patates amb pell per acompanyar qualsevol cosa
Les patates amb pell, com n'hem dit sempre a casa, són patates bullides amb pell, no pas que s'hagin de menjar amb pell com algun despistat m'ha dit algun dia, i el fet de coure-les dins de la seva 'closca' els dóna un sabor ben diferent que si les coem pelades. Proveu-ho, per exemple, per fer-ne puré, o per afegir a la clàssica 'ensaladilla russa', les trobareu molt més gustoses.
Quan les fem coure, no passa res si n'hi posem més del compte, perquè es guarden bé a la nevera, i les podem fer servir en diverses preparacions, com aquesta típica a casa meva, o aquesta més innovadora que vaig publicar fa pocs dies, en el darrer post.
La proposta d'avui permet utilitzar les patates amb pell com a acompanyament de molts plats, tant de carn com de peix, o amb uns ous ferrats com a la foto, i fins i tot, menjar-te-les soles o com unes patates braves diferents.
Les patates s'han de rentar i posar a bullir, ben cobertes d'aigua, amb sal abundant, fins que punxant-les amb un escuradents o una broqueta fina veiem que han quedat cuites. Les escorrem i deixem refredar abans de donar-los l'ús que vulguem.
Per fer-les servir per acompanyar, les tallarem a rodanxes gruixudetes, de mig centímetre, i les posem en una paella antiadherent amb una mica d'oli, fins que estan daurades pels dos costats. Les traiem i les amanim amb sal gruixuda, julivert i romaní secs i un raig d'oli.
Per fer una versió diferent de les patates braves, hi posem només una mica de sal gruixuda i les acompanyem amb la salsa que més ens agradi.
Tens tota la raó, les patates cuites amb la pell són molt més bones. El David Lienas ens va fer unes patates farcides i las va fornejar a la sal, estaven boníssimes!!
ResponEliminaPetonets
jo quan faig amanida freda de patata sempre les poso a coure amb la pell, no sé si és més gustós o no però tinc aquesta costum.
ResponEliminapetons
La patata és sensacional. Nosaltres de petits en menjàvem amb maionesa i fetes amb pell a l'olla a presió.
ResponEliminaAixí que de tant en tant ho torno a fer per recuperar sensacions. I està clar que la pell fa que el midó i demés substàncies de la patata es quedin a dintre i el resutat final és ben diferent. Tens tota la raó.
Quina bona pinta! I lo senzilla que és, oi?
ResponEliminaUna abraçada!
Que bones jo sóc d'aquelles que disfruto més amb una ona patata amb all i oli que amb el tall de carn.
ResponEliminaMuas!
Hola Manel!!!!
ResponEliminales patates de qualsevol manera....m´agraden molt !!!!!i a sobra un all i oli ....amb pa....!!!!
Més raó que un sant! jo les trobo molt més gustoses i amb aplicacions infinites.
ResponEliminaPetons!
Totalment d'acord, Manel!!!! Fredes, calentes, xafades......bones de totes maneres!!!!
ResponEliminahas provat mai les patates fregides "a l'americana"? Senzillament els rentes la pell, treus les parts més lletges sense pelar-les, les talles normals i les fregeixes. La pell es menja i estan boníssimes! a casa no les fem de cap més manera :)
ResponEliminaM'agraden molt les creïlles, però així bullides amb pell no les he preparades mai. M'estic guardant eixes receptes tan bones que prepares per tal d'anar fent-les a poc a poc (quan no estiga a règim). Salutacions
ResponEliminaA mi les patates, com el pa, m'agrada de qualsevol manera. Quan les faig senseres i amb pell al forn, me les menjo sense ni tant sols posar sal ni oli. Encara que reconec que ben condimentades guanyen...
ResponEliminaUna abraçada
Aquestes patates amb pell son super-pràctiques. No conec gairebé ningú que no li agradin les patates, fetes d'una manera o altra i és que "és evident que l'home ve de la patata, de la patata, de la patataaaaa".
ResponEliminaUna abraçada
Mira quina casualitat, avui n'he fet per acompanyar una recepta de verat a la brasa que prepara el meu home (es deixa unes hores en adob -oli, vinagre i uranga)i que resulta boníssima. Te l'explico perquè encara no l'he penjat al meu web http://www.gustperlacuina.com/ tot i tenir les fotos.
ResponEliminaVISCA LA PATATA, VISC A LA PATATA...que bona la patata guisada, xafada, bullida, al caliu, brava, fregida, sola, acompanyada...em sembla perfecte que li dediquis un lloc amb una manera de fer tant senzilla.A reveure!
ResponEliminaTeniu raó: la patata sempre és una bona solució, i cuites així són fantàstiques!
ResponEliminaLes patates bullides amb pell, ideals per a amanides, acompanyaments... A més de més gustoses no es desfan i queden més ben presentades!
ResponEliminaPTNTS
dolça
Les patates cuites amb pell, molt bones. I a casa nostra quan tenim patates noves de l' hort, la pell també ens la mengem!
ResponEliminaLas patates cuites amb pell son mes saboroses i si les passes per la paella i els poses allioli, gairebé no fa falta el tall.
ResponEliminaUna abraçada
Jo també som del club de fan de la patata i gairebé sempre la faig amb la pell ( he de confessar que a vegades em menjo fins i tot la pell) , quan faig l'allioli de patata per acompanyar els cargols la bull amb la pell quan bull els caragols i l'alliloi té molt bon gust.
ResponEliminaUna besada
Tota la raó!!! Amb la pell queden molt més gustoses!! I a més, menys feina a pelar! ;)
ResponEliminaPetons!
Las patatas así suelen conservarse muy bien y como acompañamiento a muchos platos es estupendo.
ResponEliminaAhhhhh, patates amb pell !!!!!! jajajajaaja , m´encanten! jo em demano les patates però com aquell ou ferrat en vull dos!!! ah i pa per sucar.
ResponEliminapetonssss