dilluns, 29 de novembre de 2010

amanida tèbia de gallina amb vinagreta de mandarina


Fa més d'un any vaig publicar aquí un article titulat "de com treure el màxim profit de mitja gallina", en el qual repassava les possibilitats que ofereix aquesta au si la comprem per fer-ne un bon brou i aprofitem després la seva carn, per exemple, per a unes croquetes.
L'altre dia necessitava brou d'au per fer diverses receptes, com els 'ravioli in brodo' i algun arrosset, i vaig comprar uns potents quarts posteriors de gallina. La primera intenció va ser fer-ne croquetes, però com que la meva filla em va dir que ara les croquetes ja no li diuen res (els gustos dels adolescents canvien amb una velocitat que realment em supera), se'm va ocórrer aquest plat d'avui.
La gallina, que viu molt més temps que el pollastre, té una carn molt més feta que només es pot preparar amb coccions llargues, i sempre m'ha agradat menjar-me-la quan n'hi ha a l'escudella.
En aquest cas, les peces eren grosses i maques, i les vaig posar a rostir en una olla ampla, juntament amb una ceba grossa tallada a quarts, un porro, dues pastanagues, un parell de grans d'all, una fulla de llorer i uns grans de pebre negre. Ho vaig tenir a foc fort fins que tot es va enrossir i ho vaig cobrir d'aigua amb generositat. El brou es va fer durant més de tres hores, i quan em va semblar que ja estava a punt i la carn de la gallina s'havia estovat, la vaig treure i vaig separar la carn dels ossos, procurant deixar-ne trossos grossos.
Amb aquest brou, no cal dir-ho, a banda del destí que he dit abans que li guardava, es poden fer moltes més coses, com un bon consomé o el que vaig fer aquell dia per sopar, simplement afegint-hi amb una pasta de mida mitjana.
Però tornem a la carn, que és del que es tracta avui. Després de rostir-la i bullir-la, queda molt gustosa i força tova, però no perd la seva consistència i a vegades l'he fet servir per fer una amanida.
Aquest plat d'avui seria el mateix, però amb una altra presentació, de manera que la carn no queda diluïda dins el conjunt de l'amanida, sinó que ressalta més. Simplement vaig escalfar la gallina per servir-la tèbia i la vaig regar amb una vinagreta de mandarina feta amb una proporció de tres cullerades soperes d'oli d'oliva per una de vinagre de mòdena més el suc de mitja mandarina. També hi vaig posar uns grills de mandarina, perquè menjats junts amb un tros de carn li donen un toc original molt bo.


L'amanida la vaig posar al costat, picant petit l'enciam, el tomàquet a rodanxes i la pastanaga ratllada. En un motlle hi vaig posar unes rodanxes de tomàquet al fons, l'enciam amanit amb la mateixa vinagreta a sobre, i, finalment, la pastanaga, també amanida amb la vinagreta de mandarina.  
No cal ni dir que aquest plat es pot fer també amb pollastre, que és molt més freqüent a les cases, o amb guatlles, perdiu o qualsevol altra au, ja sigui aprofitant unes restes com preparant la carn expressament. Però us puc assegurar que aquesta gallina rostida, cuita durant hores i ben amanida, costa de superar.
En vaig fer una segona versió amb una vinagreta de mostassa a l'antiga, feta també amb tres cullerades soperes d'oli per una de vinagre, en aquest cas de vi blanc, i una cullerada de mostassa a l'antiga, que és la que porta granets, per entendre'ns.

14 comentaris:

  1. Manel, estàs inspiradíssim!!

    Brutal tant el texte com la recepta en si mateix :))))

    ResponElimina
  2. Carai! Quina manera de treure-li un bon profit!
    A banda de fer les croquetes poca cosa més se m’hagués acudit... així que aquesta idea és ben original, ben bona i amb una presentació que anima a tastar-ho! Gràcies,

    ResponElimina
  3. M'ha agradat força, i la vinagreta de mandarina me l'enduc, la trobo fantastica.

    ResponElimina
  4. vols venir al meu restaurant per ser el meu xef? jiji

    jo només faig servir la gallina per fer l'escudella, i després aprofito la carn per els canelons.
    Molt original

    petons

    ResponElimina
  5. Hola Manel,
    la meva adolescent encara no s'ha cansat de les croquetes, però queda apuntada la teva recepta per quan se'n cansi!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. Para ser lunes estas muy inspirado
    para darle el toque de modernidad a esta humilde parte de la gallina.
    Desde luego la blogesfera es rentable 100% lo que uno llega a poder aprender cada dia.
    Muy buena foto tambien
    Una abraçada
    Miquel

    ResponElimina
  7. Mare meva, el que arribes a treure d'una gallina! Un plat de luxe! L'altre dia parlava amb ma mare de recuperar un plat que feia l'avia, la gallina en pepitoria... mmmm!

    ResponElimina
  8. MANEL, MOLTES FELICITATS!! Per la recomanació feta l'altre dia a RAC1
    del teu blog, ets el millor cuiner i blogaire de la colla ciclista, per si algú ho dubtava!!

    Manel

    ResponElimina
  9. Molt bona forma d’aprofitar la gallina del caldo, i amb una la vinagreta de mandarina s’ha de provar.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. M'encanten les amanides tèbies, ara a l'hivern é sla millor manera de menjar amanides. I amb la gallina, segur que molt millor que amb pollastre, guatlla o perdiu...
    I el toc de la vinagreta acaba de convertir una senzilla amanida en un plat sensacional!

    ResponElimina
  11. Les amanides tèbies són ideals per a aquest temps de fred i la creació que n'has fet tu, perfecte!. I la vinagreta de mandarina, per tenir-la en compte con a polivalent!

    ResponElimina
  12. Ben original! la gallina només l'associo amb el brou..., fins ara, i l'amanida tèbia amb la vinagreta de mandarina sensacional!

    ResponElimina
  13. òscar, moltes gràcies, fa una temporada que torno a gaudir molt de la cuina i suposo que es nota al bloc.

    eri, les croquetes és el primer destí de les aus del brou, però queda molt bé en amanides i moltes altres preparacions, no serà pas la darrera que presenti.

    petita cuina, segur que trobaràs moltes aplicacions per a la vinagreta de mandarina, i pots anar canviant el tipus de vinagre si la vols més forta o més suau.

    lídia, ja trigues a fer-me la proposta formal jejeje

    dolça, ai, les adolescents, tu hi estàs més acostumada perquè fa anys que els tractes, però s'ha de tenir molta paciència, oi?

    miquel, coincideixo amb tu, cada dia s'aprenen moltes coses navegant per blocs fets amb tant de carinyo com el teu.

    els fogons, sempre he sentit a parlar de la gallina en pepitòria, però no n'he fet mai, i em sembla que ha de ser molt i molt bo.

    manel, no sé si és un elogi, perquè dec ser l'únic cuiner i blocaire de la colla, oi? jajaja
    seriosament, moltes gràcies!

    sion, si la proves, espero que t'agradi, segur que la millores.

    gemma, a mi també m'agraden més les amanides tèbies perquè vol dir que porten més que verd, jejeje

    glòria, celebro que t'agradi, i sí, la vinagreta combina molt, i es pot anar canviant el tipus de vinagre per donar-li més o menys potència.

    teresa, molta gent fa com tu, que només utilitza la gallina per al brou, i t'asseguro que té una carn molt bona.

    ResponElimina
  14. ohh gallina voladoraaa
    q voltejes sobre el mar...

    avui per sopar gallino-amanida!!
    Per q a sobre, aguanta la mar de bé bullideta a la nevera!!.

    Àfrikaa

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...