto!!!)
Siempre te queda de cine el arroz, besos
Manel cada cop que poses un post d'arròs m'entren unes ganes bojes de menjar-ne...favetes i pernil....en format risotto...mmm...delicious!
ResponEliminaPtnts
Manel, ha d'estar ben bo aquest arròs, però jo com la canalla, no aprofitar l'oli de les favetes perquè no domini el gust. I fet amb favetes tendres ara que ja n'hi ha?
ResponEliminaPTNTS
Dolça
No sóc gaire amant de les faves, jo les canviaria per una altre verdureta. Ets un crac amb els arrossos.
ResponEliminaPetonets,
glòria, la veritat és que les faves m'encanten, ja estic esperant que el pare me'n comenci a donar del seu hort ;) mentrestant, aquestes petites de conserva amb un bon oli d'oliva surten la mar de bé. de fet, demà repeteixo recepta!
ResponEliminajosepb, tens tota la raó, no cal pas esperar el dijous per menjar arròs!
gemma, tens un gust molt italià! la canella m'ha deixat un comentari més avall que diu que a itàlia fan un risotto semblant a aquest precisament amb pernil i pèsols. és que ja està tot inventat, com deien els avis :D
gràcies, rubén. tens raó que l'arròs dóna per fer una recepta cada dia i no repetir-te.
eva, la veritat és que sí que va sortir bo, i com tots els risotto, no costa pas de fer.
àngels, si t'agraden les faves, la recepta de demà també ho és, i com ja he comentat abans, estic esperant que l'hort del pare en comenci a produir per publicar almenys tantes receptes com l'any passat.
illeta, és veritat això que dius, si hi poses bona matèria primera i segueixes els passos, sempre solen quedar bé.
canella, las 'favetes' son las habitas esas tan pequeñas que venden fritas y conservadas en aceite.
al leer tu comentario he corrido al google (bueno, he canviado de ventana) a buscar el "risi e bisi" y, efectivamente, tiene el mismo aspecto que este risotto, con su jamón y sus guisantes. parece que los italianos ya habeis inventado todas las variantes del risotto, pero seguiré intentándolo. tengo hace tiempo para publicar un risoto 'a feira' que éste seguro que en italia no existe.. aunque tal vez en galicia sí :(
marta, ja m'agrada despertar aquests 'baixos' instints!
dolça, quan el pare em porti favetes de l'hort, no dubtis que serà el primer que faré!
pebbles, la gemms suggeria posar-hi pèsols, i resulta que a itàlia ja el fan, un risotto amb pernil i pèsols, o sigui que ja tens la solució.
Són tant bons els risottos!
ResponEliminabajoqueta, estic totalment d'acord amb tu!
ResponElimina