El llibret de llom és un dels grans invents de la cuina, com els macarrons, per exemple, per això són els plats preferits dels nens. Aquests llibrets que vaig fer ahir potser no entusiasmaran tant la canalla, perquè no van arrebossats i porten unes verdures que a vegades no els agraden, però a la Maria i a mi sí que ens van agradar. N'he dit llibrets il·lustrats perquè el seu contingut va més enllà de l'habitual llom i formatge, que seria com el blanc i negre dels volums monocroms. Aquests llibrets, en canvi, toquen molts temes diferents i les seves 'pàgines' estan plenes de colors.
La preparació és una mica laboriosa, però té l'avantatge que incorpora l'element principal del plat i l'acompanyament.
Vaig triar llom de dos colors i el vaig salpebrar, i vaig tallar carbassó, pebrot verd, pebrot vermell i formatge en trossos de la mateixa mida que la carn, i xampinyons laminats. El llom el vaig posar a la planxa per un sol cantó, però poca estona, i el vaig reservar. Aleshores vaig posar a la planxa les verdures fins que van estar fetes i sobre un tall de llom amb la cara cuita cap amunt hi vaig posar el formatge i les verdures. Aquests conjunt el vaig tornar a la planxa de manera que es fes el llom per la banda crua, i la 'tapa' dels llibrets va anar igualment a la planxa fins que la carn va ser feta i va ser l'hora d'acabar d'"enquadernar" els llibrets i servir-los.
Manel aquests llibrets segur que els acabo de una tirada. Es veuen sobrosos.
ResponEliminaHola Manel, realment si que són ilustrats.
ResponEliminaAquest farcit de verdures segur que fa que la carn sigui més melosa. I els colors son un punt, Et feliçito,
Maia
Manel, m'ha agradat molt el concepte d'il·lustrar els llibrets afegint-hi més colors. :)
ResponEliminaMolt bona idea!
Petons!
Je je je, el títol del post és genial :)
ResponEliminaI el plat també, eh????? Boníssim, bonic i molt original, tens la carn i la verdura tot junt a cada cullerada!
Manel, jo també volia posar un dia els llibrets al blog. És que l'Andreu es un "fan" dels llibrets li encanten.
ResponEliminaQuan vam anar a viure junts un dia feia els llibrets i em va dir: però posai més coses! i desde aleshores sempre els fem de moltes coses.
N'em fet: de poma i bacon, sobrasada amb xampinyos, pera i panses ...
Els llibrets són bonissim i donen molt de si!!
Records
P.D: ara tambè fem les sardines amb llibrets. Posem les sardines sense l'espina i a dintre un tall de bacon, enfarinades i a la paella. No hi ha paraules de tant simple i bo que és.
Quanta poesia i art, hi pot haver ens uns "simples" llibrets (q per cert, de simples no en tenen res)...una meravella!
ResponEliminaUn petó!
Beth
de esta enciclopedia mandame unos cuantos, plis
ResponEliminaMmmmm... Quina gana!!! Jo també faig els llibrets amb pit de pollaster filetejat, i també queden molt bons.
ResponEliminaQue originals mira una forma diferent de menjar llom i també de menjar verdura ... per una banda o altre compensa fer-los.
ResponEliminaMolt xula la recepta
No es desmonten quan els poses de nou a la paella, aixó és el que em fa por em fa una ràbia quan se'm desmonten els plats pràcticament quan ja els tens enllestits.
Petonets
mar
Manel, m'encanten els llibrets de formatge!! Però aquests els trobo més sans, més vistosos i em venen ganes de preparar-los aviat!!
ResponEliminaNúria
Por Diossssss qué rico!!!!! Besotes!!!
ResponEliminaMolt bons, i molt vistosos. ja no és el típic arrebossat... M'agraden!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Manel
ResponEliminaUna molt bona recepta de llibrets, inclus pensant pensant molt més saludable i amb un toc de diferent als típics de formatge, una perfecta combinació de verdures. Una salutació
Manel, això son uns senyors llibrets!!! Potser als peques no els hi agrada...però jo ara mateix me'n menjaria un parell!!! Quina pinta!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Doncs, jo ja me'ls imagino amb un bon pa amb tomàquet, ben amanit amb oli del nostre, i aquests llibrets il·lustrats a mode de Pinta y colorea (us recordeu d'aquest 'cuadernillos, que els venien paper blanc i amb la silueta d'un dibuix pintada en negre i que els havíem de colorejar, i que al final el 'cuadernillo' quedava magnífic plens de tans colors?), doncs això, que m'has portat a la infantesa.
ResponEliminaUn petonarro!
I tant ilustrats, això sembla el llibre gordo de Petete, recordes, sabia de tot, tena de tot, com aquest llibret teu. La veritat és que m'has donat unes idees boníssimes. Gràcies. Salut!!!!!
ResponEliminaManel, boníssims aquests llibrets il.lustrats.
ResponEliminaM'agrada que comentis lo del llom de dos colors, encara que d'aparença pots ser més lleig, és molt més tendre. La meva mare sempre demanava d'aquest i jo ho segueixo fent.
Salut
Pepin
Quina pinta Manel,te que esta boníssima aquesta combinació i una manera de menjar verdura ho provaré amb el meu fill. Petons
ResponEliminaManel, jo me'n faré una edició facsímil!!
ResponEliminaRealment és sa i segur que boníssim.
De la versió "llibres de butxaca" no en faig gaire sovint (tot i que una filla sempre me'ls demana) perquè entre l'arrebossat i el formatge de dins... se'm fan pesats!
Ah,i aquest llom de dos colors si a sobre és ibèric, molt millor!
Bon cap de setmana!
Aquests llibrets són una bona opció per sopar el dia de Sant Jordi.
ResponEliminaEntrepans!!ja es hora , això es lo meu.Viuria d'entrepans de totes menes i de tots gustos.I si pot ser que el pa sigui molt bo.
ResponEliminaAra hi vist qu´el entrepa es de carn no de pa, més origianal!!!!I tot això posarò dins del pa, Eh?
ResponEliminaManel; -Cuinar és generós- Bons llibrets per il.lustrar l'estómac.
ResponEliminaQue vaigui de gust Josepb -menja de bacallà-
Els típics llibrets de llom són, per a mi que he de dinar fora de casa, un plat molt recorrent, i és per això que a casa no en menjo gairebé mai. Ara bé, la "lectura" d'aquest llibret m'ha semblat molt adient per l'hora de sopar, ja que el llom a la planxa m'agrada molt just acabat de fer, i tant el pebrot vermell com el verd, així com el carbassó, m’encanten. Una molt bona idea per una lectura diferent, sobretot tenint en compte que s’acosta Sant Jordi.
ResponEliminaUna abraçada, Manel!
amics, celebro que us hagi agradat la proposta, segurament no és més que un títol i donar mitja volta a una cosa que ja existeix, canviant-la, però, notablement. em fa l'efecte que la cuina ja és això, anar donat voltes a les coses per no cansar-se menjant sempre el mateix. m'ha agradat molt que el trobeu un plat addient ara que s'acosta sant jordi.
ResponEliminagràcies per dir-m'ho.