dimarts, 31 d’agost del 2010

represa (utilitària) del bloc

Podria recomençar amb la cita tòpica de Fray Luis de León, o emular Tarradellas, però més val que vagi al gra i no m'entretingui amb frases retòriques ni a fer un reguitzells de bons propòsits que qui sap si podré complir.  
Aquest bloc va néixer, com he explicat a vegades, en un moment personal dur, en una etapa de baixa laboral llarga per un accident, durant una estada a casa entre operació i operació, i com a via d'escapament d'una situació personal complicada per aquest i altres motius.
En aquests dos anys i mig que té de vida, el bloc m'ha servit per explicar què feia a la cuina, però també per expressar, d'una manera més o menys oberta, els meus estats d'ànim en una època de canvis que ja dura més d'un any. D'aquesta manera ha aparegut aquí el meu amor per la bicicleta, el canvi de cuina com a metàfora del canvi de vida, algun plat amb nom propi...
En el darrer post, parlava del dinar que vaig fer pel meu aniversari i us deixava unes fotos de vacances. Després van venir uns dies fantàstics amb els meus fills també a la platja, aquest cop a Catalunya, i la tornada a la feina amb el començament del mes d'agost
Ara que la majoria és a punt de tornar a treballar, jo torno a tenir uns dies de vacances, els que no vaig gastar al juliol, i per raons personals sento la necessitat de tornar a escriure al bloc. Reprenc, doncs, l'activitat amb l'esperit, aquest cop manifest, de servir-me'n, com quan va néixer.
Podria haver escrit un text més grandiloqüent i dir que he tornat perquè els lectors m'ho heu demanat, que també és cert, i agraeixo molt tots els comentaris que em vàreu deixar al juliol; els agraeixo més que no us penseu, encara que el meu caràcter seriós i una mica sec en les manifestacions públiques pugui fer pensar que no és així.
Però el meu compromís amb aquest bloc, com intento fer sempre en totes les facetes de la vida, és de sinceritat, perquè no concebo que un dietari com aquest, ni que teòricament sigui només de cuina, serveixi per crear una imatge falsa d'un mateix, tot i que hi ha gent que ho fa.
Cuino, i escric, doncs, més per mi que per vosaltres, però intentaré fer-ho de manera que us agradi i trobeu prou motius d'interès per seguir venint a fer-me una visita, i si és possible, a llegir el que escric, que és una cosa que sempre, però sobretot ara, agraeixo profundament.
Sobre si seré constant com al principi o no ho seré, ja he dit que no vull fer una llista de bons propòsits que després no sé si podré complir; però la voluntat de ser-ho, encara que ara no tingui ningú que m'empenyi, la tinc.

Demà, el primer apunt pròpiament de cuina.

9 comentaris:

  1. Mira Manel, només et puc dir que molts ànims i que el que facis al bloc serà un regalet per a nosaltres.

    A tots ens agraden els regalets, ja m'entens. Així que bentornat i aquí estèm atents i sintonitzats :)

    ResponElimina
  2. Bentornat, sempre ho seràs! La renovació és molt xula!! Petons i abraçadas

    ResponElimina
  3. Jo ja t'he visitat més d'un cop i a més de les receptes que presentes i que em semblen fantàstiques, també t'expliques amb claredat i contundència.M'agrada, així que aquí estic per seguir-te, ja fa temps que et tinc "a la vista" al meu bloc.A reveure Manel!

    ResponElimina
  4. Manel,
    Benvingut de nou. Ja saps que som coetanis en això dels blocs, que sempre ens encanta llegir-te i sobretot, feia temps que no veiem un d'aquells arrossos "made in Castellterçol" que tant ens agraden.
    Ànims i fins aviat!.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Manel, ben tornat i esperem amb molta il•lusió els teus escrits, arrossos i altres receptes. Endavant
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Fa una bona estona que espero que pengis el post , de fet fa una colla de dies que vinc a veure com va,a veure si renoves , a mes de venir a donar la tabarra es clar.
    A les dotze en punt seré aquí.
    De totes maneres estic mooolt contenta de veure post nou, i ho saps.
    petons

    I no sóc una malparlada ,la comprobació de paraules em diu que posi pedo , pet no val.

    ResponElimina
  7. Ets un alarmista Manel! Per aquesta pauseta que has fet no calia ni que t'acomiedessis!
    Doncs res, tornes a ser el meu blog de cuina preferit!

    ResponElimina
  8. Manel,
    m'alegra força la teva decisió de continuar publicant al blog.


    Francesc

    ResponElimina
  9. Que bé!! Ja necessitem veure fotos dàpats aparentment deliciosos (q no abunden....)!! (ara, canvia les últimes, no tenies un mòbil q feia una fotos xulíssimes?)
    Ànims per dissabte (i per sempre), i parlem a la tarda (si encara ets viu! ;p).
    1pto!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte