-2.JPG)
La manera més ràpida i senzilla de preparar un arròs amb alguna cosa és segurament bullir l'arròs i barrejar-lo amb altres ingredients, en fred per fer una amanida, o en calent. A l'estiu m'agraden molt les amanides d'arròs, perquè admeten gairebé tota mena d'ingredients, i a l'hivern, passa gairebé el mateix, l'arròs es pot saltar en una paella gairebé amb qualsevol cosa.L'altra setmana, un dia que tenia pressa per dinar, vaig fer aquest arròs ràpid amb xampinyons, ceba tendra i pernil com el podia haver fet amb pèsols i botifarra o bé amb pastanaga i daus de pollastre, dues combinacions que se m'acaben d'ocórrer i que segurament serien bones, perquè ja dic que l'arròs combina bé gairebé amb tot.
Per fer aquest plat, mentre es bullia l'arròs blanc amb aigua salada, un raig d'oli i un gra d'all, vaig posar els xampinyons tallats a làmines a fregir en una paella, amb un foc alegre, al cap d'uns minuts hi vaig posar ceba tendra tallada en anelles i, uns minuts més tard, el pernil tallat a tires, dues voltes i ja s'hi pot posar l'arròs i julivert picat, només un parell o tres de minuts perquè s'escalfin els grans i agafin el gust dels altres ingredients.
A l'hora de servir-lo, el vaig acompanyar amb una mica de salsa de tomàquet casolana posada al voltant de l'arròs, perquè cadascú se'l barregés al seu gust.
tesn raó que l'arròs combina gairebé amb tot, oi? D'aquí ve la tradició de fer arròs els dijous, així fas net de nevera abans d'anar a comprar el divendres, je je je... tot el que volta per la nevera, cap a l'arròs :)
ResponEliminaSi, Senyor. Senzill i bo.
ResponEliminaSalut
Pepin
Doncs sí, Manel, es poden fer moltes combinacions i sempre quedarà bé!
ResponEliminaA casa ens agrada molt preparar aquest plat, especialment a l'estiu, quan no tens tantes ganes d'estar a la cuina: en fas en quantitat, el guardes a la nevera i qui tingui gana... ja sap on trobar-lo!
Amb la salsa de tomàquet has aconseguit donar-li el toc final!
Ah, mira, no sabia que el fer el dijous paella era per netejar la nevera..
ResponEliminaI tu, sempre buscant coses per la nevera per fer-nos alguna bona recepta..
A casa l´arroç ens agrada tot l´any, els meus fills en menjarien cada dia...així que aquesta recepta queda apuntada!!!
ResponEliminaJo també dic que el arrós va amb tot, encara no hi ha cap aliment que m´hagi trait fent-lo amb arros, t´ha quedat com diuen els nens molt guay. gracies. petons
ResponEliminaAmb aquestes receptes sencilles disfrutes igual i estalvies temps. Jo en faig d'aquests arrossos, i m'agraden. Salut!!!!!
ResponEliminaLa fama que tens amb l'arròs no és en va, recepta número 17!!!. Jo tampoc savia que això de fer arròs el dijous era per netejar la nevera. A més d'una nova recepta, aprenem curiositats, això està bé.
ResponEliminaFins aviat
Doncs, sí combinable amb quasi bé tot!! petonets.
ResponEliminaHi ha més, no sé si dir-n’hi, “teories” sobre l’arròs dels dijous, i la que vaig sentir un dia per la ràdio vaig pensar que, com la que ha dit la Gemma, era prou encertada: Els dijous era el dia en què les minyones tenien festa, i és per això que el dia abans deixaven preparada la cassola o la paella perquè la senyora de la casa només hagués de preocupar-se, a l’hora de dinar, de tirar-hi l’arròs i l’aigua.
ResponEliminaAmb el mateix sentit pràctic i abans de "l’arribada del 600", era molt habitual a les cases fer arròs els diumenges, ja que es podia sortir per anar a missa, i a passejar i a fer el vermut, i a ballar sardanes..., perquè al matí es deixava tot preparat de manera que a l’arribar a casa només s’havia de tirar l’arròs i l’aigua.
I contràriament a aquest to festiu, em fa gràcia explicar que l’arròs a la cassola, segons m’ha explicat el meu pare, era també un dels àpats que, a causa de les llargues distàncies, es donava als familiars i als amics que es desplaçaven a les cases de pagès per assistir a algun enterrament.
Una abraçada, Manel!
Ah!: I aquest lluç amb mongetes d’aquí sota, queda apuntat a pendents.
Estic molt d`acord amb tu doncs a part de ser l`aliment principal del planeta i més abundant, també és el més solidari i acollidor per mi, jo que soc la que gairebé cuino tot a casa l`arròs es un dels meus millors amics i sempre hem fa quedar bé
ResponEliminaAhir vam pujar a Gallifa que ja tocava i ja ho necessitàvem però coi un ventet .......fredet fredet, tenim ganes de que comenci el bon temps per pujar-hi més dies
Una abraçadeta
Sandra
Manel, no dic mai que no a un plat d'arròs, me l' apunto pel dijous!
ResponEliminaUn petó!
Beth
La versió que jo conec de l'arrós dels dijous es;
ResponEliminaQue els pobles d'interior arrivaben els productes frescos, entre mig de setmana, aixó volía dir que les mestresses de casa -pageses- tenien a punt els "conis" i gallines per aquest día, tot aprofitant el dijous per fer-ho. Ara és fresc a Madrid el peix¡, peró abans es traginava amb tracció de sang, per arrivar els pobles d'interior. Josepb -menja de bacallà-
Manel, pensava que t'havia deixat un comentari, però ara veig que no! Tant de tràfec amb tants de blogs i se'm devia passar!
ResponEliminaEn fi... que tota la raó! L'arròs combina fàcilment amb molts ingredients! I tal com tu ben dius, tant a l'estiu com a l'hivern!
Petons!
Aixi m'agrada a mi l'arròs, bullit amb tomàquet i qualsevol altre cosa que trobo per la nevera!!
ResponEliminamoltes gràcies a tots pels vostres comentaris, i dispenseu que no hagi contestat abans, però hem estat uns dies fora i m'ha estat impossible.
ResponEliminai gràcies també per aquest debat tan interessant sobre l'origen de l'arròs dels dijous, la veritat és que és un tema que donaria per molt; algun dia l'haurem de recuperar.
fins aviat!