dimecres, 7 de setembre de 2011

amanida d'albergínia i verdures en conserva


Sembla un joc de paraules, però cuinar porta a cuinar, i sense haver cuinat, pràcticament és impossible cuinar. No sé si m'explico.
Per fer un bon arròs, cal haver fet primer un bon brou, el mateix dia o un mes abans, que per això tenim congeladors, però cal haver-se posat a cuinar abans. Per fer un bon plat de pasta, si habitualment tenim salsa de tomàquet casolana, ja tenim molt de guanyat. Per cuinar cal, o almenys és molt millor, haver cuinat abans.
I una cosa porta l'altra. Les albergínies amb alfàbrega que vaig fer la setmana passada reposaven a la nevera i ens les anàvem menjant com estaven concebudes, com un entrant o 'antipasto', o simplement, per picar una mica quan el cuc de la gana comença a manifestar-se. És una preparació que guanya dia a dia, i em rondava pel cap fer-les servir per fer una amanida nova que tingués, també, una clara inspiració italiana.
M'hi vaig posar dilluns, com sempre, amb el temps just per fer el dinar, i vaig recórrer a les coses que tenia més a mà: el que ja havia cuinat abans (les albergínies) i un seguit de conserves, comprades o parcialment elaborades a casa, i em va sortir un plat que sembla sicilià, que em va encantar i que oferiria sense dubtar-ho a l'admirat comissari Montalbano si es presentés un dia a sopar a casa. Segur que si la seva assistenta li hagués deixat a la nevera una amanida com aquesta, parenta llunyana de la deliciosa caponata, hagués gaudit d'allò més menjant-se-la assegut al seu porxo de cara al mar que banya les costes de Vigàta.
La recepta de les albergínies la trobareu aquí, i per a l'amanida només cal tallar les rodanxes en tires amples. Les vaig barrejar amb tomàquets secs (que vaig portar d'Itàlia i que havia rehidratat i posat a macerar amb oli, alls i herbes), tallats també a tires, cogombres i cebetes en vinagre, tallats en trossos grossos, tàperes de bona mida (d'aquelles que porten cua), i unes olives negres de bona qualitat, ja siguin d'Aragó o de Kalamata.
Amanit tot plegat amb oli (hi podem posar el dels tomàquets) i una mica més de vinagre de Mòdena (les albergínies ja en porten), queda un plat deliciós.
Comentant-lo amb una amiga, em va dir que ella hi hauria posat també uns daus de formatge parmesà. Ho vaig pensar, però no en tenia, i aleshores em vaig plantejar posar-hi unes boletes de formatge d'untar, o daus de formatge fresc, com hi podia haver posat anxoves, però són variacions que queden per un altre dia, o per si vosaltres ho voleu provar.

16 comentaris:

  1. Hola Manel!! fa un any que vaig descobrir el món dels blocs de cuina i estis encantada, però n'hi han tants que no dono l'abast. Reconec que el teu, tot i que em cridava l'atenció el títol (m'agrada molt) encara no me'l havia mirat amb deteniment. Però fa pocs dies ho he començat a fer i em té enganxada. Et felicito!! hi han un munt d'idees molt bones i originals!!!
    Estic molt contenta i il·lusionada amb el teu bloc.
    Ja anirem parlant!

    ResponElimina
  2. Com m'agrada aquesta amanida, i més aquesta hora que estic esperant que en Joan digui que ja es pot parar taula.

    ResponElimina
  3. Com sempre un plat que atrau només mirant. M'agrada molt aquesta amanida. Tinc albergínies crec que m'animaré

    ResponElimina
  4. Tens raó que amb plats elaborats anteriorment es poden reinventar nous plats sensacionals. És un bon truc pels que treballem i tenim poc temps per cuinar ;)
    A Arco vam anar a un restaurant on acompanyaven els segons amb verdura, diferent cada vegada en funció del tipus de segon plat. I aquesta amanida s'assembla molt a una que d'aquestes verdures que ens van servir!

    ResponElimina
  5. El conceto es el conceto, i estic molt a favor d'aquest conceto de reinventar versionant :)

    ResponElimina
  6. montse, benvinguda al bloc. em fa molta il·lusió quan m'arriben comentaris com el teu, tot i que és una responsabilitat saber que hi ha algú enganxat al bloc, perquè suposa un plus perquè no m'agradaria decebre-us.
    per cert, i només per curiositat, per on has començat? la veritat és que hi ha força entrades, i si comences pel principis, tindràs feina :-))
    parlem quan vulguis, al bloc hi trobaràs la meva adreça de correu per si necessites qualsevol cosa.

    àngels, passa-li la recepta al joan que te la prepari, i a veure si us agrada.

    a peu coix, ja em diràs com et surt; a mi em va agradar molt, espero que a tu també.

    gemma, jo sempre cuino de més, així s'estimula la creativitat amb les 'sobres'.
    a itàlia, pel que sé, és habitual fer servir l'albergínia en amanides, com a molts països de la mediterrània, d'altra banda.

    òscar, de fe no és ben bé una versió, és una recepta nova però és clar que amb aquests elements la influència siciliana és clara.

    ResponElimina
  7. Manel la improvisacion y creatividad es lo tuyo, siempre me sorprendes agradamemente
    miquel

    ResponElimina
  8. Hola Manel,
    A banda del gust per l'albergínia em sembla que compartim el gust pel comissari Montalbano.
    L'amanidaha d'estar molt bona.
    Salutacions.

    ResponElimina
  9. Un plat molt interessant d’aprofitament
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Quins colors tan macos, són ja molt de tardor aquests colors. M'enxisen molt!! :)

    ResponElimina
  11. Com a mi m'agrada, fer amanides del que tens a la nevera !!! sembla un antipasti italià..
    Gràcies i petonets

    ResponElimina
  12. Se t´enten amic ja no tant estimat avui, demà igual recuperes el títol hehehe.
    Jo sería la companya perfecta del Montalbano per degustar la teva creació tant siciliana, jo no li afegiria res però acompanyada d´una Cudduruni d´oli d´oliva i all faries plorar a duo al Montalbano i a mi.
    ( coses de pseudo.....)
    ptnssssssss

    ResponElimina
  13. Una amanida deliciosa i més sabent que es parenta de la Caponata siciliana.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Interessant aprofitament de les les albergínies de la recepta anterior...!.

    Quan en faig (parlo de les de la recepta anterior) en faig "quantitat" i tal com dius a la nevera milloren.

    Ja t'he contestat la pregunta que no havia vist (les faig a la brasa abans de l'escabeix).

    ResponElimina
  15. Puc donar fe que aquesta amanida, i unes quantes més del bloc del Manel són delicioses! Ara, aquesta campiona!

    Moltes gràcies per l'acolliment que ens has fet i per l'esmorzar de forquila de campionat que ens has ofert!

    Eres molt gran,, mestre! :-))))

    ResponElimina
  16. Manel, estava en un altre bloc i hi havia una referència al teu (he intentat recorda quina era concretament però no hi ha manera) total que hi vaig entrar i ja no vaig poder sortir-ne en una bona estona. El dia següent el teu ja va ser al primer bloc que vaig entrar. M'ha interessat molt tot el tema dels arrossos i les albergínies (que m'agraden molt). I en general trobo que són unes receptes molt a l'abast de tothom i molt sanes.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...