divendres, 28 de març de 2008

restaurants memorables (1)

hermanos tomás, les aparences enganyen

Què pensareu si us recomano un restaurant situat al costat de la presó de la Trinitat,
al barri del mateix nom de Barcelona, a tocar de la Meridiana i l'entrada de les autopistes, i que té un aspecte que segurament hi heu passat centenars de vegades per davant i mai us hi heu fixat? Doncs penso fer-ho, perquè menjar-hi és una experiència gastronòmica impressionant.
A principis dels anys noranta havia sentit a parlar dels Hermanos Tomás, i sabia que polítics, tècnics i periodistes sempre que podien anaven d'inspecció a les obres del nus de la Trinitat com a excusa per quedar-s'hi a dinar.
Però van passar els anys i per mandra o ruqueria ho vaig anar deixant fins que fa poc, parlant amb uns amics de fer un sopar, els vaig dir que no es preocupessin pel lloc, que els sorprendria bé.
I tant que estaven sorpresos, quan van anar arribant i van veure la façana, una mica desmanegada. Igual que jo, que em vaig adonar que durant prop de vint anys cada dia, quan plego i surto de Barcelona, he passat pel davant i no m'hi havia fixat mai. Tampoc no us ho perdonareu.
En fi, que vam entrar i no hi havia cap més taula ocupada, era un dia entre setmana. Vam seure i els ulls se'ns en van anar a les parets, empaperades amb bitllets de loteria, i als prestatges plens d'eines diverses i esquellots de tota mena.
Érem quatre, perquè un havia fallat (Xavi, no saps què et vas perdre!), i com que algun dubtava, jo els demanava fe, tot i que per dins pensava que potser en sortiria escaldat.
L'angúnia es va acabar quan va venir l'actual propietari, fill d'un dels germans Tomás, i va començar el festival. L'home té una gràcia innata a l'hora d'explicar la carta i la veritat és que ens vam deixar portar. Vam obrir gana amb una "morcilla" d'arròs extraordinària, després vam compartir un festival de llegums: favetes amb calamarsets i "alubias" i "pochas" fetes de diverses maneres, però totes tendres, meloses... fantàstiques.
En acabat, lletons de xai, simplement amb all i julivert, una delícia. I el peix, uns "cogotes" de lluç al forn, bons però un xic per sota de la resta, pel meu gust, i ja per tancar, un "chuletón" d'un quilo que es tallava com la mantega i es desfeia a la boca, una delícia que no havia provat mai.
Els vins que ens va recomanar, a un preu raonable, de gran nivell, tot i que un no el coneixia ni n'he tornat a sentir a parlar; la nota, no la recordo gaire, bon senyal, però devia estar al voltant dels 50 euros per barba.
El secret, ens va dir l'amo, és que ho porta gairebé tot de la terra dels seus pares, de la zona de Lleó, especialment la carn de boví i de xai, que vam deixar per a una posterior visita. I una gran passió per la cuina i l'ofici de servir-la, que no ens ho va dir ell però que se li nota en el tracte.
En sortir, ens va explicar que estava a punt d'obrir un nou restaurant amb la mateixa cuina a Bigues i Riells, al Vallès Oriental, és a dir, molt a prop de casa meva, de manera que ara ja no tindré excusa per esperar quinze anys per tornar-hi.

6 comentaris:

  1. ja n'haviem sentit a parlar d'aquest restaurant, en un "entre linies" o algun programa d'aquest.
    hi haurem d'anar.

    ResponElimina
  2. Si vols, no et cal anar a Lleó per comprar Xai o corder, vine a les terres de Lleida, on jo el compro els porten a pasturar cada dia i es tendre.......que bo !!!!
    Ara, una visiteta al Tomàs es pot fer, i tant!!!

    ResponElimina
  3. a totes dues us cau una mica lluny, però el dia que baixeu a barcelona, us el recomano de veritat.
    dolorss, és clar que a catalunya hi ha bons xais, pensa que jo sóc i visc en un poble i aquí els xais també surten a pasturar cada dia, però la veritat és que en aquestes zones de castella i lleó tenen unes races molt bones i molta tradició a l'hora de cuinar el xai

    ResponElimina
  4. Hola!
    He entrat per casualitat al teu bloc i he tingut la grata sorpresa de veure que parlaves d'aquest restaurant. Jo el vaig conèixer fa 20 vint anys i he anat en 3 ocasions. La veritat es que pel meu gust es de lo milloret de cuina de Castellana dels que hi ha a Barcelona (per no dir el millor). Quan tornis prova el lechal al forn. Li dona vint voltes al Asador de Aranda i companyia. Només una puntualització. El pare i tiet de l'actual propietari, que es diu Julian, es d'un poblet de Soria que es diu Montejo de Tiermes, i no de Lleó com deies al teu article. I una última recomanació: ara fa anys que no hi vaig, però si encara fan el pastís de xocolata i galeta maria, val la pena tastar-lo.
    A partir d'ara seguiré el teu bloc perquè entre Hermanos Tomás i L'Hostal de Castellterçol, veig que coincidim en gustos.

    Enric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. estic totalment d'acord amb tu, i prometo provar el lechal quan hi torni, i el pastís de xocolata i galeta maria, que la mare en feia a casa i m'encantaria tornar-lo a provar..
      això de león estava convençut que m'ho va explicar ell, però ho devia entendre malament
      moltes gràcies per la visita, enric, i fins ben aviat!

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...