dijous, 13 de gener de 2011

fideus a la cassola, darrera versió?


Deixem-nos estar de gotets i culleretes, salses reduïdes, gelatines i altres modernitats: si mireu la columna de la dreta, veureu que cada mes una de les entrades més vistes en aquest bloc, no falla mai, és la dels fideus amb costella, un autèntic clàssic de la cuina catalana de casa que a vegades he revisat amb diverses variacions, perquè és un plat segur a taula, sobretot quan hi ha nens. La d'avui, digue'm agosarat, és una versió gairebé definitiva per a mi, perquè hi he integrat diversos elements que ja havia utilitzat separadament en altres receptes de fideus, i que, tots plegats, fan un plat força rotund i realment bo, mal m'està el dir-ho. I ha superat amb escreix un dels crítics més exigents que té aquest restaurant casolà, l'Aleix, que s'està convertint en un expert gastrònom i en un comensal agraït i el que més gaudeix de moltes de les preparacions que vosaltres llegiu.
El títol del plat també podria ser: fideus amb costella, salsitxes, carxofes, pèsols, trompetes i camagrocs, però seria massa llarg, de manera que ja està bé com està.
Com sempre, posem la cassola al foc amb oli d'oliva i fregim la costella salpebrada i les salsitxes tallades petites; apartem les salsitxes quan estan daurades i posem a sofregir ceba i pebrots ben picats; més tard, hi posem all també picat ben petit, i després tomàquet ratllat, sal i sucre (contra l'acidesa del tomàquet). Ja hi podem posar també les carxofes tallades per la meitat, o a quarts, i deixem que el sofregit es vagi fent a foc lent. Mentrestant, tenim les trompetes de la mort i els camagrocs secs en aigua calenta, perquè es rehidratin. Si és època de bolets, els hi posem frescos, no cal dir-ho!
Els sofregits, com més estona els tenim al foc, més bons surten, i si s'assequen hi anem afegint aigua o brou. Un quart abans de seure a taula, apugem el foc, afegim a la cassola els bolets escorreguts i els pèsols, i un cop sofregits, hi posem els fideus (gruixuts, és clar, del número 4), remenem bé, hi aboquem l'aigua de rehidratar els bolets i acabem de cobrir amb el líquid que preferim. Jo sempre procuro posar-hi brou, en aquest cas vaig fer servir un brou fosc de gallina, però també l'he fet amb brou de verdures, i es podria fer simplement amb aigua; però sempre queda millor amb brou. En aquest cas potser no caldrà salar més; si hi posem aigua, haurem de tastar i corregir.

22 comentaris:

  1. caram, quins fideus a la cassola!!! Pels meus també un dels seus plats preferits, amb la costella sol o enriquits, sempre un èxit!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. M'encanten els fideus a la cassola i no m'extranya que sigui una de les entrades més vistes, si es que mmm... me'n menjaria sempre!

    A casa en faig amb 10.000 coses i no hi ha vegada que no quedin, un cop tb hi vaig posar carxofes i bolets com tu, genials! Ara un día probaré la teva proposta que tb té una pinta excel·lent!

    Un petó!

    ResponElimina
  3. Les receptes de tota la vida mai fallen. I en aquest blog els arrossos i els fideu ja són tot un clàssic! Estic d'acord en que aquesta pot ser la definitiva: el gustet de les carxofes, els camagrocs i la costella... Ja se'm fa la boca aigua!

    Petons!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  4. Que bo per favor.... a aquestes hores no puc visitar blocs jo.
    Fa tant que no faig fideus que ara me n'has fet venir ganes! Els pesols li donen un toc primaverenc indiscutible, es nota que fa bon temps ;)

    ResponElimina
  5. Amb la gana que tinc ara... a bona hora he vist aquest fideus!!! mb costella i carxofa... ! bonissim plat!

    ResponElimina
  6. Tens raó, és un plat boníssim i que permet mil combinacions...
    però jo.. espero que els preparis amb algun gotet i alguna sorpresa gastronòmica de les que fas! Seria una passada veure'ls versionats per a tu! Petons,

    ResponElimina
  7. em mates de gust Manel, estem a dieta i avui els somiaré... quina divinitat!!

    ResponElimina
  8. Això és una punyetera simfonia de sabors!! Visca la música de Castellterçol!! :O

    ResponElimina
  9. Aquest plat de fideu és espectacular! recordo que durant força temps la meva mare els feia cada Diumenge!
    Ptonas

    ResponElimina
  10. Un señor fideos de tota la vida y que no faltin
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  11. Un classic que no passarà mai de moda.
    Són boníssims i m'encanten

    ResponElimina
  12. Plat complet i deliciós, amb tants ingredients ha de ser plat únic obligat.
    No m'estranya que l'Aleix s'estigui tornant un gastrònom expert amb totes aquestes menges tan bones que li fas, je je je...

    ResponElimina
  13. Manel,
    Un plat fantàstic pel que te de senzill i de clàssic alhora. Podem fer mil combinacions, però totes elles gustoses i amb l'èxit assegurat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Uns dels meus preferits, i que de tant en tant tens que menjar, aquests es veuen deliciosos. Petons

    ResponElimina
  15. Vols dir que hi ha manera de fer la darrera versió en aquests plats?
    Jo a la meva versió li trauria els pèsols: els haurien de prohibir del planeta!

    ResponElimina
  16. Carai, just entro a través del clàssics fideus i quan pujo al principi em surts amb aquesta delícia...de moment faré el clàssic que als nens agradarà segur però em quedo amb aquesta recepta també.

    Enganxat al bloc per suposat des de ja mateix.

    Salut!
    Xevi

    ResponElimina
  17. No no faig mai la costella amb fideus perquè la faig amb arròs. I no sé perquè! Perquè recordo que quan la meva mare ens feia aquests plat, ens encantava!
    Mira, potser em decidiré a preparar aquest plat ben aviat!
    Petons

    ResponElimina
  18. La nostra cuina tradicional sempre ens dóna molt de joc. Amb aquesta recepta és veritat que rebles el clau!! Me l'apunte. Salutacions

    ResponElimina
  19. Quina pinta Manel, quina pinta!! Amb el que jo gaudeixo amb un bon plat de fideus a la cassola... mmmm! Aquests han de ser boníssims ;)
    Una abraçada,
    Sandra

    ResponElimina
  20. dolça, els gustos de la canalla no varien gaire d’una punta a l’altre del pais, oi?

    anniki, gràcies per la visita, que m’ha permès conèixer un bloc tan interessant com gastroadikta. tens raó que els fideus a la cassola queden sempre bé, a vegades fins i tot amb sobres del dia abans, oi?

    anna, tens raó, arrossos i fideus aquí sempre n’hi haurà, almenys mentre tingui nens, és clar… i així me n’aprofito jo!

    acabatde fer, què és això que fa temps que no fas fideus a la cassola? ja trigues, doncs!

    teresa, gràcies, la veritat és que aquests plats sempre venen de gust, oi?

    jajaja… eri, ara sí que em poses un repte difícil, un gotet de fideus, pero vaja, li donaré dues voltes, i potser un gotet no, però una cullereta amb una mica d’imaginació potser sí ;)
    gràcies per la confiança.

    txell, vigila què escrius, que això que et mato de gust no m’ho pots dir 

    òscar, quan vulguis venir a concert, ho dius.

    ingrid, m’agrada que la teva mare fes uns bons fideus el diumenge, perquè a vegades es consideren de menys categoria que un arròs, encara que porti els mateixos ingredients.

    miquel, que no faltin!

    a peu coix, un clàssic, sí, que es pot i s’ha d’anar renovant canviant cosetes.

    gemma, l’aleix s’està aficionant a la cuina, a veure si em jubila aviat!

    josep, tens raó, en podem fer gairebé tantes versions com amb l’arròs, oi?

    àngels, quant de temps! espero que esteu tots bé, gràcies per venir.

    surfzone, no miris el post d’avui perquè em sembla que no t’agradarà… jajajaja

    blancinegre, em sembla que és el primer cop que tinc el plaer de saludar-te. és veritat que als nens els agrada més sense verdures, però poc a poc se’ls han d’anar introduïnt i barrejats amb els fideus és una bona manera perquè s’hi acostumin.

    margarida, una recepta com aquesta es pot fer perfectament amb arròs, tens raó, si en fas, ja em diràs com surten.

    francesc, d’això es tracta, oi?, d’anar actualitzant el receptari.

    sandra, amb uns bons fideus gaudeixes tu i gaudim tots, no crec que hi hagi gaires excepcions, oi?

    ResponElimina
  21. prova d'afergir-hi un grapat de mongetes seques amb el seu suc...

    ResponElimina
  22. anònim, no ho he fet mai com dius, però és una idea i procuraré pensar-hi la pròxima vegada que faci fideus, ja et diré què tal.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...