divendres, 10 de desembre del 2010

quins ous! (10) - ou ferrat amb patates, versió de luxe


Què és el que determina que puguem dir que un plat és 'de luxe'? 
Avui dimarts m'he anat a fer tallar els cabells, però en lloc de la perruqueria habitual, hi he anat a Manresa. El Ramon, el perruquer, parlant d'un altre tema, m'ha explicat una experiència que va tenir dies enrere a Madrid, en un restaurant famós i car. Quan li he preguntat el nom del restaurant, m'ha dit que era Casa Lucio, i no he pogut estar-me de preguntar-li pels famosos ous estrellats que han donat fama al local. La seva resposta, potser no tan finament expressada, ha estat que no valia la pena ni la cua ni el preu que s'ha de pagar.
No li he demanat quan li van clavar per uns ous ferrats amb patates, però sé que són molt cars, i tot i així sempre hi ha cua per dinar en aquest lloc. Per tant, potser podríem concloure que, almenys pel preu, els ous amb patates de Casa Lucio de Madrid són un luxe. Encara que segurament el Ramon considera que és un luxe malaguanyat.
He buscat la recepta dels ous estrellats i la veritat és que no és pas gaire complicada: patates fregides, ous ferrats posats a sobre i trencats perquè el rovell cru caigui i es barregi amb les patates.
Serà casualitat o no, però al matí la Montse Jordà m'ha dit que passés per casa seva que em donaria uns ous trufats, és a dir, tancats uns quants dies dins d'un pot amb tòfones perquè, a través dels porus de la seva closca, s'impregnin de la deliciosa aroma d'aquest fong. És una tècnica que ja us he explicat altres vegades, i que fa d'un simple ou ferrat, això sí, un autèntic luxe.
En arribar a Castellterçol, he anat a recollir els ous (gràcies, Montse!) i uns pots de confitura de ceps, i un cop a casa, tancant cercles, he posat a coure unes patates amb pell perquè demà tinc convidats a esmorzar i els vull fer patates amb pell, cigrons i cansalada amb botifarra negra, un clàssic dels esmorzars de forquilla per als visitants de l'àrea barcelonina.
En asseure'm davant l'ordinador, amb el record dels ous estrellats, dels ous trufats que tinc a la cuina i el soroll de l'extractor que em recorda que les patates s'estan coent, no ha estat gaire difícil imaginar-me aquests ous de luxe de veritat que faré demà per dinar per unes altres convidades (jornada completa de cuina!).
La recepta és senzilla: els ous els preparem uns dies abans, i les patates, el dia anterior. Només es tracta de pelar-les, tallar-les a quadrets i fregir-les en una paella amb oli calent. S'hi pot haver fos una mica de cansalada, o simplement amb oli, però en qualsevol cas amb poc greix, movent-les constantment perquè ja estan cuites i només volem que s'enrosseixin, i comprovant el punt de sal, perquè solen sortir una mica dolces encara que les haguem bullit amb aigua força salada.
Emplataré les patates, i a sobre hi posaré l'ou ferrat. Aquest cadascú el pot preparar al seu gust, fregit amb oli abundant o en una paella antiadherent gairebé sense oli, com si el féssim a la planxa.
Per sobre de l'ou hi ratllaré una mica de tòfona negra fresca, perquè el marit de la Montse, el Manel Coll, me n'ha donat de les primeres de la temporada, i demà podré fer aquest plat ben senzill però que, aquest sí, serà un autèntic luxe. Si no surt com m'imagino, canviaré el que he escrit, però em sembla que no caldrà i només hauré de procurar fer una foto que estigui a l'alçada, cosa difícil per la pròpia alçada i per la meva escassa traça.


(Podeu trobar altres receptes d'ous amb tòfona aquí, aquí i aquí).

25 comentaris:

  1. Aquest no ho puc jurar sobre la meva vitroceràmica, però els seus germanets estàven TREMENDOS!!

    Una abraçada agraida :)

    ResponElimina
  2. Amic meu, luxe és seure a la teva taula i gaudir d´uns àpats fets amorosament pels convidats.
    El luxe no és res que es pugui pagar amb diners, vers tot el contrari és gaudir d´allò qeu t´ofereixen i pagar-ho amb el mateix amor que qui ho dona.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Ooohhh! Quina tòfona! Mmmm... ja babejo!

    ResponElimina
  4. Manel,
    No més llegir el que escrius, ja en ve salivera. Gaudir d'aquest ous i de la teva companyi ha de ser...fantàstic!
    Salut,

    ResponElimina
  5. Aquests ous segur que sí valdria la pena de pagar-los! Al final hauràs de convidar al perruquer Ramon per inspirar-te el plat i que pugui comparar, je je je...
    Pel comentari de l'Starbase, ja veig que va ser un èxit total ;)

    ResponElimina
  6. Ens hem acostumat tant als ous "industrials" que quan per atzar me n'han caigut dels de debó a les mans, sempre em sobta com de grocs i gustosos són. I qui ho diu que el luxe passa per la complicació?

    ResponElimina
  7. Hola Manel, un pato de lujo sencillo pero tremendamente rico.
    Has ido a Manresa al peluquero? MMe ha hecho gracia, yo he vivido hasta los 18 en Manresa.
    Gracias por tu felicitación en mi blog.
    Un abrazo desde Holanda,

    Meritxell

    ResponElimina
  8. Aquests ous trufats una veritable delícia, en dono fe!
    Demà èxit assegurat!
    Ptnts
    M

    ResponElimina
  9. òscar, aquest era com el teu, però amb una base diferent, celebro que t'agradés.

    mai, estic d'acord que el luxe és això, i poder oferir-ho a qui ho agraeix com tu.

    manu, comença la temporada, és l'hora de gaudir de les tòfones!

    carme, el teu comentari m'ha alegrat molt, no tant perquè dius que salives, sinó perquè llegeixes el que he escrit i per a mi és el més important.

    gemma, aquests ous són per als amics que venen a menjar a casa, no tenen preu, i espero que en puguis gaudir ben aviat.

    mar, està clar que el luxe no passa necessàrimanet per la complicació, ni pel preu. espero que no fallis a la pròxima trobada a castellterçol i ja m'encarregaré que no marxis sense uns ous que et reconciliïn amb aquest aliment.

    meritxell, jo visc a castellterçol, a uns 30 km de manresa, i hi vaig sovint al cine o a comprar. ja veus que el món és molt petit!

    marta, els ous ja són història, els vaig fer dimecres, i el post el vaig escriure el dia anterior, abans de preparar-los, però saps que em podia imaginar perfectament com quedarien.

    ResponElimina
  10. Com no han de ser de luxe amb aquest ingredients!!! Com aquesta setmana tinc bons ous, no trufat però, aquesta nit me'n faig!!! l'esmorzar que dius de forquilla... ara mateix!!!
    bon cap de setmana

    ResponElimina
  11. Amb la matèria primera tan a la vora t'han de sortir uns àpats de luxe, tan aquests ous com les patates amb pell, cigrons i cansalada amb botifarra negra de què van gaudir els teus convidats.
    Pel comentari de l'Oscar van agradar!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. mmmmmmmm...ara mateix m'ho menjaria per sopar!!! Quin luxe!!! tinc ganes de probar el truc dels ous amb la trufa...quin plaer!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  13. No ho havia senti mai aixó dels ous tofats... han d'estar ben bons... de luxe.

    Peró el luxe real és sure a una taula i compartir amb aquells dels momens, dels sentits i com no de uns bons ous com els que ens portes avui.

    Muas!

    ResponElimina
  14. Una amiga ens va regalar ja fa temps uns ous de corral trufats i, havent-los menjat, estic absolutament d'acord amb tu en què són de luxe!!

    I amb unes patatones fregides de base, ja són per a morir-se!

    Salut, Manel!

    ResponElimina
  15. has anat a una perruqueria que està al passeig per casualitat????

    ResponElimina
  16. teresa, un esmorzar de forquilla de tant en tant va molt bé, allargant la sobretaula fins a l'hora de dinar. que vagi de gust!

    dolça, l'òscar és molt amable i em va dedicar un post que em va fer posar vermell, però molt divertit.

    eva, estàs de sort perquè ara comença la temporada de la tòfona i suposo que al mercat ja se'n comença a trobar.

    gemma, totalment d'acord, el luxe és la companyia, però el que hi ha dins del plat també influeix, eh? jejeje

    massitet, ja saps que aquí no tenim gaire a envejar als madrilenys jejeje
    i si de base les patates són primer bullides amb pell, encara millor.

    lídia: sí, és al passeig, i em sembla que es diu com el perruquer, ramon. no em diguis que també hi vas tu que ja seria mooolta casualitat!

    ResponElimina
  17. Pèrò d'autèntic luxe... això ha d'estar de vici! I amb només 3 ingredients!

    ResponElimina
  18. no hi vaig però el conec de tota la vida, el seu germà és amic dels meus pares i ell és amic del meu jefe jijiji jo vaig amb una noia que va treballar amb ell i després va montar la seva perruqueria

    ResponElimina
  19. sandra, és veritat, no hi havia caigut que porta tan pocs ingredients. no cal més.

    lídia, realment som molt aprop. ara marxem amb la meva filla al cine... a manresa, igual coincidim!

    ResponElimina
  20. Hola Manel, yo viví en Passeig Pere III, toda la vida,teniamos amistad con el padre de la peluqueria Codina, no se si aún estan, pero eran buenos peluqueros. Perdona pero quizas me meto donde no me llaman, siempre es agradable leer algo de donde estan mis raices.
    Una abraçada molt forta,
    Meritxell

    ResponElimina
  21. al contrari, meritxell, m'alegra ajudar-te a mantenir un cert contacte amb catalunya ara que ets tan lluny, i és un plaer tenir-te per aquí.
    una abraçada i fins aviat!

    ResponElimina
  22. Aquests ous han d' estar deliciosos,però donc fe que els de Casa Lucio son extraordinaris!Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pagaría mes per aquests que per els de Casa Lucio, tenen un pinta espectacular ,felicitats!!

      Elimina
  23. gràcies per la visita i pel comentari, àfrica, i fins aviat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte