patata, patata patatera, patata... (8)
Una de les amanides que vaig fer diumenge per complementar el menú basat en els productes més característics de Castellterçol, els bolets i els embotits.
Aquesta amanida porta un ingredient que faig servir sovint, les patates amb pell, bullides senceres en abundant aigua amb sal i pelades quan les haguem de fer servir, tant si és per amanides com per fregir amb cansalada i cigrons, per exemple.
Aquí, les vaig tallar a daus regulars, de la mateixa mida que el bacallà, i les vaig posar sobre una base d'escarola tallada a una mida semblant.
Per amanir el conjunt, vaig ratllar tomàquet i, en un biberó, el vaig barrejar amb oli i una miqueta de sal, poca, perquè el bacallà, encara que estigui ben dessalat, sempre queda fortet. Agitem amb força i ens queda una salsa emulsionada que anirà molt bé per regar el conjunt.
Finalment, en un altre biberó hi vaig posar olivada (puré d'olives negres amb espècies i oli) i la vaig fer més líquida afegint-hi oli d'oliva, de manera que facilita donar el darrer toc a l'amanida.
Aquest plat és millor preparar-lo amb antelació, perquè s'integrin més bé els sabors; de fet, la que va sobrar me la vaig acabar el dilluns i em va agradar més que el dia abans; a més, l'escarola, a diferència de l'enciam, aguanta molt un cop amanida sense passar-se.
Aquesta amanida és fantàstica. Ho té tot començant per el bacallà i acabant per l'escarola i el detall de posar-hi els tomàquets emulsionats ho haig de probar per que ha de donar un tóc fresc fantàstic.
ResponElimina:)
M'agrada molt, el bacallà, els tomàquets emulsionats, l'olivada, i l'idea de menjar-la ben confitada, que és com a mi m'agrada l'escarola... PERFECTE!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
molt bona amanida Manel
ResponEliminapetons
No cal anar a buscar ingredients exòtics per fer una bon amanida.
ResponEliminaNo faig servir mai olivada (els meus fills no volen saber res de les olives negres!) però reconec que aquí li dóna un gust i un color especial.
Noia, t'has lluit!
ResponEliminaQuina amnanida més atractiva, ja no només per el sabor (que el deu tenir fantastic) les textures i els colors es veuen fantastics.
Petonsss!!
Olé,, olé, olé,!! aquesta amanida se'ls mereix!
ResponEliminaPareix que se t'haja de desfer a la boca, oi?
ResponEliminaQuina bona idea d'amanida!
Ja saps que a mi el bacallà... ;)
ResponEliminaPerò tot i així, crec que aquesta amanida me la menjaria molt de gust!
La Glòria es la "bacallanera" de la casa (jo no ho soc massa), i estic segur que a ella li encantarà aquesta amanida.
ResponEliminaUna abraçada
Si sigues per en Miquel, seria una amanida de diari, li encanta, a mi amb sobre la patata, doncs barrejada amb la amanida no m’agrada gaire.
ResponEliminaUna abraçada
òscar, això del tomàquet emulsionat al biberó se'm va ocórrer sobre la marxa perquè m'agrada molt el bacallà amb tomàquet ratllat, i la veritat és que va bé per molts plats.
ResponEliminadolça, és veritat que l'escarola no perd gens amanida abans, i si es fa amb romesco, molt menys!
lídia, gràcies, prova-la que no costa gaire de fer i surt bona.
margarita, potser en lloc d'olivada els dius que és una emulsió de caviar, potser colarà :)
petita cuina, moltes gràcies, m'agrada barrejar tant els gustos com els colors, és la meitat de l'èxit.
teresa, ets molt amable, gràcies!
xavier, es desfà, sí, entra molt bé.
gemma, llàstima que no t'agradi el bacallà, et perds una menja versàtil i extraordinària, però el podries substituir per alguna aitre peix, com la tonyina.
josep, una llàstima, ho tindré en compte per si de cas ;)
sion, la patata amb pell en amanida a mi m'encanta, llàstima que a tu no et digui res, és qüestió de buscar-hi alternatives.