el principal aliment del món (37)

arròs fàcil amb albergínia graffiti, julivert i pinyons

L'arròs es el principal aliment del món perquè gairebé la meitat de la població el té com a aliment bàsic, però no només per això: també podria ser-ho, per exemple, per la versatilitat que ofereix a la cuina, i les infinites combinacions que permet.
Desgraciadament, la major part dels milers de milions de persones que mengen arròs cada dia no tenen possibilitat de combinar-lo com fem aquí amb tota mena de productes, bàsicament perquè no tenen res per posar-hi: si ho tinguessin, segurament en traurien més profit que nosaltres.
Aquesta digressió ve a tomb perquè sovint ens trenquem el cap per preparar un arròs de luxe amb les millors carns i els millors peixos o mariscs, quan en realitat amb un tan senzill com aquest resoldríem un àpat de forma ràpida i totalment satisfactòria, i amb un cost ben baix.
Aquest és un arròs dels que podríem anomenar fregits o 'saltats', és a dir, a base d'arròs bullit, escorregut i saltat a la paella amb els ingredients i les salses que creguem oportunes.
La diferència de sabor amb un arròs guisat en cassola o paella és clara, perquè aquí no té oportunitat de coure's absorbint un brou i el sabor dels ingredients del plat, sinó que es cou amb aigua i sal i després es barreja amb els altres companys de plat en un pas ràpid per la paella.
La diferència de temps i de dificultat també és evident, per això és una bona alternativa per un dinar ultraràpid ja que podem deixar fins i tot l'arròs cuit el dia abans.
En aquest cas, necessitem arròs bullit i ben escorregut, fins i tor rentat sota l'aixeta per aturar el procés de cocció i treure-li el midó que ha deixat anar a l'aigua de bullir.
En una paella i a foc fort, saltem l'albergínia, és a dir, no la fregim amb oli abundant, sinó amb poc oli, perquè no en quedi amarada, i movent la paella constantment perquè no es cremi. Vaig fer servir l'albergínia anomenada 'graffiti', que té un color lila i unes ratlles blanques característiques, i que té un sabor diferent de l'albergínia morada.
Saltem bé l'albergínia fins que s'estovi i la retirem un moment de la paella, hi saltem uns pinyons fins que es torren una mica, hi tornem a posar els daus d'albergínia i seguidament l'arròs, movent constantment perquè es barregin bé; finalment, hi tirem un raig generós d'oli de julivert, millor si hi hem posat també una mica d'all en preparar-lo.
L'albergínia i el julivert lliguen a la perfecció, i amb tan pocs ingredients i tan poca feina, queda un primer plat més que presentable, us ho asseguro.