La setmana passada, fent un joc de paraules amb el títol d'un article, parlava de termes que tenen traducció al nostre idioma i d'altres que no; alguns, els adaptem tal com raja, i d'altres, els adaptem a la nostra pronúncia, com és el cas dels espaguetis, paraula per a la qual el nostre diccionari té fins i tot plural quan, en italià, 'spaghuetti' ja és el plural d''spaghetto'. Però m'he tornat a perdre: el que volia recordar és que hem adaptat el nom original dels espaguetis perquè no tenim una paraula pròpia per definir aquest tipus de pasta, i se'm va ocórrer que, a falta d'aquest nom propi, només ens quedava la definició: fideus de pam i mig.
Doncs bé, tal com vaig prometre aleshores, a banda del rotllo que us he clavat, us deixo aquí una recepta de fideus de pam i mig amb una salsa ideada pel meu fill a base de ceba, botifarra, salsa de tomàquet i formatge, que surt bona, bona.
La recepta és senzilla, i us l'explico tal i com me la va passar l'Aleix: necessitem tenir preparada una salsa de tomàquet casolana o un bon sofregit. En una paella, posem a sofregir ceba tallada a daus grossets, hi afegim botifarra crua esmicolada, i quan és cuita, hi posem la salsa de tomàquet (dues o tres cullerades per cap), barregem bé, i finalment donem cremositat al conjunt amb una bona cullerada de formatge d'untar tipus Philadelphia, que també es podria substituir per mascarpone, per exemple.La meva aportació, a banda del nom, es limita a la branqueta de farigola que guarneix el plat, que espero que us agradi.
M'agrada el nom que li has posat i la salsa de l'Aleix, sí senyor!
ResponEliminaAmb els noms i les traduccions a vegades fem unes coses... Bon cap de setmana!
ResponEliminaFelicitats a l'Aleix, que aquesta vegada la recepta es seva...
ResponEliminabon finde
Home, fideus de pam i mig potser es fa una mica llarg de dir.. jaja però felicitats a l'Aleix perquè aquesta salseta ha d'estar "de muerte"!! jaja
ResponEliminaPetons!
M'agrada l'aportació de la branqueta que està com ha d'estar.... ja saps què vull dir...jejeje
ResponEliminaM'apunto el nom de la salsa, que em sembla que l'hauré de provar! ;)
ResponEliminaBoníssim!
Agrada moltíssim, i no només perque aquesta salsa Aleixiana fa venir salivera (ep, amb mascarpone siusplau) sino perque dona gust veure com van pujant les noves generacions.
ResponEliminaAixò darrer sona una mica .... hehehe
Manel estos fideus bautizados de pam i mig i amb la salsa de L´Aleix como dice el Oscar da gusto ver que la juventud promete muy bien y sano
ResponEliminabon cap de setmana
Apa Manel ja pots començar a fer un diccionari, l'interpretació dels aliments pel Manel. I aquesta salseta ummmmm. Muas!
ResponEliminaEspaguetis o fideus de pam i mig, sigui com sigui ha de ser un plat ben bo. Ja veig que l'Aleix s'espavila molt bé, je je je... ;)
ResponEliminaEm sembla que si demanem fideus de pam i mig a la botiga, ho tenim malament, però ves a saber, potser la immersió lingüística també pot arribar a la gastronomia. Un 10 per a la salsa de l'Aleix, amb mascarpone!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies a tots per les felicitacions! Veient l'èxit del post, potser en un futur li demanaré al meu pare si m'admet com a soci (això si, minoritari) del seu blog. jajaja!
ResponEliminaMuy lindo tu blog. Un saludo grande desde Uruguay
ResponEliminaQue bones les coses senzilles, pasta i tomàquet. Bonissim per força. Genial!
ResponEliminaNúria