amanida de pinya amb ruca i parmesà, fruita vermella i una vinagreta especial

Què hi ha més semblant al tòpic del nen amb sabates noves? Un afeccionat a la cuina amb plats nous! El cap no para de donar voltes pensant com omplir-los de bons aliments, salses, condiments, color i volum per degustar, per fotografiar i per compartir. Per gaudir amb i en tots els sentits. És l'autèntica febre del cuiner-gastrònom-blocaire.
D'aquesta febre va néixer l'amanida d'avui, una amanida de les que a mi m'agraden, amb molts elements i contrastos: de gust, de color, de forma, de textura... i senzilla de fer.
Només hem de tallar pinya fresca a làmines ben fines en forma de mitja lluna, i posar-ne tres o quatre a cada plat encavalcades cadascuna amb la precedent. A sobre hi posem un grapat de fulles de ruca (a mi m'encanta pel seu gust amargant que contrasta amb la dolçor de la fruita, però també es pot fer amb herba dels canonges, o una barreja de brots tendres) i uns encenalls de parmesà.
Per sobre i al voltant hi posem la fruita vermella, la que tinguem més a mà: gerds, nabius, móres, cireres, grans de magrana... Com que en aquesta època costen una mica de trobar, les podem fer servir congelades, que són bones i accessibles.
Per amanir l'amanida, que sinó ja no ho seria, vaig fer una vinagreta amb un vinagre poc habitual, comprat a la botiga sueca d'Ikea, de poma amb suc de nabius vermells, molt adequat per a aquest plat. El vaig barrejar amb oli d'oliva, sal i pebre blanc, en proporció oli-vinagre de 3/1. També quedaria molt bé amb vinagre de mòdena, més dolcenc, però aquest vinagre amb nabius li dóna un toc original de gust i de color.