només hi ha una cuina d'hospital?

No. No fa gaire llegia en un bloc la queixa d'un familiar d'una persona ingressada en un hospital, que es preguntava per què el seu parent havia de menjar una sopeta i un tros de pollastre bullit si només tenia un os trencat.
Per sort, o no, no és aquesta la meva experiència recent. Si us dic que acabo de menjar una quiche de formatge i bacon, uns calamarcets farcits, un kiwi i una pera, i que estic ingressat en una clínica de Barcelona, probablement us sobtarà. Però és que ahir hi havia favetes amb bacallà fumat, gall dindi guisat amb bolets i un gelat Magnum, i abans d'ahir fideus guisats amb carn, entrecot a la planxa amb patates i carxofes al forn; i dimarts, ravioli, llenguado a la planxa amb mongetes tendres saltejades amb all, i tiramisú de postre.
No és pas un menjar de règim, fins i tot ho trobo excessiu per a una persona que no està malalta però que no pot fer exercici i està obligat a portar una vida sedentària. Tampoc no és una cosa ocasional, perquè ja vaig estar ingressat al mateix centre, la clínica Fremap de Barcelona, entre desembre i gener, i aquests menús eren habituals, tant per dinar com per sopar.
No és pas que no hi hagi plats de verdura, que en qualsevol cas solen ser bullides però després saltejades perquè siguin més gustoses, sovint hi ha plats d'arrebossats i normalment hi ha un plat o més amb la seva salseta.
De fet, els pacients ingressats aquí solen patir traumatismes, no pas malalties que requereixin un règim alimentari especial, però a vegades en fan un gra massa. Tot i que, la veritat, els pacients agraïm tenir l'al·licient d'un bon àpat, perquè el menjar sol ser bo, mentre esperem l'alta. I els familiars i el personal, suposo que també.
Tant de bo a tots els centres hospitalaris, especialment als públics, intentessin oferir als seus interns aquestes alegries perquè els farien més portable la seva (obligada) estada.