dissabte, 20 de setembre de 2008

cocapizza

Al forn de la Ramona fan unes coques, les típiques coques de forner, amb sucre per sobre, que els dissabtes a la tarda provoquen cues per endur-se-les acabades de fer. Però també en fan de més petites, d'un pam, sense sucre, ideals per obrir per la meitat, torrar-les una mica i untar-les amb tomàquet.
Quan en trobo, sempre en compro perquè a casa les fem servir per fer unes pizzes que l'altre dia, recordant els jocs de paraules de la Su a la seva web
Webos fritos, se'm va ocórrer batejar com a cocapizzes.
Les coques les partim per la meitat, les untem amb una mica de salsa de tomàquet casolà, hi posem orenga, i a sobre els ingredients que més ens agradin: a casa les preferides són les de verdures, de quatre formatges i de pernil dolç amb tonyina.
En realitat, la que té més èxit entre els grans (a vegades, quan tenim convidats les fem com a entrant, tallades a talls petits) són les de verdures: ceba, porro, pastanaga, pebrot verd, pebrot vermell, espàrrecs... les verdures que tingueu més a mà tallades en juliana i saltades a la paella o al wok, disposades sobre la coca i amb una mica de formatge mozzarella per sobre.
Als nens els sol agradar més la que porta daus de pernil dolç, tonyina, olives farcides i, a vegades, com la de la foto, pinya. La mozzarella, en aquest cas, més abundant.
I com que a casa els nens i jo som molt formatgers, no manca mai una cocapizza amb formatge blau, emmental, parmesà o grana padano i mozzarella.
Amb cinc minuts, les coques queden torradetes i els formatge fos i a punt per menjar, senceres o compartides. El que compartim segur és l'elaboració, perquè la meva filla Lara n'és una autèntica experta i, excepte tallar i saltar les verdures, ho fa tot ella.

17 comentaris:

  1. Quina bon idea! A mi les coques salades m'encanten, i si les enriqueixes amb verdures i formatges tens una coca pizza fenomenal! O també en podries dir una pizza a la catalana, oi? ;)
    Felicitats a la petita cuinera de la casa!

    ResponElimina
  2. Manel, entre la Ramona i la Lara veig que no patiràs mai gana, eh!?!
    Que bones deuen estar! Salut!

    ResponElimina
  3. Nosaltres hem fet pizzes avui, un altre dia hi afegiré les coca-pizzes (a veure si així els colo alguna cosa més que formatge).
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. M'encanten les teves darreres elaboracions, especialment aquesta costella de porc amb verduretes al wok. Per cert, aquesta salsa agredolça es pot trobar als supers o s'ha d'acudir a establiments asiàtics especialitzats?

    ResponElimina
  5. Que rico amigo, que rico
    lo que disfrutariais...
    Mil gracias

    ResponElimina
  6. Manel, es sopar de diumenge i de partit de futbol( a qui li agradiel futbol),molt bé,i molt bo,i si!!! tots ens em de guanyar la vida!!! però això al costat dels "mundopizza""pizzaalteléfono""motopizza" no hi ha color oi?
    salutacions per la petita cuinera també.

    ResponElimina
  7. gemma, tens raó és una pizza a la catalana; la petita cuinera com tu li dius està feta una gran pizzera, com les teves nebodes són magnífiques pastisseres.

    parella, bé s'ha de treballar la pedrera pensant en el futur...

    dolça, ja vaig veure les teves pizzes, estic segur que amb aquesta massa que fan les teves filles, unes verdures hi quedarien la mar de bé i crec que els agradarien.

    moltes gràcies, anna, celebro que t'agradi el bloc. la salsa agredolça ara es troba a qualsevol super, elaborada per marques d'aquí, però jo prefereixo les que venen de l'àsia i que també es troben a vegades en supermercats, tot sovint al lidl i sempre en supermercats asiàtics, que ara n'hi ha força.

    su, la verdad es que disfrutamos haciéndolas y comiéndolas; y gracias a ti, que leerle es un placer y como ves siempre se puede sacar algún provecho.

    mai, per sort, al meu poble no hi ha "motopizza", així si no en vols de precuinades, te les has de fer.

    ResponElimina
  8. Manel, a mi igual que a l’Anna m’agraden totes tres, i també com ella m’agradaria saber quina salsa agredolça fas servir, doncs alguna que he provat no m’ha acabat de convèncer.
    La sopa de tomàquet, fàcil de fer i segur que molt gustosa!! I de la cocapizza m’agrada la idea de servir-la a trossets com aperitiu

    ResponElimina
  9. Què bones! el contingut boníssim i també el pa deu ser ben bo. Així l'àpat surt rodó.

    ResponElimina
  10. xaro, normalment compro la salsa agredolça i altres semblants en supermercats asiàtics de barcelona, però la que ara mateix tinc encetada és "vitasia", una marca que distribueixen al lidl, que de tant en tant fan monogràfics dedicats a la cuina asiàtica, a la italiana, etc., i hi ha productes que surten força bons.

    ro, ja saps que jo encara no me'l faig, el pa, de manera que aprofito quan hi ha coques sense sucre al forn per fer aquestes cocapizzes; quan em llenci a fer pa com vosaltres, ja no em caldrà.

    ResponElimina
  11. Ha estat llegir aquest post i llançar-me al frigorífic a menjar-me un tros de pa amb oli, orenga, tomata i formatge. Boníssimes aquestes cocapizzes!!!

    ResponElimina
  12. gràcies, francesc, dóna gust cuinar (ni que sigui en la distància) per a tu.
    una abraçada.

    ResponElimina
  13. Molt bo aquest invent!!! En prendrem molt bona nota que això ho hem de provar, nosaltres fem pizzas però la base és d'alberginia. Que et sembla???
    Un petonàs!!!

    ResponElimina
  14. Molt bones aquestes coques, el contingut notable i el continent notable, doncs la coca ha de ser superior.

    Salut!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  15. delícies, les pizzes amb base d'albergínia les he buscat al vostre bloc i no les he sabut trobar, si no les heu publicat, feu-ho, perquè em sembla una proposta molt suggerent.

    olletes, les coques són de forner i les fan molt bones, i el farciment també el fem la lara i jo amb molt de carinyo, celebro que t'hagi agradat.

    ResponElimina
  16. Manel... amb aquesta coca-pizza, m'has robat el cor!

    Sóc una gran amant de les coques de recapta, les de pa....

    Prenc nota d'aquest gran invent!

    Una abraçada,

    ResponElimina
  17. a mi també m'encanten les coques de tota mena, i com que encara no he entrat en el món del pa com molt blocaires, aquestes coques de forner sense sucre ens van a mida a mi i a la lara per anar fent pizzes diferents.
    gràcies per la visita, una abraçada.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...