dimarts, 7 d’abril de 2009

el principal aliment del món (20)



arròs amb sepiones, musclos i gambes

L'arròs, no em cansaré de dir-ho, admet mil i una variacions en funció del que et puguis gastar o del que tinguis a la nevera. Amb ben pocs ingredients, com aquests, es pot fer un arròs a la paella la mar (i mai més ben dit) de bo. En aquest cas, un arròs dels que ja he dit a vegades que s'anomenen "sense feina" o "de senyoret", perquè tot es menja, no cal netejar res.
El brou d'aquest arròs, que és gairebé el més important, com sempre, el farem doble. D'una banda, posarem a obrir els musclos al vapor en una olla amb un dit d'aigua o de vi blanc i una fulla de julivert, taparem i en pocs minuts estaran oberts. Colarem i reservarem el suc i separarem els musclos.
D'una altra banda, posarem en un cassó amb oli els caps i les pells de les gambes i els farem sofregir una mica, juntament amb una pastanaga i una cebeta partida per la meitat, cobrirem amb aigua i deixarem bullir 15 o 20 minuts, mentre fem el sofregit de l'arròs.

En una paella amb oli, fregim un moment les gambes pelades perquè donin gust a l'oli, les retirem i posem a fer el sofregit amb ceba, pobrot verd i pebrot vermell tot ben picat, quan està la ceba transparent, hi afegit un gra d'all també picat petit, les sepiones senceres i tomàquet ratllat, segons el vostre gust, però és millor no passar-se perquè si n'hi posem molt, domina massa. Sofregim bé fins que el tomàquet és ben confitat i aleshores hi posem l'arròs, cent grams per persona, i els pèsols, cobrim generosament amb el suc dels musclos i el brou fet amb el cap de les gambes, salem i deixem fer a foc alegre vuit o deu minuts, després seguim la cocció a foc baix i al cap de quinze minuts, posem els musclos i les gambes per sobre perquè s'escalfin, deixem coure dos minuts més, tanquem el foc i tapem perquè la paella reposi cinc minuts. Abans de servir, m'agrada tirar-hi per sobre julivert picat.

14 comentaris:

  1. Manel,

    Ja saps que soc un incondicional dels teus arrossos. Aquests que anomenes de "senyoret" m'encanten perquè no t'embrutes les mans pelant "bitxos" ja que en aquest aspecte sóc bastant mandrós. Una vegada més em veig obligat a fer l'onada davant l'arrós que has fet.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Quin arrós de diumenge !!!
    A mi m'encanten els arrossos és igual si és caldós, risotto, paella, ... cap problema com que lliga amb tot nomès cal obrir la nevera i veure què hi tens per fer un magnific arrós.
    Petonets
    mar

    ResponElimina
  3. Me tomaba yo un plato ahora mismo,...que delicia!!
    Un besote

    ResponElimina
  4. Ja me l'he apuntat!!!
    Quina pinta... ara em menjaria un plat ben gros,,,jejejeje...

    Haig de dir que gràcies a tu he perdut la por a fer arrossos i m'encanta!

    Ja li he agafat el truquillo... En el meu cas però, els acabo af forn pequè la inducció no va molt bé pels arrossos... cou del mig però em queda cru de les vores...

    Res, dir-te que moltes gràcies per tot.
    El teu bloc és el millor de tots!

    Victòria.

    ResponElimina
  5. EL rei dels arrossos....sens dubte i merescut!!!
    Quina pinta aquest arròs...crec que supera fins si tot el de la meva mare i ja és molt a dir!!!
    Ptnts

    ResponElimina
  6. Manel, aquest és el meu arròs preferit! Però per estalviar-me fer dos menús diferents, l'acostumo a fer quan no hi és l'Oriol perquè és el menjar que menys li agrada. Ahir el vaig fer, però em va tocar fer macarrons i conill per a ell. Nosaltres amb un bon plat d'arròs d'aquest ja vam quedar ben tips.
    No sap el que es perd. Potser algun dia se n'adonarà!
    Petons

    ResponElimina
  7. L´arròs es lo meu, arròs entrepans , pasta tot lo que més bé es posa al cos!!!
    Te molt bona pinta aquest arròs, Manel

    ResponElimina
  8. Josep, aquest arròs del senyoret, com diem pel País Valencià també, t'ha quedat impressionant. Me'n menjaria un parell de plats... a caramull!!!

    ResponElimina
  9. josep, si llegeixes el comentari del francesc, veuràs que allà també en diuen arròs de senyoret, quan va tot pelat, i a mi com a consumidor m'agraden més que els altres.

    mar, a nosaltres ens agrada cuinar i solem tenir la nevera ben proveïda, però estic segur que a moltes cases obres la nevera i et cau l'ànima a terra, i l'únic que podries fer seria un arròs bollit, i encara sense all :D

    su, me sentiría muy honrado de poder ofrecertelo. tu pones el pan.

    victòria, al forn també queden molt bé els arrossos. no et pensis, que amb els focs de les cuines normals també costa de fer-ne, sobretot si la paella és gran. el millor són aquests focs de dos o tres cercles.
    no saps com m'alegra haver-te a judat a perdre la por i que et surtin cada vegada més bé els arrossos. encara que sé que no és veritat, t'agraeixo moltíssim aquest comentari. espero seguir veien-te per aquesta casa teva.
    fins aviat!

    marta, no diguis això, que l'arròs de la mare és sempre insuperable. moltes gràcies, però, per dir-m'ho.
    un petó.

    margarida, com el cuides, l'oriol, suposo que deu ser el teu fill, perquè això només es fa per un fill, ni tan sols pel marit o per la dona!

    dolors, lo teu són els hidrats de carboni, deus estar sempre plena d'energia!

    francesc, m'encanta aquesta expressió, però he hagut d'anar al diccionari a buscar-la. procuraré recordar-la: a caramull.

    ResponElimina
  10. De debó ets el rei dels arrossos!!! aquest te un aspecte talment melós i fan ganes de provar-lo!!!

    ResponElimina
  11. M'apunto la recepta perquè la cuina de poca feina i bons resultats és la que m'interessa i aquest plat té una presència increible.
    Gràcies!

    ResponElimina
  12. Manel, t'ha quedat un arròs amb una pinta... quina salivera que m'has fet venir! ;) Gràcies mestre!! :)
    Petons!

    ResponElimina
  13. Manel, aquesta tria de sabors, musclos, gambes i sipiones és mereix una ovació de les grosses. Esperem que des de casa teva, escoltis els nostres aplaudiments del sur de la comarca! Quina meravella!

    ResponElimina
  14. maria josé, ets molt amable, a veure quan inventen la web 3.0 o 4.0 perquè a més de mirar puguem tastar.

    glòria, ja saps que a la cuina de feina sempre n'hi ha, però el resultat si ets arrossaire, crec que és força bo.

    mercè, jo crec que amb aquest arròs i un dels teus pastissos o mousse faríem un bon àpat ;)

    parella vermella, sordejo una mica però sé que tinc el vostre suport incondicional i us l'agraeixo molt.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...