dilluns, 9 de març de 2009

esqueixada


Em sembla que és la primera vegada que poso un article per la foto. Normalment, quan penso un plat nou, apunto la idea, la cuino, faig la foto del resultat i ho escric al cap de poques hores. Quan faig plats més de diari, a vegades els faig una foto ben bé per tenir-la, i allà estan la majoria, a la carpeta de pendents de publicar. L'esqueixada és un plat prou conegut que fa molta gent, i segurament mai n'hauria parlat aquí si no m'hagués ensopegat amb aquesta foto al cap d'un mes de fer-la. No perquè sigui una foto extraordinària, sinó perquè, en la seva simplicitat, em va cridar amb els seus colors i la disposició dels ingredients, i gairebé em va obligar a escriure aquest text quuan no en tenia cap intenció.
L'esqueixada tots o gairebé tots sabeu què és, una "amanida feta amb bacallà o tonyina esqueixats, enciam, tomàquet, olives, etc.", segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, o bé "una amanida feta de bacallà dessalat i esqueixat, acompanyat de diversos ingredients vegetals, i oli d'oliva". Per una vegada, trobo més ajustada aquesta segona definició de la Wikipèdia, sobretot perquè afegeix que d'entre els vegetals no hi pot faltar el tomàquet, trossejat o ratllat, i sovint també s'hi posa ceba, pebrot i olives.
Bé, que no hi pot faltar el tomàquet ho podríem discutir: l'esqueixada de la foto no en porta, de tomàquet, i era ben bona, de manera que poder, es pot fer sense tomàquet. He de dir que jo normalment n'hi poso, ratllat o a trossos, però a vegades, com en aquest cas, no. I el que no hi falta mai és la ceba tendra, el pebrot verd i el pebrot vermell, tot en cru i amanit amb oli d'oliva i també amb unes gotes de vinagre, només per donar un punt d'acidesa a les hortalisses. Òbviament, per completar el plat, hi van perfectes unes olives negres i, si ho voleu, ou dur tallat en vuit trossos.
El secret només és posar-hi un bon bacallà, que en ser esqueixat no requereix gaire temps de dessalat, només unes poques hores, i no menjar-se l'esqueixada acabada de fer: millora molt si el bacallà i les verdures passen unes hores macerant, o millor encara, si es fa d'un dia per l'altre.

14 comentaris:

  1. L'esqueixada és dels meus plats preferits!!!! M'encantaaaaaaaaa!!!! Tinc bacallà a la nevera...a veure si demà en faig...jejeje!
    Petuents,
    Eva.

    ResponElimina
  2. Tens raó que la foto es mereix l'article, je je je...
    A mi el bacallà no m'entusiasme gaire, però tot i així també en faig de tant en tant. L'esqueixada fresqueta és un dels plats que a a l'estiu a casa sempre triomfen :)

    ResponElimina
  3. A casa ens agrada moltíssim l'esqueixada! Jo la faig com a plat únic, molt completa, amb bacallà, tonyina, ceba tendra, tomàquet, 1 granet d'all, ubergínia i pebrot vermell escalivats, anxoves, olives negres (mortes o d'Aragó). Potser em passo però és molt bona i refrescant.
    També faig una amanida "malagueña" amb taronja, bacallà esqueixat, i olives negres (amanit amb oli d'oliva).
    Tens raó, Manel, que és millor tenir l'esqueixada preparada amb força temps perquè així en millora el gust.

    Marta F.

    ResponElimina
  4. A mi el que no m'agrada massa de l'esqueixada és el bacallà cru.. Tot el que sigui cru em fa molt respecte. Et dono la raó en que és un plat molt vistós i la foto, encara el realça més.

    ResponElimina
  5. Manel,

    Felicitats per la foto, i per l'esqueixada, tant si és amb bacallà com amb tonyina. Un plat saludable i per gaudir-ne.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Ara amb el bon temps ja comença a venir de gust tots aquests plats freds tan catalans oi? o no es Català aquest plat, mira que sempre fico la pota,ja, ja
    fins aviat

    ResponElimina
  7. La foto genial, si senyor, i l´esqueixada es un dels plats que jo penso que deuen haver poques cases on no ho fagin, jaja,a casa se la mengen com tu dius uns dies amb tomate i uns altres sense.
    Jo se que ets un artiste fent articles, i que en saps un bon rato!!
    però aquesta foto es com diuen a casa
    de. p. m. moltes felicitats.

    ResponElimina
  8. Manel, tota la raó!! Quins colors més bonics que té aquesta foto!! Però jo no sóc gens de bacallà! :S
    Petons!

    ResponElimina
  9. Quina feinada amic meu!!! fa tants de dies que hem vaig exiliar que seguir tot el que has penjat en aquest temps m´ha costat una bona estona, recordo que m´havía quedat a la xocolata i les torradetes Dia.
    En primer lloc moltes felicitats per aquest any , certament és molt emocionant , el que va començar com una distracció per necessitat , i el meu cas es el mateix ha acabat éssent una trobada social on compartim entre amics una afició i un treball , només puc dir : per molts anys.
    L´esqueixada , un dels nostres plats favorits , bé el bacallà com ens el dónin , el que fa que recordi que tant i com en fem mai n´he fet un plat i n´he de posar en remull.
    Ni tan sols havía vist que havíeu anat a Lisboa ,fantàstica Lisboa ,qualsevol día intercanviem opinions,jo hi vaig ser fa un parell de mesos i de bacallà .....boníssim.
    Per cert no creguis que no recordo la Bruschetta que et vaig prometre, avui és divendres.
    Bé jo ho hi sóc o no hi sóc i després de la misiva ,que deus dir,¡pesada!espero que ens veiem molts anys més i com vé l´estiu fins i tot " al natural ".
    Molts petons .

    ResponElimina
  10. Me encanta este plato!!! Es delicioso!!! Besos!!

    ResponElimina
  11. L'esqueixada és a casa un plat sempre molt ben vingut... i aquest igual¡ Que vaigui de gust Manel -Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  12. eva, amb el bon temps que fa aquests dies, l’esqueixada ens treu de molts compromisos.

    gemma, no volia pas dir que la foto sigui cap cosa, però amb el contrast de colors i textures, la veritat és que em cridava a tornar-ne a fer i a escriure.

    marta, tots aquests ingredients jo també els hi poso a vegades, excepte l’albergínia. com li poses? escalivada?
    i aquesta ‘malaguenya’ amb taronja deu estar boníssima!

    maria, sento discrepar, però és que a mi precisament el que m’agrada més de l’esqueixada és el bacallà cru, com els carpaccios, etc.

    josep, ahir us vam trobar a faltar. tens raó que és un plat molt saludable i sobretot lleuger i refrescant.

    dolors, a mi em sembla que sí que és català, però segur segur no n’estic pas, ho haurem de comprovar.

    mome, gràcies. no sé pas si tens raó en això de l’esqueixada a totes les cases, perquè em fa l’efecte que cada vegada es cuina menys i, tot i ser una preparació senzilla, porta una mica de feina a triar i tallar les verdures, dessalar el bacallà, etc, i molts gent no està disposada ni a aquest mínim esforç.

    mai, t’hem trobat a faltar aquests dies, però ara que veig que ja has tornat, passo de seguida a veure què ens has preparat.
    ja sé que fa poc vas anar a lisboa i que et va agradar molt, com a nosaltres. espero com tu que aviat puguem parlar-ne de tot plegat en viu i en directe.

    salvia, es delicioso y sencillo de hacer, o sea que anímate.

    josep, amb el nom del teu bloc ja m’imagino que qualsevol plat de bacallà ha d’estar entre els teus preferits.
    celebro haver-te conegut i espero que les ocasions s’aniran repetint.

    ResponElimina
  13. eva, amb el bon temps que fa aquests dies, l’esqueixada ens treu de molts compromisos.

    gemma, no volia pas dir que la foto sigui cap cosa, però amb el contrast de colors i textures, la veritat és que em cridava a tornar-ne a fer i a escriure.

    marta, tots aquests ingredients jo també els hi poso a vegades, excepte l’albergínia. com li poses? escalivada?
    i aquesta ‘malaguenya’ amb taronja deu estar boníssima!

    maria, sento discrepar, però és que a mi precisament el que m’agrada més de l’esqueixada és el bacallà cru, com els carpaccios, etc.

    josep, ahir us vam trobar a faltar. tens raó que és un plat molt saludable i sobretot lleuger i refrescant.

    dolors, a mi em sembla que sí que és català, però segur segur no n’estic pas, ho haurem de comprovar.

    mome, gràcies. no sé pas si tens raó en això de l’esqueixada a totes les cases, perquè em fa l’efecte que cada vegada es cuina menys i, tot i ser una preparació senzilla, porta una mica de feina a triar i tallar les verdures, dessalar el bacallà, etc, i molts gent no està disposada ni a aquest mínim esforç.

    mai, t’hem trobat a faltar aquests dies, però ara que veig que ja has tornat, passo de seguida a veure què ens has preparat.
    ja sé que fa poc vas anar a lisboa i que et va agradar molt, com a nosaltres. espero com tu que aviat puguem parlar-ne de tot plegat en viu i en directe.

    salvia, es delicioso y sencillo de hacer, o sea que anímate.

    josep, amb el nom del teu bloc ja m’imagino que qualsevol plat de bacallà ha d’estar entre els teus preferits.
    celebro haver-te conegut i espero que les ocasions s’aniran repetint.

    ResponElimina
  14. Oooohhhh! És el meu plat preferit! tot el que és cru i vegetal... en sóc un gran amant. Manu(el), jo tampoc n'hi poso de tomàquet, no m'agrada, ecs!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...