el principal aliment del món (36)

arròs de mitjanit

Temps enrere, quan plegava a les nou i arribava a casa a les deu, sovint li deia  a la meva dona que no em deixés res per sopar, i em preparava un arrosset, sobretot, quan l'endemà havia de sortir a entrenar amb la bici. Ara, que plego més tard i m'he de fer el sopar sempre, ja no em preparo gairebé mai arròs, perquè em sembla una mica fort menjar-me un rissoto o una paelleta a mitjanit. Però molt de tant en tant, encara caic en la temptació, com dimecres passat. Vaig caure i em vaig preparar un arròs amb verdures, xampinyons, botifarra negra i foie gras.
Per fer un bon arròs, em sembla que no és pas el primer cop que ho dic, no fa falta una gran inversió ni de temps ni de diners, i a vegades els arrossos que millor surten són aquells que fem amb el que tenim més a mà, amb coses encetades que tenim a la nevera. Improvisant, en definitiva.
Com que les onze del vespre és una mica tard, no podia pas entretenir-me, per tant, vaig començar picant la ceba, com sempre, i la vaig posar a sofregir en una paella petita amb un raig d'oli, mentre picava pebrot verd, pebrot vermell i un parell de xampinyons. Quan les verdures van estar estovades i es començaven a enrossir, hi vaig afegir una culleradeta de tomàquet concentrat, un producte del qual ja he parlat a vegades, que venen en potets petits i que et permet estalviar-te la llarga estona de confitar el tomàquet si n'hi poses de ratllat natural. Aquest només el vaig haver de barrejar bé amb les verdures, i ja hi vaig poder afegir la botifarra negra tallada a daus petits, perquè es desfés, i uns daus de foie-gras mi-cuit, que de seguida es fonen. Aquest és el moment de posar-hi l'arròs, remenar bé un parell de minuts, i cobrir amb brou bullint.
He de confessar que en aquesta ocasió no tenia brou preparat i vaig improvisar-ne un de pastilla, que va donar un resultat força acceptable. En aquest cas, només cal vigilar amb la sal, perquè la pastilla ja en porta, i esperar que l'arròs es begui tot el suc, afegint-n'hi si cal, deixar reposar tapat i servir.
Com altres vegades, al final hi vaig tirar un raig d'oli d'all i julivert, per ressaltar el sabor del plat.
Queda un arròs gustós i molt melós, gràcies a la botifarra i el foie, però reconec que potser és massa consistent per a un sopar de mitjanit, bé, una mica abans de la mitjanit, perquè amb poc més de mitja hora està a punt. Però a aquestes hores, encara que hagis berenat a mitja tarda, arrossegues una gana... i què carai, un dia és un dia!