dimecres, 9 de juny de 2010

canelons d'albergínia

Amb l'etiqueta d''Esborranys' tinc guardats al blogger 71 possibles posts per penjar al bloc, em sembla que ja ho he explicat alguna vegada: alguns estan escrits, altres tenen la foto i falta el text, alguns només són apunts de possibles receptes, i altres són un simple títol.
Repassant-los, ahir vaig trobar aquest títol que ara heu llegit, datat el 18 de novembre... de 2008. Pas poc que recordo com vaig imaginar en aquell moment que podria fer els canelons d'albergínia, perquè l'esborrany no contenia ni text, ni foto, ni apunts, però el títol em va semblar atractiu, i vaig decidir que potser valia la pena dotar de contingut aquest post abandonat fa més d'un any i mig, quan pel meu cap creuaven amb més freqüència que ara idees de nous plats per fer.
M'he divertit donant contingut a aquests canelons, que també es poden presentar en forma de rotllets, depèn de si hi volem posar beixamel o no, si volem que sigui un plat consistent o un ingredient més d'un pica-pica. Us explico les dues possibilitats, i trieu...
Per preparar els caneons, he quadrat les albergínies i n'he tallat làmines tan fines com he pogut, de llarg, les he salat i les he deixat en un escorredor perquè perdessin l'amargor.
Mentrestant, he preparat el farciment fent un sofregit amb ceba, xampinyons, pebrot verd i all, tot ben picat, quan les verdures han començat a agafar coloret, hi he afegit una mica de bacó fumat també picat petit, un parell de cullerades de tomàquet triturat i carn picada de vedella. Amb paciència, he deixat que la carn s'anés fent i he amanit el conjunt amb sal, pebre negre, pebre vermell, herbes de la provença (una barreja d'orenga, alfàbrega, farigola, romaní...) i julivert. També hi he posat pols de cep i, quan ja gairebé estava, un rajolinet de conyac i unes gotes d'oli de tòfona blanca italiana.
Finalment, he afegit a la barreja de carn, verdures i espècies unes quantes cullerades de beixamel, també enriquida amb pebre blanc, nou moscada i unes gotes d'oli de tòfona. La mateixa beixamel que servirà per cobrir els canelons.
Per muntar els caneons, cal eixugar primer les làmines d'albergínia i passar-les per una planxa calenta, perquè perdin rigidesa i es facin una mica, no massa. Es cobreixen amb un tall finet de formatge que fongui bé, s'hi posa el farcit a sobre i s'enrotlla. Es posen els canelons d'albergínia en una plata per anar al forn i es cobreixen amb beixamel i formatge ratllat, una nou de mantega i cap al forn a acabar de coure i gratinar.

Rotllets d'albergínia

Per a fer els rotllets, en racions àptes per empassar d'un sol mos, es prepara l'albergínia igual, però agafant una peça estreta o partint els filets per la meitat, i es poden farcir de formatge i de la pasta que hem preparat per als canelons.
Jo ho he fet d'una altra manera, però. He agafat carn picada de vedella, hi he barrejat una mica de cansalada, sal, pebre, ou, farina de galeta, all i julivert, i he barrejat bé els ingredients, per fer unes mandonguilles. He fet boletes i els he donat forma de croqueta, de la mateixa llargada que l'ample de les albergínies, i les he fregit en oli.
Per muntar els rotllets cal també passar l'albergínia per la planxa. Es munten els rotllets posant formatge sobre els talls d'albergínia i una 'croqueta' al mig, s'enrotlla i es tanca amb un escuradents o un pal de broqueta. Abans de servir, es passen els rotllets per la planxa, perquè s'acabi de coure l'albergínia, es desfaci el formatge i s'escalfi el farcit.

23 comentaris:

  1. Jo tito, ja tenia gana despres de tants dies des de l'última menja.
    Mrtns

    ResponElimina
  2. m'agrada que hagis recuperat el teu post de l'esborrany, aquesta recepta val la pena tastar-la.
    pt!

    ResponElimina
  3. Ummmm, jo no soc molt fan de l'albergína, així que he pensat agafar la teva bona idea i fer-ho amb carbassó, que és més de la meva corda :))

    ResponElimina
  4. mmmmmm, amb el que m'agraden les albergínies!! Totes dues opcions han de ser boníssimes, però a triar crec que em quedo amb els canelons. :p
    Per cert, si tens 71 esborranys... tens feina per anar fent, eh? ;)
    Petons!

    ResponElimina
  5. Hola Manel.
    Feia molts dies que no pasaba per el blogs, com que avui he actualitzat aprofito per fer un passeig.
    Aquest canelons han d'estar molt bons, jo els preparo amb la pasta dels tradicional pero el farcit amb alberg'inia.
    Espero que estiguis be, fins la propera, espero no tardar tant

    ResponElimina
  6. fa temps vaig fer uns canelosn semblants, els vaig verue en un blog i en va agradar el resultat.

    Molt bons

    ResponElimina
  7. Manel,
    Quina meravella!. No els he tastat mai els canelons d'albergínia, però queda pendent veient-ne el resultat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Quina idea més bona!
    I ara que ve la temporada de l'albergínia, no hi ha excusa. Me'ls imagine molt sucosets!

    Una abraçada,
    Xavier

    ResponElimina
  9. Com diu el Xavier "quina bona idea"! A casa no els agrada gaire l'albergínia, tot i que a mi m'encanta. Però em costa molt trobar-ne de tendres. Les que venen al mercat fa molts dies que volten! Enyoro les albergínies que plantava el meu pare! I també les del meu cunyat, que hi té molta traça amb l'hort!

    ResponElimina
  10. M'ho apunto ràpidament!, els trobo perfectes, la barreja del farcit és deliciosa.Amb el teu permís prenc nota per fer-los aviat.Si les 71 entrades són així, per mi les pots penjar seguidetes...tinc el boli al costat de l'ordinador.A reveure.

    ResponElimina
  11. Genials aquesta manera de fer canelons, i com que l'albergínia m'agrada molt, els provaré aviat, ara que n'és el temps!

    ResponElimina
  12. Que? agafem " carrerilla" ????? au va, si tot és posar-s´hi oi?

    M´encanta l´albergínia , aquest canelons han de ser deliciosos.

    petons

    ResponElimina
  13. Manel, aquesta canelons son elssque faig a casa si sobra carn de rostit o similar... el farcit teu és diferent i molt bo també.

    Blog de cuina: CANELONES DE BERENJENA

    Ja era hora de que fiquesis alguna cosa, t'anyorava!!!

    ResponElimina
  14. Molt bona idea!!! l'albergínia ens agrada moltissim, o sigui que aquesta recepta caurà en breu!!!
    Petonets

    ResponElimina
  15. Com a fanàtics declarats de l'albergínia, això segur que passa per casa nostra :-)

    Per cert, ja em considerava un autèntic desastre per tenir 5-6 esborranys, veig que encara em queda força camí per fer XDDD

    ResponElimina
  16. Manel; amb esborrany, tant sols amb la "foto", tant sols amb l'escrit, sense contingut o amb ell... els canelons sempre -i repeteixo- sempre són benvinguts, fets enrollats amb la mateixa albergínia amb beixamel o sense, a llamines fines o no... que vagi de gus Manel¡¡

    ResponElimina
  17. Uns canalons força bons, sobretot si t’agrada la albergínia com a nosaltres, queden anotats.
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Caram, un so títol t'ha inspirat molt, eh? :)
    En versió caneló o en versió rotllet, han de ser boníssims i molt més lleugers que la versió tardicional amb pasta...

    ResponElimina
  19. Jo escolleixo les dues!!! MMMMmmmm...

    ResponElimina
  20. M'han agradat les dues versions , m'has recordat una recepta antiga mallorquina que es diu " mossegades d'albergínies" , els teus canelons han de ser bons , molt bons.

    ResponElimina
  21. Encara que hagis tardat un any i mig en donar forma a la recepta al final t'ha quedat força bé!!! Però jo, com l'Starbase, me la deixaries tunejar pewr fer-la de carabassó?
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  22. Hola ¡Bon dia! ¡Boníssima recepta!

    Som l'equip de la Sirena i estem realitzant un concurs de vídeo receptes, ens encantaria la teva participació, et deixem el link per si t'animes:

    http://blog.lasirena.es

    ¡Moltes gràcies! :)

    ResponElimina
  23. T'ha quedat una recepta molt original i saborosa. Me l'apunte a la llista de "pendents". Salutacions

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...