cueta de rap rostida amb trinxat de camagrocs i cansalada ibèrica

Diumenge dinava sol i vaig aprofitar per fer-me aquest plat que feia dies que em rondava pel cap, si bé al principi havia pensat fer-lo amb llobarro. Se'm va ocórrer després de llegir una recepta de l'Anna Fornell, la cuinera blocaire d'Olvan, que versionava el típic trinxat de patata i col amb cansalada (al Moianès en diem baieton), canviant la col per camagrocs.
Em va semblar una idea magnífica, però més com a acompanyament que com a plat principal, i se'm va acudir integrar-lo en un mar i muntanya que al final va esdevenir aquest plau que veieu a la foto i que, si em permeteu dir-ho, estava bo de veritat. Potser és un dels millors plats que he fet.

No és pas una recepta molt complicada. D'una banda, preparem el baieton o trinxat posant a bullir en aigua i sal les patates pelades i tallades, mentre fregim trossos de cansalada ibèrica en una paella a foc mitjà perquè vagin fonent. En una altra paella, hi saltem els camagrocs, tallats petits (l'Anna hi posa julivert i un all sencer que després retira). Quan les patates són cuites, traiem l'aigua (reservant-ne una mica per si cal afegir-ne després) i les aixafem. Jo ho faig amb un batedor manual, però abans es feia amb una llossa de fusta. Quan estan ben aixafades, hi afegim els bolets i la cansalada amb part del greix que han deixat anar, segons veiem que demanen les patates, i ho remenem tot bé.
Per preparar el peix, vaig optar per una cua de rap perquè permet fer-ne un rostit semblant al que faríem amb una peça de carn, ja que un filet de llobarro, com volia fer en un principi, només admet un marcat en una planxa o paella. La cueta de rap la vaig posar, salpebrada, en una cassola amb una mica d'oli ben calent, una ceba tallada en quatre parts i uns grans d'all, i quan es va enrossir per les dues bandes, hi vaig tirar un raig de brandi; quan es va evaporar l'alcohol, hi vaig posar una mica de brou de pollastre i, amb el foc més baix, vaig deixar que es fes una estona, deu o quinze minuts, això depèn del gruix de la peça de peix, però sobretot no ha de quedar sec. També hi vaig tenir una estoneta una branqueta de farigola per aromatitzar el plat.
La presentació ja la veieu a la foto, es posa el trinxat en un motlle, rodó o quadrat, de la mida que vulgueu, i al costat, a sobre, o recolzat en un costat, el rap, amb uns crostons de cansalada i uns bolets al voltant per adornar. Es rega amb el suc del rostit. Si ens ha quedat massa líquid, el deixem a la cassola i apugem el foc perquè es redueixi. Si li volem donar més brillantor, hi posem una mica de mantega, deixem que es fongui i remenem bé el conjunt.