gotet de capipota amb botifarra negra i cigrons

(la cuina dels menuts - 13)

La cuina ha de ser, segons la meva manera de penar, diversió, diversió abans que res i per sobre de tot, perquè quan no t'ho passes bé és impossible que els altres gaudeixin del resultat. Si la cuina es converteix en una cosa mecànica, en una obligació, com desgraciadament és per a molts, aleshores cuinar ja no és generós, ja no cuines per fer feliç: quan cuines, transmets al plat el teu estat d'ànim, i l'estat d'ànim d'un condemnat als fogons no difereix gaire d'un condemnat a galeres, i mai donarà alegria al receptor del plat, que en definitiva és a qui dirigim l'art de la cuina.

Ho dic perquè pensant i fent aquests gotets m'ho vaig passar molt bé, és un plat entretingut, que porta una mica de feina, però que la vaig fer amb molt de gust. I com que, pel seu propi contingut, els meus fills no el poden (ni volen) apreciar, amb aquests gotets vaig fer una cosa que no acostumo a fer gaire, que és portar-ne a la feina, i els vaig deixar tastar a l'Eva i la Marian: totes dues van dir que estaven molt bons, i jo valoro molt la seva opinió, perquè ni tan sols els havia dit què era i a l'Eva no li agraden els menuts!

Que a mi sí que m'agraden molt els menuts no és cap secrets pels que ja heu estat aquí alguna vegada, i es dedueix fàcilment del nom de la secció. El cap de vedella és un dels que m'agraden més, ja sigui guisat només amb cigrons, una mica de xoriç i botifarra negra, com vaig fer aquí, o bé preparats també amb tripa, que és com els faig més sovint. 

Tradicionalment, aquest plat es coneix com a capipota, perquè s'hi posava també la pota de la vedella, o del xai, o del porc, si era el cas, però ara generalment no s'hi sol posar, i se segueix dient igual. N'hi ha, fins i tot, que diuen capipota als 'callos', que de fet no porten ni una cosa ni l'altra, i es fan només amb tripa.

La recepta d'avui és el capipota, o millor, cap i tripa, al qual hi afegeixo botifarra negra i cigrons. Un plat de base tradicional, adaptat primer als meus gustos, i passat després pel sedàs de la cuina moderna, amb una mena de deconstrucció i canvi de textures. I servit en gotets, que és una mesura ideal per al tipus d'entrants que m'agraden, amb multitud de coses per anar tastant sobre pa, en cullereta, en gotet o amb la presentació que sigui.

La base del got és el cap i la tripa de vedella, que comprarem a la carnisseria ja bullits. Per fer un plat, el tallaríem a daus grossos, però per fer aquests gotets, l'hem de tallar a dauets molt petits, de la mida que la cuina francesa clàssica anomena 'brunoise'.

En un cassó, amb un raig d'oli, hi posem a sofregir ceba, pebrot verd i pebrot vermell, deixem que suï i hi afegim all picat, i abans no es cremi, hi tirem els daus de cap i tripa, més una mica de xoriç tallat a la mateixa mida, sal, pebre negre, pebre vermell dolç i picant i una mica de bitxo, al gust de cadascú. També m'agrada afegir-hi una barreja d'herbes seques (farigola, romaní, sajolida...). Donem unes quantes voltes al conjunt, hi afegim una mica de tomàquet concentrat o de salsa de tomàquet i hi aboquem una mica de brou, si en tenim, o d'aigua, però sense cobrir, només perquè faci una salseta espessa. Encara que el cap i la tripa ja estiguin bullits, deixarem que cogui una estoneta, almenys mitja hora, i en acabat en posem un parell de dits a cada gotet.

D'una altra banda, traiem la pell a la botifarra negra, la tallem a rodanxes primes i la passem per una paella; en posem dues o tres a cada gotet, a sobre del cap i tripa. 

Després triturem cigrons amb un raig d'oli i una mica d'aigua de la cocció, fins que quedi una crema espessa, i la posem sobre la botifarra. 

Posem unes llesques de pernil salat al microones perquè s'assequin i ens quedi un cruixent, i el deixem refredar.

A l'hora de servir, escalfem els gotets al microones, no massa, perquè són petits i de seguida estaran calents, clavem a sobre els cigrons una mica de cruixent de pernil i acabem la presentació amb un rajolí d'oli d'all i julivert.

Aquest, em sembla que el posaré per Nadal, a veure qui és el guapo que diu que no li agrada! 

Ah, i em compraré uns gotets de vidre, que no me'n vaig endur quan em vaig traslladar i la presentació perd força amb els gotets de plàstic.