dijous, 30 de desembre del 2010

de la sort de tenir amics cuiners

Aquest bloc m'ha donat molta feina, me'n segueix donant, i com que encara no tinc intenció de tancar-lo, me'n donarà molta més, però cada vegada que visito un bloc nou, i darrerament n'estan apareixent molts una altra vegada, sempre els dic el mateix: espero que us doni tantes satisfaccions com m'ha donat a mi.
Els que em coneixeu, ja sigui personalment o perquè fa temps que veniu a veure'm, sabeu prou bé algunes de les satisfaccions de què parlo, relacionades sempre amb la possibilitat de conèixer gent que d'una altra manera no hauria conegut. 
La Mai és una d'aquestes persones amb qui difícilment hauria coincidit d'una altra manera, perquè vivim a 150 quilòmetres i treballem en sectors ben diferents. Però resulta que ella és cuinera, té un bloc de cuina, i des de ja fa anys mantenim un contacte que s'ha anat fent cada vegada més estret fins al punt que fa uns mesos vam arribar a fer uns articles en col·laboració (aquest i aquest), en els quals ella posava la recepta i la foto i jo feia el text.
Ja he dit que és cuinera, com el seu home, i al setembre vaig tenir el plaer de convidar-los a dinar a casa,  i la responsabilitat de cuinar per cuiners. Des d'aquell dia, la Mai insistia que havia d'anar a dinar a casa seva, perquè ella ja havia vingut dues vegades, i jo només coneixia la seva cuina de referències. Dilluns passat, l'endemà de Sant Esteve, amb ben poca gana després dels àpats de les festes, però amb moltes ganes, vaig anar a Reus a pagar el meu deute.
Vaig tenir la sort que el Ton, el marit de la Mai, em mostrés al matí una cosa que em feia molta il·lusió de veure: una gran cuina, en aquest cas, una cuina gegantina, la que ell dirigeix en un hotel on caben 1.700 hostes, i amb aquesta xifra de serveis ja us podeu imaginar les magnituds de tot plegat. Realment impressionant per algú que només ha cuinat a casa conèixer què hi ha al darrera d'un gran bufet com aquell. Com que per professió i per deformació sóc abans que res periodista, tinc clar que fent la mateixa visita amb una càmera al darrere, simplement deixant parlar al Ton, en sortiria un gran reportatge.
Després de la visita, va venir el dinar. Ja sabia que la Mai volia quedar bé, perquè té un fals concepte de mi i es pensa que hi entenc molt, i m'havia dit dies abans que estava més nerviosa que si hagués de preparar un banquet per a un rei. I com un rei em va tractar.
Li vaig demanar que no fes res especial, que amb les festes m'he engreixat i no volia menjar gaire, que s'acosta Cap d'Any i el meu sant, i per tant, més àpats importants, i em va prometre que em faria alguna cosa a la planxa. I va ser veritat, o, com tot, no va ser del tot mentida.
Només enumeraré el menú, perquè les receptes són seves si les vol publicar al seu bloc (cosa que li recomanaré vivament). Com que sap que m'agraden els entrant variats i en petit format, de bon matí m'havia preparat tot això, que vaig veure en directe com emplatava i servia:

- gotet amb mousse de foie i gelée de vi de Sauternes
- textura de formatge amb codony, mora i flors, amb vinagre balsàmic de gerds
- minipebrot farcit de formatge de cabra amb oli d'olives negres
- caneló de pernil dolç caramel·litzat i farcit d'ou filat i espàrrec, amb amanida de ruca, tomàquet i tàperes
- vichysoise verda amb oli de nous, ceba cruixent i sal negra
- favetes amb pernil, gambes i el seu suc.

De segon, el que m'havia promès: carn a la planxa. Però un clàssic francès enriquit per ella: dos filets de vedella (els meus molt poc fets) amb un filet de foie gras fresc entremig passat també per la planxa, amb una salsa de vi de porto reduït i suc de carn, i com a acompanyament, panses i boletes de pera cuites en la reducció del mateix vi, bajoques en forma de fideus i pastanagues tornejades.
Tot això, acompanyat d'un vi de Toro, Dominio de Valdelacasa, que vam coincidir que ens agradaria i lligaria amb el menú, van completar un dinar fantàstic, tant com la companyia. La Mai diu que s'hi va esforçar perquè tenia por que jo digués que no sap cuinar. A algú li cap al cap que ni tan sols pugui pensar aquesta bestiesa?

21 comentaris:

  1. Amb amics com la Mai, qui hi pot dir que no? Entenc que volguera fer-te content. I, és clar, no em crec que li pogueres fer mai cap retret a ningú de l'estil "no saps cuinar" o alguna altra cosa. Et conec poc, però et tinc per molt discret i ben educat. Per tant, amb això queda tot dit.
    I ara per a la Mai: li faràs cas al Manel i ens posaràs les receptes d'aquests plats tan bons?
    Amb amics com vosaltres, sí que és cert això de "de la sort de tenir amics cuiners". Salutacions

    ResponElimina
  2. Caray Manel como se nota que eres periodista, es un placer leerte.Y tener amigos com la Mai y viceversa es una joya que hay que cuidarla y no abandonarla.A ver si la convences con tus juegos de palabras y nos publica estas recetas que tuvistes el honor de probar.
    Bon Any Nou
    Una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  3. Quina sort, una amiga cuinera professional!! M'encantaria poder veure de primera mà la cuina d'una restaurant... Però sincerament, qualsevol amic de blocaire es pot considerar afortunat, som uns apassionats per la cuina!
    Bona entrada d'any,
    Sandra i Xavi

    ResponElimina
  4. Quina sort!!! per haver pogut gaudir d'aquest àpat i d'aquest amics!!!! espero les receptes de la Mai.
    Què lany 2011 sigui més just per a tots!

    ResponElimina
  5. Felicitats a la Mai i al Ton per l'àpat...i a tu per menjar-t'ho tot!!!
    Ptnts i que provi l'entrada d'any!!! I el Sant!
    M

    ResponElimina
  6. Déu del Cel!!! Jo venia amb la intenció d'anar ràpid per dir-te que et desitjava tot el bo i millor pel 2011, i en acabat de llegir el post ja gairebé ni recordo perquè he entrat. Bravo per la Mai!!!

    I ara sí que t'ho dic: Els millors desitjos de part nostra per a aquest any que és a punt de començar.

    Una abraçada, Manel!

    ResponElimina
  7. Ostres, que bé Manel! A mi sempre m'ha fet molt de respecte cuinar per a cuiners professionals!

    Aprofito per desitjar-te una molt bona entrada d'any!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. Hola Manel,
    No sabia de la teva professió.. però ara entenc el per què m’agrada tant llegir les teves entrades. Sense dubte tenir la oportunitat de viure i veure en directe una cuina professional, ha de ser una experiència molt emocionant, així com gaudir d’uns plats preparats per tota una mestra i amiga, però el millor es poder compartir-ho junts! I a mi també m’agradaria que publiquéssiu les receptes. Que en el 2011 ens continuïs meravellant amb les teves receptes i paraules!

    ResponElimina
  9. Ostres pedrín!! Com mola que et tractin com a un rei (tu n'ets especialista en això, i a tots ens tractes així quan pugem a casa teva!).
    La Mai, quina gran cuinera, quin gust, quin saber fer, quina magnífica amfitriona.
    Desitgem fervorosament, com tu, que publiqui les receptes al seu bloc.

    Et desitgem el millor amic Manel!

    ResponElimina
  10. Ostres pedrín!! Com mola que et tractin com a un rei (tu n'ets especialista en això, i a tots ens tractes així quan pugem a casa teva!).
    La Mai, quina gran cuinera, quin gust, quin saber fer, quina magnífica amfitriona.
    Desitgem fervorosament, com tu, que publiqui les receptes al seu bloc.

    Et desitgem el millor amic Manel!

    ResponElimina
  11. Bon any, Manel. Cada vegada que entro al teu bloc, m'entren una gana! :))jeje és fantàstic el que fas i comparteixes els teus àpats (malgrat que sigui virtualment) amb nosaltres.
    Que passis molt bé el sopar i el cap d'any!
    Lale

    ResponElimina
  12. Hola Manel,
    M'agrada tant la teva gastronomia periodística com el teu periodisme gastronòmic. Has aconseguit la fusió perfecte entre la teva afició i la teva professió, potser és aquesta la clau d'un blog tan personal.
    De ben segur que dinar a casa la Mai ha de ser un autèntic plaer, igual que tenir-te de convidat a taula. Ets tan generós com el teu blog.
    Una abraçada i feliç 2011!!!!

    ResponElimina
  13. Carai! Quin menú que et van preparar, eh? Amics/gues com aquests s'han de cuidar.
    Una abraçada Manel i feliç 2011

    ResponElimina
  14. No em puc ni imaginar com deu ser una cuina per a 1700 persones... ha de tenir unes dimensions enormes, espectaculars!
    La Mai és un gran cuinera, només cal veure le sreceptes que posa al blog... segurament és massa modesta ;)
    Et va fer un dinar boníssim, ja saps que a mi també m'encanten els menús amb molts aperitius ;)

    ResponElimina
  15. Nano, quina sort! Ja ho pots ben dir!
    Pel tiberi espectacular que t'han ofert però també per poder visitar una cuina i parlar amb professionals!
    Les poques vegades que nosaltres ho hem pogut fer sempre hem après tantes coses que la feina ha estat nostra per processar-les i retenir-le!

    Una abraçada ben forta i molt bona entrada d'any, mestre!

    ResponElimina
  16. Tot té molt bona pinta. Que bé que et tracten a Reus!
    Ets periodista? No en tenia ni idea...
    Bon any!

    ResponElimina
  17. quina enveja noi, i quina sort la Mai de tenir un reporter com tu, ara els haure de visitar. Graciès i bones festes!!!!

    ResponElimina
  18. Ostres !!!!!!!!!

    que graciós , la paraula de comprobació és "decuines"

    Gràcies per venir, la sort és meva, nostra , de tenir-te com amic i pels amics tot és poc.

    una abraçada.

    ResponElimina
  19. Manel,
    Tens tota la raó del món, es una sort tenir amics cuiners. A més ja coneixem a la Mai que es molt perfeccionista (deformació professional sens dubte), i això és nota en el magnífic menú que et van preparar.
    Que tinguis un molt bon 2011.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  20. Magnific aquest àpat,... renoi, no hi ha com tenir bons amics... Eh..!
    a les portes de l'any nou et desitjo una magnifica nit de traspas d'any i un encara més magnific any 2011ç
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. Caram, sembla ben bé un conte de Nadal, amb la diferència que la teva història és real, i el menú del qual ens parles... també!!

    Que tingueu tots un BON ANY.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte