Tinc publicades unes quantes versions dels fideus a la cassola, que és un plat que no ha passat de moda i es encara es prepara molt; de fet, com explico sovint, i malgrat els meus esforços, els fideus amb costella que vaig publicar fa tres anys i mig segueix sent l'entrada més vista d'aquest bloc.
Des d'aleshores, n'he publicat d'altres versions, des d'aquests fideus amb pollastre de pagès i rossinyols fins aquests que presentava (entre interrogants) com a una possible darrera versió, o versió definitiva, per la selecció i varietat d'ingredients que portava.
Això no vol pas dir que no hagi seguit fent noves versions, més o menys ajustades al clàssic, ans al contrari, com ho proven aquests fideus d'avui, que bàsicament es diferencien dels altres pel seu component proteínic, ja que porten minimandonguilles. És clar que un plat d'èxit com els fideus, ajuntat amb un altre també d'èxit, sobretot entre els nens, com les mandonguilles, dóna un conjunt que els més menuts (i també els grans, què coi!) gaudiran.
Si tenim a la nevera, com hauríem de tenir sempre, una bona salsa de tomàquet feta a casa i un brou fet també per nosaltres, i hem tingut la previsió de preparar abans les mandonguilles, és un plat que es pot resoldre amb vint minuts; si ho hem de preparar tot abans, és força més llarg, és clar, però sempre es pot recórrer a productes preparats, que ara n'hi ha de bons, tant salses com brous i mandonguilles.
En el meu cas era tot casolà: un brou fosc de carn, una salsa de tomàquet i unes minimandonguilles fetes com les faig sempre, amb una barreja de carn de porc i de vedella, sal, pebre, ou, farina de galeta, all i julivert.
Un cop tot això barrejat i formades les boletes, només cal posar una cassola amb olial foc, enrossir-hi les minimandonguilles i reservar-les. En el mateix oli, saltem a foc fort pebrot vermell tallat a tires, xampinyons laminats i porro tallat a rodanxes, deixem que agafi tot una mica de color, salem i hi afegim la salsa de tomàquet casolana, deixem que s'integri tot i ja hi podem abocar els fideus, que remenarem durant uns minuts perquè la pasta s'impregni de la salsa; i aleshores hi afegirem les favetes (congelades, en aquesta època), tornarem a remenar bé i cobrirem amb el brou calent.
Ja només caldrà esperar el temps que indiqui el fabricant en el paquet dels fideus, remenant-los de tant en tant perquè no se'ns enganxin, i deixar-los reposar tapats un parell de minuts.
un bloc de cuina que cal conèixer
El programa "Generació digital", de TV3 i Catalunya Ràdio, estava dedicat ahir a la cuina, i recomanava "10 blocs de cuina que heu de conèixer". Entre aquests deu, el programa hi situa "Cuinar és generós", del qual diu: "El Manel és un enamorat de la cuina que escriu textos llargs i cuidats sobre diferents aspectes del tema. Atenció a la seva sèrie sobre els arrossos".
No cal dir que ho agraeixo sincerament. És un plaer compartir espai amb blocs amics i admirats com La cuina de casa, Olleta de verdures, Baixa Gastronomia, El blog de cuina de la Dolorss, Cuina amb Compte o Decuina.net.
Enhorabona, noi!
ResponEliminaFideuassos amb dos elements que em fan tornar boig. Sobretot les mandonguilles que no se que tenen que me vuelven locoooo.
ResponEliminaI del llistat... doncs que vols que et digui: un honor :)
un recepta deliciosa!
ResponEliminano m'extranya en absolut que parlin dels teus arrossos ni que estiguis entre els 10 blogs que cal visitar, ets un gran cuiner! i un mestre amb els arrossos!
Enhorabona, no és per menys!
ResponEliminaDius que et sobra un platet perquè vingui a donar? Quina pinta!!
M'encanten les quatre versions, Manel. Però et proposo un repte: fer una versió per a vegetarians. En aquestes, tots els fideus porten carn. Podríem?
ResponEliminaEnhorabona Manel, t'has de sentir molt orgullós
ResponEliminaQuan els ingredients són fets a casa, l'error és una possibilitat remota :) Aquesta recepta només em fa venir una expressió al cap: "Per llepar-se'n els dits"!! jaja
ResponEliminaPetons!
Felicitats !!! a tu i a tots els nomenats .
ResponEliminaI del plat, convinació que segur agrada a tothom
petonets
Això és un bon plat de fideus i la resta són tonteries! amb el que m'agraden les mandonguilles....
ResponEliminaManel un gran plato este de hoy y en la foto se ve muy claramente lo bueno que es con tu mimo y buenos productos siempre se triunfa y felicidades por salir en generaciodigital,lo vi y es de justicia que esten en los Top 10
ResponEliminauna abraçada
Ostres, avui no passaràs per la porta, jejejejeje. Felicitats
ResponEliminaNúria
Al top ten dels arrossos!!! Com no pot ser d'0altra manera, t'ho tens guanyat!
ResponEliminaI aquests fideus també són per nota.
PTNTS
Dolça
Me'n alegro molt de la teva distinció!! Moltes felicitats! i m'apunto a fer els fideus aquest cap de setmana.
ResponEliminaNo m'estranya que els fideus amb costella tinguin tantes visites. Tenen una pinta tremenda! Però t'asseguro que no faria cap lleig a aquestes mandonguilles!
ResponEliminaFins aviat!
Anna
M'encanten totes les versions de fideus a la cassola, almenys les teves! Felicitats per la menció, les visites i els seguidors. T'ho mereixes!!
ResponEliminaMolt bon plat, m'agrada.
ResponEliminaPetons!
Ana de: 5 sentidos en la cocina