dijous, 4 de novembre del 2010

la meva sopa minestrone, o el que sigui

N'hauria de dir simplement brou de pollastre amb verdures, però això de la sopa minestrone sempre m'ha fet molta gràcia, és un nom sonor i trobo que té allò que els castellans en diuen 'empaque'. Comparteixen, l'aristocràtica minestrone i aquesta modesta sopeta, que s'hi troba la verdura, no està desfeta ni triturada, però aquí s'acaben les similituds, perquè els ingredients, i sobretot, l'elaboració, és molt diferent.
La vaig fer dimarts per dinar i la Lara la va trobar molt bona... la part líquida, perquè només de veure tanta verdura, ja la va rebutjar d'entrada. Però se la va menjar i, encara que no ho confessarà mai, no li va costar pas gens.
Em va sortir, com moltes de les receptes que heu llegit darrerament aquí, una mica per casualitat i una mica perquè tenia una idea que em rondava pel cap. Per això a mig matí ja vaig posar un raig d'oli en una olla i hi vaig posar a rostir una carcanada de pollastre i un parell d'ales, a més de ceba, porro, pastanaga i una fulla de llorer. Quan va estar tot ben ros, vaig cobrir amb aigua i vaig deixar que s'anés fent el brou durant una hora i mitja o dues, tapat i a foc baix.
A banda, vaig tallar unes quantes verdures que tenia a la nevera en 'brunoise', però d'una mida generosa: carbassa, pastanaga, ceba, pebrot verd, albergínia i xampinyons, i ho vaig saltar al wok durant uns minuts amb uns quants pèsols. Quan les verdures van perdre la duresa, les vaig cobrir amb el brou fosc de pollastre, i vaig potenciar el sabor del plat amb un rajolí de salsa worcestershire (salsa Perrins). Amb cinc minuts de cocció conjunta n'hi va haver prou perquè el brou agafés tot el gust de les verdures, i aquestes, el del pollastre.



Tan senzill com això, i tantes vegades que en faré quan arribi el fred; això sí, la ració de la Lara la passaré pel túrmix i li serviré una deliciosa crema de verdures sense que hagi de veure els ingredients. Què ho fa que als nens la sola paraula 'verdures' ja els repel·leix? Com un altre producte que ve del mar i que generalment tampoc els agrada. I que va ser el segon plat de dimarts.
Per compensar, dimecres vaig fer macarrons

8 comentaris:

  1. Ostres, amb la fresqueta que comença a fer aquestes sopes de verdures es posen super bé... La carbassa li dóna un gustet dolç que m'encanta.
    Quan la Lara descobreixi com és de bona la verdura menjada sencera ja no la voldrà mai més triturada ;)

    ResponElimina
  2. Sensacional, Manel.

    Aquests brous de carcanada de pollastre mereixen un monument al suport de la qualitat de vida del nostre pais. I ja no et dic quan estem amb grip i al llitet...

    Visca la sopa!

    ResponElimina
  3. Ai, aquestes filles nostres i la verdura!!!
    No n'he posat mai de carabassa a la sopa, ho hauré de provar.

    ResponElimina
  4. No sé si això serà minestrone, però segur que és boníssim!!! las verduretes saltejadas i el brou per sobre...ummmmmmmm!
    Petonets

    ResponElimina
  5. Manel Simplemente por los ingredientes y la foto dice comemeeeeee
    El nombre lo de menos, "no se come"
    records
    Miquel

    ResponElimina
  6. M'encanta aquest "o el que sigui". Les sopes i cremes de verdures (amb totes les combinacions possibles) son genials i especialment apropiades per a la tardor i l'hivern.
    Una abrçada

    ResponElimina
  7. Que bona que es la sopa als dies de fred, i encara que no en faixi massa.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. A mi em passaria com a la Lara, d'entrada no m'atrauria, però segur que me la menjaria i hauria de reconèixer que és bona.. !

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte