dijous, 4 de setembre de 2008

(els típics) tomàquets farcits d'estiu

El titular de l'apunt d'avui repeteix "(els típics)" referit als tomàquets farcits, com vaig fer dies enrere amb el pastís salat i el braç de patata, perquè sens dubte aquesta és una preparació que la majoria fem a l'estiu (i probablement a l'hivern, amb altres ingredients i un altre acabat).
Però sens dubte ara és l'hora de fer-lo, perquè els tomàquets estan en el seu millor moment, sobretot si es disposa d'un hort propi o en té algun parent. No és pas que aquest any tingui una allau de tomàquets, com sí que en vaig tenir de carbassons, per exemple, però a les botigues, buscant bé, es troben bons exemplars, des dels extraordinaris (i caríssims) tomàquets de Montserrat als cada cop més presents tomàquets raf, presents i segurament falsos perquè cada cop es troben més barats i em fa l'efecte que d'aquesta varietat ja només en tenen el nom.
El fet és que si tenim una bona matèria primera, com en tot, l'èxit està assegurat, i dilluns vaig fer tomàquets de Montserrat amb una farsa molt senzilla: l'interior dels tomàquets ben picat, enciam i pernil dolç, també ben picat tot, i amanit amb una salsa rosa. El resultat és tan rodó que els nens es van menjar la mar de contents això que en realitat és una amanida de tomàquet i enciam.
Ahir encara em quedava algun tomàquet de Montserrat i alguns presumptes raf i vaig repetir el plat, però amb dos farciments, el que ja he explicat i un altre a base d'arròs, pollastre, pinya natural, olives i l'interior dels tomàquets, tot picat ben petit i amanit amb oli i vinagre. 
No cal dir que a aquests ingredients s'hi pot afegir (o es poden substituir per) ou dur, tonyina, anxoves, llagostins cuits... qualsevol cosa que se us acudeixi. I a l'hivern, canviem el farciment per uns bolets o unes verdures i ho cobrim amb una llesca de formatge, gratinem i tenim un platet ben complert i que agrada tothom.
A casa hi va haver unanimitat que la primera versió és la millor. Tant, que l'Aleix va dubtar que l'hagués fet jo, el farcit, i em va insultar (o afalagar, segons com es miri) dient que era "bocadelia", que es veu que és una espècia de pasta per fer sandvitxos amb diversos ingredients que es ven envasada en pots, i que suposo que deu conèixer de la seva estada a Mallorca, dels dies que es feien el menjar a l'apartament.

14 comentaris:

  1. Ostres les fotos quina xulada! i la recepta suculenta per aquests dies de calor! quina feinada tallar-ho tot a bocinets petits, no?

    ResponElimina
  2. Manel, aquest tomàquets jo també els faig, bé ja els he feia la meva mare, amb tonyina, enciam i maonesa. A l'estiu ben fresquets estan bonísims!!! Però com tu dius aquest estiu trobà bons tomàquets a un preu raonable s'ha fet un xic difícil.

    ResponElimina
  3. Manel, típics però bons. Es una manera diferent de fer una "amanida".
    Jo els faig amb tomàquets del Benach (em sembla que és una espècie pròpia de les meves terres) i els farceixo de qualsevol cosa i sempre tenen èxit.
    PTNTS

    ResponElimina
  4. Veritat que típics, però no per això menys bons...
    Ara, opino com la Parella Vermell, quina feinada tallar-ho tot tan petit! No m'estranya que els seus fills s'ho mengessin tan a gust... no van haver ni de mastagar! :)

    ResponElimina
  5. parella, això de picar petit no té més secret que una bona fusta, un bon ganivet "cebollero" i una mica de traça picant, que a la cuina s'agafa de seguida picant ceba, alls i demés.

    xaro, téns raó que costa trobar bons tomàquets, però per sort als pobles encara hi ha botigues que els venen acabats de collir, o si no es pot recórrer a algun familiar...

    dolça, d'aquests tomàquets del benach no n'havia sentit a parlar mai; amb aquest nom i essent de la teva terra que crec que és el baix camp, no seran parent del president del parlament?

    gemma, ja he dit a la parella vermella que això de tallar tampoc no te gaire secret, és com si a tu et diguessin "quina feinada muntar la nata", amb la de vegades que ho has fet, segur que hi téns la mà trencada (en tots els sentits).

    ResponElimina
  6. Manel,

    Saps que em passa amb els tomàquets de Montserrat?. No m'acaben de fer el pes perquè els trobo massa buits, i mira que em sap greu, eh?, perquè reconec que són molt apreciats.

    Encara que pensant-ho bé, per farcir-los sí que han d'anar bé, costa menys de buidar-los, oi?. Ho provaré!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  7. Que bons els tomàquets!!! I quina porqueria que venen a algunes parades, que no tenen gust a res!!! No hi ha com tenir algú de confiança o amb hort!!! Una pinta genial, com sempre!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  8. efectivament, glòria, precisament perquè són buits donen menys feina per farcir-los; de tota manera, jo sí que trobo que són molt millors, però això ja és qüestió de gustos.

    eva, ja ho he dit en una resposta anterior, viure en un poble té molts inconvenients, però també algun avantatge com això dels tompàquets (i les mongetes, i els pollastres, i les botifarres...)

    ResponElimina
  9. manel, sabia que sortiria el president del parlament... Ja penjaré unes fotos al blog dels tomàquets del benach perquè les vegeu, segur que vosaltres en dieu d'alguna altra manera.
    PTNTS

    ResponElimina
  10. Doncs jo segur que soc la unica que no els ha fet mai, Hauré de probarlos perque es veuen bonisims.

    ResponElimina
  11. rosalisabel, ja estàs trigant, perquè de la manera que tractes tu les verdures, segur que et queden molt bons.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...