arròs de xai amb els seus braons

el principal aliment del món (49) 

El ciclista de carretera espera amb delit el dissabte, o el diumenge, per poder sortir amb la colla unes quantes hores al matí, perquè entre setmana, si té la sort de tenir temps per entrenar, li és difícil trobar algú amb horaris similars que el pugui acompanyar. 

El divendres escolta amb atenció la previsió del temps, i quan sent que plourà, però a la tarda, que al matí farà sol com ha fet tota la setmana, respira alleujat i a les set del matí del dissabte ja és dempeus per esmorzar, fer els estiraments de rigor i sortir quatre o cinc hores a pedalar.

Quan obre la persiana, que és el primer que fa, i veu que no només és fosc perquè cada dia surt el sol més tard, sinó perquè hi ha unes boires negres negres, se'n tornaria al llit de bon grat, però ha quedat i el que no farà mai és deixar plantat un company. Ni que sigui només un, com va ser el cas aquest dissabte. Ni que sàpiga, com així va ser, que al final faran una volta més curta, i que de les tres hores i mitja que passaran pedalant, almenys tres ho faran amb pluja a l'esquena, i a estones, més que pluja. 

Per sort, en tornar al poble, el company del ciclista remullat el convida a passar per casa seva i li cull un parell de quilos de tomàquets del seu hort (montserrat, pometa plena...), i un carbassó gegantí, i encara té la sort que veu unes flors de carbassó i també se les emporta. I sap que després d'una bona dutxa d'aigua calenta, quan aconsegueixi recuperar la temperatura corporal, té uns braons de xai rostits i un brou que va deixar fet el dia abans, previsor, per poder cuinar (i publicar) el seu arròs número 49 i començar a donar forma al que farà 50.

Segurament, no hi ha res millor per fer passar el fred i el mal de cames que una amanida de tomàquet de montserrat ple acabat de collir sota la pluja, simplement amanit amb oli, escates de sal i unes fulles d'alfàbrega,  i un arròs gustós i potent com aquest, acompanyat d'un bon vi, ni que sigui només una copa, perquè a la tarda, la felicitat mai no és  complerta, li toca treballar.

Abans d'explicar la recepta, el ciclista remullat vol donar les gràcies al Dome, pels tomàquets i, sobretot, per la companyia 'in the rain'.

L'any passat, al restaurant Manairó, vaig tastar un arròs de xai que em va agradar força, no tant a la meva acompanyant, que el va trobar massa fort de gust. Jo no n'havia fet mai, d'arròs amb xai, i ahir dissabte vaig fer aquesta versió.

Per preparar aquest arròs, el dia abans vaig rostir uns braons de xai com ho faig sempre: en una cassola de fons gruixut amb oli vaig posar quatre braons a enrossir, a mitja cocció hi vaig afegir un parell de cebes tallades a quarts, una dotzena de grans d'all i un parell de pastanagues; quan tot va ser ros, ho vaig regar amb conyac, vaig deixar que s'evaporés l'alcohol, hi vaig afegir una fulla de llorer, una branqueta de farigola i una de romaní, un gotet d'aigua, i vaig deixar coure a foc baix, amb la cassola tapada, uns tres quarts, fins que la carn va ser tendra.

Vaig treure el suc de rostit i el vaig guardar a banda, vaig retirar els braons de la cassola, en vaig treure la carn i els vaig tornar a la cassola, ho vaig cobrir tot d'aigua i vaig deixar que es fes un brou fosc durant un parell d'hores.
Dissabte, només vaig haver de posar una mica de salsa casolana de tomàquet en una cassola en la qual vaig sofregir l'arròs, hi vaig tirar un rajolí de vi negre, vaig deixar que s'evaporés l'alcohol, i hi vaig afegir un parells de cullerots de brou de xai calent. Com si fos un risotto, vaig anar remenant tota l'estona, i quan va caldre, hi vaig afegir més brou, fins que l'arròs va ser cuit.
Mentrestant, havia posat a escalfar la carn dels braons en un cassó amb el suc del rostit, i quan l'arròs va estar a punt, hi vaig afegir un bon raig d'aquest suc i vaig deixar que reposés.
Per emplatar, vaig situar en una banda del plat l'arròs, que va quedar molt melós gràcies a la gelatina del xai, i a l'altra, la carn, i ho vaig tornar a regar tot amb una mica més de suc, més una branqueta de sajolida sobre els grans per decorar.