dijous, 16 de desembre de 2010

gotet de capipota amb botifarra negra i cigrons

(la cuina dels menuts - 13)


La cuina ha de ser, segons la meva manera de penar, diversió, diversió abans que res i per sobre de tot, perquè quan no t'ho passes bé és impossible que els altres gaudeixin del resultat. Si la cuina es converteix en una cosa mecànica, en una obligació, com desgraciadament és per a molts, aleshores cuinar ja no és generós, ja no cuines per fer feliç: quan cuines, transmets al plat el teu estat d'ànim, i l'estat d'ànim d'un condemnat als fogons no difereix gaire d'un condemnat a galeres, i mai donarà alegria al receptor del plat, que en definitiva és a qui dirigim l'art de la cuina.
Ho dic perquè pensant i fent aquests gotets m'ho vaig passar molt bé, és un plat entretingut, que porta una mica de feina, però que la vaig fer amb molt de gust. I com que, pel seu propi contingut, els meus fills no el poden (ni volen) apreciar, amb aquests gotets vaig fer una cosa que no acostumo a fer gaire, que és portar-ne a la feina, i els vaig deixar tastar a l'Eva i la Marian: totes dues van dir que estaven molt bons, i jo valoro molt la seva opinió, perquè ni tan sols els havia dit què era i a l'Eva no li agraden els menuts!
Que a mi sí que m'agraden molt els menuts no és cap secrets pels que ja heu estat aquí alguna vegada, i es dedueix fàcilment del nom de la secció. El cap de vedella és un dels que m'agraden més, ja sigui guisat només amb cigrons, una mica de xoriç i botifarra negra, com vaig fer aquí, o bé preparats també amb tripa, que és com els faig més sovint. 
Tradicionalment, aquest plat es coneix com a capipota, perquè s'hi posava també la pota de la vedella, o del xai, o del porc, si era el cas, però ara generalment no s'hi sol posar, i se segueix dient igual. N'hi ha, fins i tot, que diuen capipota als 'callos', que de fet no porten ni una cosa ni l'altra, i es fan només amb tripa.
La recepta d'avui és el capipota, o millor, cap i tripa, al qual hi afegeixo botifarra negra i cigrons. Un plat de base tradicional, adaptat primer als meus gustos, i passat després pel sedàs de la cuina moderna, amb una mena de deconstrucció i canvi de textures. I servit en gotets, que és una mesura ideal per al tipus d'entrants que m'agraden, amb multitud de coses per anar tastant sobre pa, en cullereta, en gotet o amb la presentació que sigui.
La base del got és el cap i la tripa de vedella, que comprarem a la carnisseria ja bullits. Per fer un plat, el tallaríem a daus grossos, però per fer aquests gotets, l'hem de tallar a dauets molt petits, de la mida que la cuina francesa clàssica anomena 'brunoise'.
En un cassó, amb un raig d'oli, hi posem a sofregir ceba, pebrot verd i pebrot vermell, deixem que suï i hi afegim all picat, i abans no es cremi, hi tirem els daus de cap i tripa, més una mica de xoriç tallat a la mateixa mida, sal, pebre negre, pebre vermell dolç i picant i una mica de bitxo, al gust de cadascú. També m'agrada afegir-hi una barreja d'herbes seques (farigola, romaní, sajolida...). Donem unes quantes voltes al conjunt, hi afegim una mica de tomàquet concentrat o de salsa de tomàquet i hi aboquem una mica de brou, si en tenim, o d'aigua, però sense cobrir, només perquè faci una salseta espessa. Encara que el cap i la tripa ja estiguin bullits, deixarem que cogui una estoneta, almenys mitja hora, i en acabat en posem un parell de dits a cada gotet.
D'una altra banda, traiem la pell a la botifarra negra, la tallem a rodanxes primes i la passem per una paella; en posem dues o tres a cada gotet, a sobre del cap i tripa. 
Després triturem cigrons amb un raig d'oli i una mica d'aigua de la cocció, fins que quedi una crema espessa, i la posem sobre la botifarra. 
Posem unes llesques de pernil salat al microones perquè s'assequin i ens quedi un cruixent, i el deixem refredar.
A l'hora de servir, escalfem els gotets al microones, no massa, perquè són petits i de seguida estaran calents, clavem a sobre els cigrons una mica de cruixent de pernil i acabem la presentació amb un rajolí d'oli d'all i julivert.
Aquest, em sembla que el posaré per Nadal, a veure qui és el guapo que diu que no li agrada! 
Ah, i em compraré uns gotets de vidre, que no me'n vaig endur quan em vaig traslladar i la presentació perd força amb els gotets de plàstic.

18 comentaris:

  1. només puc dir una cosa: mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. doncs jo no els he probat però també dic mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

    ResponElimina
  3. Noi, aquest gotet és una meravella.
    A mi tambné m'agrada molt jugar amb textures i presentacions en vasets. I en això, mestre, sres una referència!
    He perdut el compte de gotets, culleretes i ves-a-saber-quants-altres-formats has fet. I sempre, partint de la base de la cuina tradicional.

    Gran, Manel, gran!! :-)

    ResponElimina
  4. Estic meravellada!

    M'encanten aquests gotets l'unic però que puc posar... és que per posar el comenari se'm talla la cançó...jajajajajaja.

    Bon Nadal, tot i que amb aquests gotets segur!!

    ResponElimina
  5. bonitos y originales chupitos de capipota i cigrons.Me gusta como lo has presentado y tu version del clasico.
    una abraçada

    ResponElimina
  6. Quina finesa!, amb aquesta curadíssima presentació i la teva imaginació podries fer un espectacle de qualsevol menut... Em trec el barret Manel.A reveure.

    ResponElimina
  7. Creatiu i delicios, el gotet. Jo els 'callos' si que els signo però el cap de vedella... uffff, em costa molt.

    Es clar que si no ho saps, doncs tot va cap a dintre. Que és una cosa cultural això del rebuig del cap, vull dir.

    I tens tota la raó amb el gotet: el continent no està a l'alçada del contingut :))

    ResponElimina
  8. Manel, ja saps que a mi... :)
    Però tens raó que la cuina és diversió, i aquests gotets tan ben elaborats ho demostren al 100%.
    I compra't gotets de vidre, que després de la feinada, aquest plat es mereix una presentació com cal, je je je...
    Estic segur que per Nadal triomfaran, fins i tot entre els teus fills ;)

    ResponElimina
  9. Dons jo diria mes d’una cosa, han d’estar de vici!!!!!!!!!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Finalment, després de 13 edicions, he entès que els menuts no són els comensals petits de la casa... sinó la casquería XDDD

    ResponElimina
  11. Els gotets són una meravella, encara que siguin de plàstic! aquesta recepta no me la copio, pel tema del menuts...no m'agraden!
    Petonets

    ResponElimina
  12. Ohhh!! Quina plat!! Acabo d'entrar aquí per casualitat...i ja estic enganxada a aquest bloc!! Enhorabona. M'apunt com a seguidora, perquè després del que he vist no em vull perdre cap detall d'aquesta cuina!! Un petó. Paula. (http://bontiberi.blogspot.com)

    ResponElimina
  13. Fantasticccccccc!!!
    Ideal per el Nadal.
    Petons.

    ResponElimina
  14. a mi no m'agraden els menuts en general, però així crec que m'entusiasmarien. Sovint no és el què mengem sinó el com.

    ResponElimina
  15. Ja saps que al contrari que tu, jo no soc de menuts. Ara bé, dit això veig que t'ha quedat una meravella tan de presentació com de tast (per les companyes que ho han fet) i si a sobre et vas divertir fent-los....

    ResponElimina
  16. Hola!
    felicitats pel blog, fa venir molta gana!!
    Em podries indicar més o menys les quantitats i número de racions d'aquests gotets de cap i pota? mai he fet cpa i pota i no sé quines quantitats de cap i tripa comprar.

    Gràcies!

    ResponElimina
  17. hola, anònim/a!
    se'm fa difícil parlar de quantitats, perquè no peso mai els ingredients, i ja fa temps que vaig fer aquesta recepta, però ho intentaré. pensa que en els gotets no hi entra gaire quantitat, de manera que si fem servir un quart de quilo de cap i un quart de tripes de xai i/o vedella, més mig pam de xorís i un pam i mig de botifarra negra, jo crec que podràs fer tranquil·lament una dotzena de gotets. I si en sobra, per fer un platillo un altre dia, que ja saps que aquests plats sempre són més bons un dia o dos després. I amb els cigrons igual, amb mig quilo de cigró cuit te'n sobrarà.
    celebro que t'hagi agradat, i si ho proves, ja em diràs com ha anat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...