dimarts, 9 de novembre de 2010

cueta de rap rostida amb trinxat de camagrocs i cansalada ibèrica


Diumenge dinava sol i vaig aprofitar per fer-me aquest plat que feia dies que em rondava pel cap, si bé al principi havia pensat fer-lo amb llobarro. Se'm va ocórrer després de llegir una recepta de l'Anna Fornell, la cuinera blocaire d'Olvan, que versionava el típic trinxat de patata i col amb cansalada (al Moianès en diem baieton), canviant la col per camagrocs.
Em va semblar una idea magnífica, però més com a acompanyament que com a plat principal, i se'm va acudir integrar-lo en un mar i muntanya que al final va esdevenir aquest plau que veieu a la foto i que, si em permeteu dir-ho, estava bo de veritat. Potser és un dels millors plats que he fet.
No és pas una recepta molt complicada. D'una banda, preparem el baieton o trinxat posant a bullir en aigua i sal les patates pelades i tallades, mentre fregim trossos de cansalada ibèrica en una paella a foc mitjà perquè vagin fonent. En una altra paella, hi saltem els camagrocs, tallats petits (l'Anna hi posa julivert i un all sencer que després retira). Quan les patates són cuites, traiem l'aigua (reservant-ne una mica per si cal afegir-ne després) i les aixafem. Jo ho faig amb un batedor manual, però abans es feia amb una llossa de fusta. Quan estan ben aixafades, hi afegim els bolets i la cansalada amb part del greix que han deixat anar, segons veiem que demanen les patates, i ho remenem tot bé.
Per preparar el peix, vaig optar per una cua de rap perquè permet fer-ne un rostit semblant al que faríem amb una peça de carn, ja que un filet de llobarro, com volia fer en un principi, només admet un marcat en una planxa o paella. La cueta de rap la vaig posar, salpebrada, en una cassola amb una mica d'oli ben calent, una ceba tallada en quatre parts i uns grans d'all, i quan es va enrossir per les dues bandes, hi vaig tirar un raig de brandi; quan es va evaporar l'alcohol, hi vaig posar una mica de brou de pollastre i, amb el foc més baix, vaig deixar que es fes una estona, deu o quinze minuts, això depèn del gruix de la peça de peix, però sobretot no ha de quedar sec. També hi vaig tenir una estoneta una branqueta de farigola per aromatitzar el plat.
La presentació ja la veieu a la foto, es posa el trinxat en un motlle, rodó o quadrat, de la mida que vulgueu, i al costat, a sobre, o recolzat en un costat, el rap, amb uns crostons de cansalada i uns bolets al voltant per adornar. Es rega amb el suc del rostit. Si ens ha quedat massa líquid, el deixem a la cassola i apugem el foc perquè es redueixi. Si li volem donar més brillantor, hi posem una mica de mantega, deixem que es fongui i remenem bé el conjunt.

13 comentaris:

  1. -Es veu un plat deliciós, molt bo i molt complert, un àpat per quedar com un rei.
    La cueta de rap suposo que boníssima però jo que sóc bastota em quedo amb una racció doble de baieton o trinxat amb bolets ....em perden, ho saps.
    Per postres...mandarina! ps
    Les fotos cada vegada mes maques, elles soles ho diuen tot.
    salutacions Manuel

    ResponElimina
  2. Sensacional, jo opino com la Mai i també em declaro fan ultra fan del trinxat. O sigui, pòsim també una mica de rap però de trinxat en vull dobledosi :)

    ResponElimina
  3. Ha de ser boníssim aquest peixet! Una combinació excel·lent i original.
    Fins aviat! ;)

    ResponElimina
  4. Caram, Manel, com et cuides, eh? Està molt bé que et facis aquests dinarassos! La cua de rap m'encanta, i amb aquestes patates trinxades ha de quedar bonísisma. El toc de la farigola, sensacional!

    ResponElimina
  5. Només puc dir: OLE TU!! Si et fas això quan dines sol ets tot un campió! Tots aquests ingredients per separat no em poden agradar més... junts deuen ser el súmmum! Plat de diumenge, sí senyor! ;)

    ResponElimina
  6. M'encanta...
    L'idea del trinxat de bolets la trobo fantastica, no la coneixia pas... ha d'estar d'escandol, i amb l'acompanyament que li has posat ja segur que està fora de serie.

    Moltes felicitats per aquest apat tan encertat.

    Petonets!

    ResponElimina
  7. Manel, ja veig que t'ho muntes molt bé a l'hora de dinar. El rap es un dels reis dels mars i el camagroc el se homònim del bosc, per tant una combinació perfecte aromatitzada a més amb farigola. Bocatto di cardinale!.

    ResponElimina
  8. UN altre dia em truques i vinc!! Com et cuides quan dines sol, jo és quan menjo pitjor, quan m'he de fer la meva ració i prou.
    PTNTS
    DOLÇA

    ResponElimina
  9. Està molt bé això de mimar-te una mica, preparant un plat tan exquisit!
    Jo ho vull tot: el trinxat i la cua de rap, però amb el teu permís, deixaré en un raconet del plat la cansalada.

    ResponElimina
  10. Ostres!!! M'ha encantat aquesta versió del trinxat!!! ha d'estar de muerteeeeeeee!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  11. Quin platàs de diumenge, no sabria dir-te si m’agrada mes el trinxat o el rap, el conjunt de tots dos de 10.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Una combinación estupenda Manel, cuidando cada detalle, en fin un lujo que te distes el domingo,me lo apunto par hacerlo alguin dia que te inspirado como tu
    Adeu

    Miquel

    ResponElimina
  13. Mmmm quin plat més bo, la presentació també molt bona...petons

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...