dimecres, 26 de gener de 2011

crema minimalista de verdures amb formatge a les fines herbes


Després d'atipar-nos com lladres d'escudella, canelons, capó, torrons, tortell i tot el que faci falta durant les llargues festes de Nadal i Cap d'Any, a tots ens ve de cop la mala consciència, no parem de mirar la bàscula i la panxa, i la panxa i la bàscula, i cada vegada que parlem de menjar diem com ens hem engreixat aquests dies, i ho escrivim quan deixem un comentari en un bloc de cuina, i ens fem bons propòsits per recuperar... recuperar què? el que ja no teníem? bé, almenys per intentar que no es noti tant que després dels grans àpats ens va fer mandra fins i tot sortir a caminar per fer baixar el menjar.
Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra, i no seré pas jo. Dic el mateix que tothom i faig el mateix que tothom, o que la majoria, anar fent sense canviar gaire els costums. Només procurant, això sí, no traspassar el límit d'aquests dies, que prou alt que està ja el llistó! I, de tant en tant, per fer callar la mala consciència, una amanida, una verdura bullida, una cremeta vegetal. Això sí, que sigui suculenta com aquesta i amb el puntet del formatge que per anar bé ens hauríem d'estalviar... si només mengéssim per alimentar-nos i no defallir, que no és pas el cas, oi?
Com que n'he fet d'altres, de cremes de verdures, menys 'de règim', ja sabeu que no m'agrada simplement bullir-les, sinó que prefereixo primer posar una mica d'oli a l'olla o a la cassola i sofregir una mica abans els diferents ingredients tallats no gaire grossos, perquè això potencia el sabor de les verdures, però sense esperar que s'enrosseixin, això sí.
Per fer aquesta crema, per exemple, vaig fer servir patata, ceba, porro, pastanaga, carbassó i pèsols, i un cop sofregida la verdura, hi vaig abocar un brou de gallina, que li dóna sempre un sabor molt més potent.
Un cop cuita la verdura i rectificada de sal, triturem ben fi el conjunt i el servim en un plat fondo. Molta gent hi afegeix un 'quesito' o formatge fresc. En aquest cas, al mig del plat hi vaig posar una 'quenelle' de formatge fresc amb fines herbes que es pot fer de dues maneres.
Una, agafar formatge d'untar, el que anomenem generalment 'Philadelphia', i barrejar-ho amb herbes, tipus orenga, alfàbrega, julivert, farigola, ja siguin fresques o d'aquelles que comprem seques en potets etiquetats com 'herbes provençals', per exemple.
L'altra, com vaig fer en aquest plat amb un resultat prou bo, és agafar un formatge d'untar però del que ja porta incorporades les herbes, i se'n trobem de ben bons a tots els supermercats. El de la marca Hacendado al meu fill aquests dies el fa anar de corcoll.
Si la crema és molt calenta, abans de començar a menjar ens podem entretenir a desfer la 'quenelle', o podem anar-ne agafant petites porcions amb cada cullerada.
Els que us agafeu seriosament això del règim, poseu les verdures a bullir directament en aigua i no hi afegiu formatge ni res. I sereu prims però sosos i avorrits!!!


15 comentaris:

  1. A las cremas de verduras, últimamente hago bastantes, siempre les pongo un poco de queso, rallado o cortado a trozos pequeños o en láminas finas, y jamón también bien picado, espolvoreo sal maldon y pimienta y un chorrito de aceite de oliva virgen. Mejora mucho las cremas de verduras, que siempre son un poco sosas.
    Saludos, Dorothy.

    ResponElimina
  2. Si no ens podem permetre ni un bocient de formatge malament. Prefereixo ser panxacontenta, jajaja!! (això ho dic perquè no tinc el mirall a prop, però no ens podem amargar la vida!).

    ResponElimina
  3. Doncs si ... tots portem algun kilet de més però escolta que seria de la vida sense els bons moments que pasem primer a la cuina i desprès a taula gaudint de la gent que estimem??? i si per aquest plaer terrenal hem de pagar algún kilet ... doncs benvingut sigui !!!!!!!!!
    ptonets

    ResponElimina
  4. Aquest final diu molt...!, tens raó, fer règim no vol dir ser avorrit, de fet, sortosament sembla que les darreres dietes que he sentit ni són avorrides ni has d'anar pesant paranoicament tots els ingredients, ni t'has d'estar d'alguna temptació...Potser així la gent que necessita fer-ho, a més amés, s'ho passa bé cuinant i menjant!.Una crema saludable,divertida i gustosa!A reveure!

    ResponElimina
  5. No en seré jo qui tiri la pedra. La sort que tin és que les verdures m'encanten així la tornada, no és tan dura.

    El toque de formatge és sens dubte l'alegria de la crema.

    Muas!

    ResponElimina
  6. Vols dir que si no abusem de l'oli i del formatge, no ens podem permetre aquesta cremeta?. A mi em sembla que sí, l'única cosa és que tardarem una mica més a tirar la bàscula avall, però contents!

    ResponElimina
  7. Jo no vull ser ni sosda ni avorrida, per tant amb formatge!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  8. A casa estan desitjant que faci crema de verdures, a les fines herbes no les he fet mai, o sigui que m'emporto la rcepta.

    ....I et queixabes de les fotos? fas unes fotos ben maques, a mi no emllueixen tant les cremes.

    Petons!!

    ResponElimina
  9. Manel en el post tampoco tiro la primera piedra, en cuanto a la receta en esto coincidimos,yo tambien primero las pocho un poco las verduras con su aceite de oliva virgen.Me gusta como lo has decorado con la quenelle de queso y esta pequeña cantidad tampoco es pecado.
    Una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  10. A mi les verdures ben sofregides, que li donin gustet!! Que menjar soso per quan estàs malalt... i gràcies!

    ResponElimina
  11. Uuuui , jo la báscula ni la miro i la panxa perquè no em queda altre remei , en quan a a la consciència , a la meva no se que li passa que s´adorm sempre a l´hora dels àpats amb lo qual ningú em diu, això no! del formatge...no en puc prescindir , m´encanta tot i a les cremes, diguem "ordi"si vols, però m´agrada "el caserio",en quan a sofregir doncs jo també sofregeixo, però...només la ceba o els porros, de al resta, res de res.
    Vull una crema !

    ResponElimina
  12. Hola
    Doncs com jo ha m’he recuperat dels excessos, no diria que no a posar aquest formatge o una mica més. Un canvi que m’agrada. Substituir el típic “quesito” fos a la crema per aquesta “quenelle” i amb herbes. Fantàstic!

    ResponElimina
  13. M'has deixat bocabadada amb aquestes dues sopetes...

    M'encanta la idea del farcellet a la sopa...i la del formatge a la crema....

    Quina sort que et regalin plats tan originals!!!

    Ptnts

    ResponElimina
  14. El toc del formatge fa d'un plat de dieta a un plat de luxe! M'encanta la presentació!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  15. així m'agrada, tots amb formatge i sense tantes manies!
    celebro que us hagi agradat aqueseta cremeta tan senzilla

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...