divendres, 3 de desembre de 2010

el principal aliment del món (37)


arròs fàcil amb albergínia graffiti, julivert i pinyons

L'arròs es el principal aliment del món perquè gairebé la meitat de la població el té com a aliment bàsic, però no només per això: també podria ser-ho, per exemple, per la versatilitat que ofereix a la cuina, i les infinites combinacions que permet.
Desgraciadament, la major part dels milers de milions de persones que mengen arròs cada dia no tenen possibilitat de combinar-lo com fem aquí amb tota mena de productes, bàsicament perquè no tenen res per posar-hi: si ho tinguessin, segurament en traurien més profit que nosaltres.
Aquesta digressió ve a tomb perquè sovint ens trenquem el cap per preparar un arròs de luxe amb les millors carns i els millors peixos o mariscs, quan en realitat amb un tan senzill com aquest resoldríem un àpat de forma ràpida i totalment satisfactòria, i amb un cost ben baix.
Aquest és un arròs dels que podríem anomenar fregits o 'saltats', és a dir, a base d'arròs bullit, escorregut i saltat a la paella amb els ingredients i les salses que creguem oportunes.
La diferència de sabor amb un arròs guisat en cassola o paella és clara, perquè aquí no té oportunitat de coure's absorbint un brou i el sabor dels ingredients del plat, sinó que es cou amb aigua i sal i després es barreja amb els altres companys de plat en un pas ràpid per la paella.
La diferència de temps i de dificultat també és evident, per això és una bona alternativa per un dinar ultraràpid ja que podem deixar fins i tot l'arròs cuit el dia abans.
En aquest cas, necessitem arròs bullit i ben escorregut, fins i tor rentat sota l'aixeta per aturar el procés de cocció i treure-li el midó que ha deixat anar a l'aigua de bullir.
En una paella i a foc fort, saltem l'albergínia, és a dir, no la fregim amb oli abundant, sinó amb poc oli, perquè no en quedi amarada, i movent la paella constantment perquè no es cremi. Vaig fer servir l'albergínia anomenada 'graffiti', que té un color lila i unes ratlles blanques característiques, i que té un sabor diferent de l'albergínia morada.
Saltem bé l'albergínia fins que s'estovi i la retirem un moment de la paella, hi saltem uns pinyons fins que es torren una mica, hi tornem a posar els daus d'albergínia i seguidament l'arròs, movent constantment perquè es barregin bé; finalment, hi tirem un raig generós d'oli de julivert, millor si hi hem posat també una mica d'all en preparar-lo.
L'albergínia i el julivert lliguen a la perfecció, i amb tan pocs ingredients i tan poca feina, queda un primer plat més que presentable, us ho asseguro.

9 comentaris:

  1. Totalment d'acord, sovint els plats senzills són els més bons! I com a acompanyament, aquest arròs de verdures segur que queda molt bo, encara que sigui saltat enlloc de guisat ;)
    Albergínia, julivert i pinyons lliguen molt bé!

    ResponElimina
  2. Com m'agrada quan algú puja una recepta per a la que tinc tots els ingredients a casa...

    ResponElimina
  3. I tant que ha de ser més que presentable... només veient la foto. Tot i que compro aquesta albergínia no tenia ni idea que es deia així... Un plat complet i que bé molt de gust en qualsevol moment de l’any.

    ResponElimina
  4. La foto ho diu tot i ben veritat que les coses sencilles són les més bones, i l'arròs és dels ingredients més agraïts!! i els que l'acompanyes en aquest plat hi cauen d'al´`o més bé!

    ResponElimina
  5. Mmmmm... des d'aquí sento el flaire! Felicitats, Manel!

    ResponElimina
  6. Una bona proposta per combinar l'arròs amb verdures. No sabia que aquestes albergínies es diuen grafitti, jo les trobo molt bones per fer truita.

    ResponElimina
  7. recetas sencillas per el dia a dia y que se transforman en un buen plato como el tuyo gracias a la gracia del cuiner.
    Yo tampoco sabia que se decian grafitti.Pues ya hemos aprendido algo hoy.
    una abraçada i bon finde o pont
    miquel

    ResponElimina
  8. Desconiexia el nom de 'graffiti', per les de color lila i ratlles blanques... Una cosa més que ara ja incorporo... ;).

    ResponElimina
  9. No havia sentit mai el nom d'aquestes albergínies i això que em faig un tip de comprar-ne!

    Lo bo de fer tantes receptes amb arròs és que no te'n canses mai. si fos un altre ingredient segur que el tindríem avorrit.

    I el que més m'agrada és omplir-me el plat amb els ingredients que l'acompanyen. De fet, d'arròs me'n poso poc. Tot el que no volen els meus fills va a parar al meu plat.

    Aquesta versió que ens proposes encara no l'havia tastat.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...