La mona era bàsicament de xocolata, que és com ens agrada a casa, i vaig fer servir la mona bàsica que va publicar dies enrere la Mercè de Cuina per llaminers. És una base de pa de pessic, recoberta de glassa de xocolata amb ametlles torrades al voltant de la base. A l'interior, hi vam posar una capa de melmelada de taronja (dolça, però amb les pells, que li donen un toc un xic amarg que contrasta bé amb la dolçor del pastís) i una capa de nata trufada que vaig treure del bloc de la Mome. És molt senzilla però boníssim, només es tracta de muntar la nata, barrejar-la amb sucre glas i cacau amarg, i queda una nata trufada boníssima que va servir també a la Lara per acabar de guarnir el pastís. Juntament amb el pollet i les plomes que no hi poden faltar mai.
La veritat és que el conjunt ens ha agradat molt a tots, inclosos els meus pares que avui dinaven a casa.
Manel, acabo de tornar de celebrar el dilluns de Pasqua (i de menjar la Mona, clar) i estic gaudint veient totes les mones que heu anat fent pels blogs. Cadascuna diferent i adaptada als gustos de casa, però totes igual de bones i de boniques. Felicita a la Lara de part meva!
ResponEliminaManel, de mica en mica anem penjant les mones, les de pastís com la teva i les "altres" les que es fan cap al delta que són com de briois amb ous durs. Parlant del Delta, n'he tastat una típica d'Amposta farcida de brostat (mató) que està boníssima. he d'aconseguir la recepta. Si algú llegeix aquest comentari... ja ho sap!
ResponEliminaAquesta que heu fet la Lara i tu té pinta d'haver estat boníssima.
PTNTS
Dolça
Caram, quina Mona més bonica!
ResponEliminaJo n'he fet una de semblant, també de pa de pessic i amb xocolata per fora.
Com tu dius, no costa de fer i és boníssima. Jo no he comprat mai una Mona tota de xocolata, d'aquestes que tenen tant d'èxit, perquè total... de xocolata ja en menges cada dia, i amb uns ous o un ós tan original com aquest, que li heu posat vosaltres, ja n'hi ha més que suficient.
Felicitats per aquesta Mona.
T'ha quedat una mona molt maca, encara que amb l'ajut de la Lara, no podia ser d'una altra manera. Jo, aquest any, jugo amb avantatge, perquè la nostra fillola ha estat fora i no portarem la mona fins el cap de setmana que bé, així que veuré les vostres primer, de referència, ja, ja.
ResponEliminaNen, ho has quedat genial!!Felicita a la Lara de la meva part...jo tambè he fet aquesta glasa, però la meva portava més gelatina y quedava menys líquida...ha estat molt bona.
ResponEliminaNúria
Caram , quina rapidesa! I quin goig que fa aquesta mona!!! El meu padrí encara me la regala cada any, però la compra a una pastisseria de Vallromanes... Així que no tinc ocasió de confeccionar-la jo mateixa. Us ha quedat molt autèntica i segur que deliciosa.
ResponEliminaPetons!
Una mona boníssima, sí senyor!! I amb xocolate i trufa...MMMMM!!!! Enhorabona.
ResponEliminaMolt original aquest ós de xocolata! M'encanta! I la mona segur que estava deliciosa :-)
ResponEliminaManel, me n'alegro que us hagi agradat a tots!! :) I felicita a la Lara perquè vau fer una bona feina!! :) Tant l'ou com l'ós, molt originals!!
ResponEliminaI el farciment amb la trufa, molt bona idea! De ben segur que encara deu ser més bona! ;)
Bona Pasqua!
Manel, farcida de trufa ha de ser deliciosa aquesta mona!
ResponEliminaUn petó!
Beth
Una mona boníssima, tota de xocolata!
ResponEliminaQue bona la Mona!!! Vec que aquesta tradició no es perdrà amb tot elmunt de mones que hem menjat els catalans aquests dies!!! ;)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Estimada Sara, quines mans que tens per cuinar i decorar pastissos, noia ho fas molt bé. Aleix, quins regals més txulos que portes a la familia quan marxes de vacances, eh?! Manel, enhorabona per aquests fills tan macos que tens.
ResponEliminaEspectacular la mona, i el detall dels ninos espantats molt guay!
Muac.
Manel, quina sort que tens de tenir una família que t'ajuda a fer aquestes mones tan mones!!!!Això esta molt bé que tothom hi participi perquè a l'hora de menjar tothom menjar oi?
ResponEliminaFelicitats
Visca les mones de xocolata. Salut!!!!
ResponEliminaManel,
ResponEliminaUna mona "moníssima" felicitats i gràcies per presentar-me la Mome a qui no coneixia.
Petons
Espectacular us ha quedat aquesta mona a la Lara i a tu...ja la pots felicitar de part meva!!!!
ResponEliminaQuan els fills se'ns fan grans t'adones, pels detalls que et tenen, que han sabut copsar la teva generositat sense límits i sense esperar res a canvi que no sigui l'estima, també generosa, per part d'ells.
ResponEliminaL'enhorabona més sincera, Manel, per aquests fills teus que han fet possible la realització d'aquesta esplèndida Mona!
moltes gràcies a tots de part de la lara i l'aleix, i de part meva és clar; la veritat és que amb el nivell que les mones dels vostres blocs, hem agafat un munt d'idees per la que farem l'any vinent, i alguna fins i tot es convertirà en un pastís ben aviat per no haver d'esperar tant.
ResponEliminagràcies per ser aquí i fins aviat!
Sou uns artistes , ja veus que no he gaudit del temps suficient, per esta
ResponEliminaper aqui, la veritat es que havia d´estar per no di paraulotes, de p. m., jajaja, i gracies, per el teu comentari i enllaç , em fa feliç que t´hagi agradat, molts petons,el proper any avisa, amb temps que portarem el bon moscatell i ho cel.lebrem junts on sigui. gracies.-
mome, gràcies a tu per subministrar-me bones idees. m'apunto el suggeriment per a l'any vinent.
ResponEliminaun petó.