bresaola

Gràcies a una companya de feina, casada amb un italià, he descobert la bresaola, un ¿embotit? italià fet amb carn de vedella ideal com a entrant amb una preparació d'allò més simple.
He posat embotit entre interrogants perquè no és carn embotida en un budell, ni tan sols és de porc, com acostumen a ser aquí els embotits. Tampoc té res a veure amb la cecina de Lleó, una espècie de pernil fet amb carn de vedella.
La bresaola és típica de la regió de la Lombardia, d'un poble al costat del llac de Como, i es fa amb una peça de rodó de vedella que s'amaneix amb sal i espècies durant uns dies i després es posa a assecar a l'aire dels Alps entre un i tres mesos, fins que la peça queda reduïda gairebé a la meitat, la carn curada i el sabor concentrat. Es menja tallada en llesques finíssimes.
La Mati, que és qui me'n va parlar, diu que ella i el seu marit, el Claudio, se la mengen simplement amb pa i un raig d'oli, però jo prefereixo amanir-la una mica més com si fos el seu cosí el carpaccio, amb pebre, oli i parmesà tallat ben fi. A sobre d'unes torradetes com les que vaig recomanar aquí, regades amb un altre filet d'oli verge, és una menja deliciosa.
Per sort, ara no cal anar a Itàlia a buscar la bresaola, sinó que se'n troba tallada i envasada al buit en botigues de productes italianes i fins i tot en cadenes de supermercats com el Bon Preu, on en venen una que porta fins i tot una bossa de salsa pesto i una recepta per preparar-la d'una manera diferent. No és barata, però és com el salmó i altres productes, que amb un paquet de cent grams en tens prou.