coca fullada amb caramel de ceba, bolets i gambes

Al Pirineu ja es trobaven dies enrere els primers bolets, però sembla que la cosa s'ha aturat i, en qualsevol cas, encara no se'n fan a zones més baixes com on jo vist. Els micòfags, al setembre ja comencem a salivar pensant en la collita que s'acosta, i a falta de bolet fresc, escalfem motors amb bolets secs o congelats, que és com millor es conserven.
La mateixa tarda que vaig fer la sopeta de foie amb carxofes del darrer post, vaig preparar aquesta coca salada amb pasta de full; m'agrada provar la pasta fullada amb nous ingredients perquè és molt versàtil i generalment dóna molt bons resultats. Com aquest.
Per descomptat, la pasta de full no la vaig fer jo, que porta una feinada de por i al mercat n'hi ha de preparades que surten prou bé, com la clàssica del Lidl, bona i a bon preu.
Després de tallar a la mida i enformar les làmines de pasta de full convenientment punxades perquè no s'inflin massa, i retirades del foc abans no agafin color, es cobreixen amb una fina capa de ceba caramel·litzada, preparada com vaig explicar aquí, i a sobre hi posem els bolets, saltats amb oli en una paella, als quals haurem afegit al cap d'uns minuts les gambes tallades a trossos i haurem salpebrat el conjunt. No les deixem coure gaire perquè un cop muntada la coca, la tornarem a posar al forn perquè s'acabi de fer i s'enrosseixi la pasta de full, que podem pintar per les vores amb una mica d'ou batut o amb una mica d'oli d'oliva perquè quedi més brillant.
Els bolets, en aquest cas, eren congelats, lògicament de conserves Coll, una barreja amb força rossinyols i ceps.
Amb el temps que està fent, si ara venen pluges, sembla que la temporada micològica pot ser bona. A veure si estem de sort i els amics boletaires se'n recorden de portar-me'n!

400 articles

Un cop penjada aquesta entrada, m'adono que és la que fa 400 de les que he publicat des que vaig estrenar el bloc el mes de març de 2008. Calculo aproximadament els dies que han passat i i em surt que he publicat un article, entrada o post, com preferiu, cada dos dies i mig encara no, que no està pas malament del tot si tenim en compte les vacances, les parades forçades i les volgudes.
Ostres, tinc un parell d'arrossos per publicar i potser haurien estat una proposta més escaient per celebrar aquesta petita efemèride, però vaja, una recepta amb bolets també és prou significativa del tarannà d'aquesta pàgina.
Començo a preparar el post número 500!