represa (utilitària) del bloc

Podria recomençar amb la cita tòpica de Fray Luis de León, o emular Tarradellas, però més val que vagi al gra i no m'entretingui amb frases retòriques ni a fer un reguitzells de bons propòsits que qui sap si podré complir.  
Aquest bloc va néixer, com he explicat a vegades, en un moment personal dur, en una etapa de baixa laboral llarga per un accident, durant una estada a casa entre operació i operació, i com a via d'escapament d'una situació personal complicada per aquest i altres motius.
En aquests dos anys i mig que té de vida, el bloc m'ha servit per explicar què feia a la cuina, però també per expressar, d'una manera més o menys oberta, els meus estats d'ànim en una època de canvis que ja dura més d'un any. D'aquesta manera ha aparegut aquí el meu amor per la bicicleta, el canvi de cuina com a metàfora del canvi de vida, algun plat amb nom propi...
En el darrer post, parlava del dinar que vaig fer pel meu aniversari i us deixava unes fotos de vacances. Després van venir uns dies fantàstics amb els meus fills també a la platja, aquest cop a Catalunya, i la tornada a la feina amb el començament del mes d'agost
Ara que la majoria és a punt de tornar a treballar, jo torno a tenir uns dies de vacances, els que no vaig gastar al juliol, i per raons personals sento la necessitat de tornar a escriure al bloc. Reprenc, doncs, l'activitat amb l'esperit, aquest cop manifest, de servir-me'n, com quan va néixer.
Podria haver escrit un text més grandiloqüent i dir que he tornat perquè els lectors m'ho heu demanat, que també és cert, i agraeixo molt tots els comentaris que em vàreu deixar al juliol; els agraeixo més que no us penseu, encara que el meu caràcter seriós i una mica sec en les manifestacions públiques pugui fer pensar que no és així.
Però el meu compromís amb aquest bloc, com intento fer sempre en totes les facetes de la vida, és de sinceritat, perquè no concebo que un dietari com aquest, ni que teòricament sigui només de cuina, serveixi per crear una imatge falsa d'un mateix, tot i que hi ha gent que ho fa.
Cuino, i escric, doncs, més per mi que per vosaltres, però intentaré fer-ho de manera que us agradi i trobeu prou motius d'interès per seguir venint a fer-me una visita, i si és possible, a llegir el que escric, que és una cosa que sempre, però sobretot ara, agraeixo profundament.
Sobre si seré constant com al principi o no ho seré, ja he dit que no vull fer una llista de bons propòsits que després no sé si podré complir; però la voluntat de ser-ho, encara que ara no tingui ningú que m'empenyi, la tinc.

Demà, el primer apunt pròpiament de cuina.