divendres, 18 de setembre de 2009

de com treure el màxim profit a mitja gallina

Mitja gallina desplomada i neta, envasada en atmosfera protegida, costa al supermercat menys de dos euros. No sembla una gran inversió, però sí que és una de les més rendibles que es poden fer, sobretot ara que han baixat tant els interessos i els estalvis amb prou feines donen rendiment. Compreu, per tant, mitja gallina. O dues mitges, i congeleu-ne una. O aprofiteu-les totes dues per fer el doble de coses de les que us proposaré per amortitzar tan important inversió.
Mitja gallina és molta gallina, si se sap aprofitar. Per això us proposo que primer de tot la rentem i li traguem algun canó de les plomes que li pugui quedar, i la posem a rostir en una cassola de fons gruixut, acompanyada de mig porro, mitja ceba grossa, una pastanaga i una fulla de llorer, ho enrossim tot a consciència, que quedi ben fosc, però evitant que es cremi. Quan la carn i la ceba estiguin ben rosses, hi tirem un raig de conyac i deixem reduir. Remenem i quan la cassola torni a quedar seca, cobrim la carn amb aigua. Tornem al foc, l'abaixem, tapem la cassola i ens en despreocupem. Almenys, durant mitja hora, hi domen una ullada, girem la gallina, i seguim fent altres coses mitja hora o una hora més. Si el líquid s'ha reduït molt, n'hi afegim una mica i deixem reduir més, en total dues o tres hores, i salem una mica en acabar. Tindrem un brou molt fosc i concentrat amb una potència extraordinària per fer el que volguem. Només cal tenir en compte no posar-hi massa sal, perquè si el fem servir per lligar una salsa i el deixem reduir, quedaria massa salat.

Per exemple, podem fer un risotto com el que vaig fer jo dilluns, amb els ceps que no vaig cuinar amb la botifarra negra. Ben nets, els tallem i els sofregim una mica amb oli en una cassola antiadherent ampla i alta. Reservem. En l'oli aromatizat pels ceps, hi sofregim ceba ben picada, fins que enrosseixi una mica, sense enfosquir, hi posem arròs, remenem bé i hi aboquem un raig de vi blanc. Seguim remenant, el secret del risotto, i quan s'ha assecat, hi comencem a abocar cullerots de brou de gallina ben calent. Un o dos cada vegada, remenant sovint, fins que l'arròs es beu el brou, i sant tornem-hi, fins que els gra és 'al dente'. Aleshores, deixant l'arròs una mica caldós, hi afegim els ceps, remenem bé, i hi aboquem un bon grapat de formatge parmesà. Remenem i deixem reposar tapat cinc minuts. Risotto ai funghi porcini. Sensacional. Si en teniu, afegiu-hi, com vaig fer jo, un rajolinet d'oli de ceps, per reforçar-ne el gust, unes gotes d'oli de tòfona blanca italià i una mica de tòfona d'estiu ratllada. Hagués plorat si no fos que no era la primera vegada i tampoc no volia que em veiessin.
La gallina que ha fet aquest brou no s'ha pas de llençar, i tant que no. Es treu del brou abans de colar-lo i amb les mans separem la carn dels ossos i la pell, que la tenen d'allò més dura, les gallines. Amb aquesta carn, és clar, farem unes croquetes divines que ens tornaran a emocionar.

Jo les faig molt senzilles: la carn passada per la picadora, un, dos, tres, i barrejada amb una bon beixamel ben espessa feta amb mantega, farina i llet, i assaonada amb sal, pebre blanc i nou moscada. Donar forma, passar per ou i farina de galeta, fregir i gaudir.
Si som quatre, haurem menjat un risotto deliciós i unes croquetes d'allò més gustoses, però encara ens quedarà un cassó d'aquell brou tan fantàstic. Què fer? Segurament, el millor és congelar-lo per fer risotto un altre dia o afegir-lo a un bon arròs a la paella. O fer un bon consomé, segurament més fosc que el clàssic, però també més gustós. Només caldrà que colem el brou, a ser possible amb un drap ben fi, i aleshores fem allò que ensenya la cuina clàssica: el posem al foc i hi tirem una clara d'ou batuda, fins que al cap de pocs minuts, aquesta pujarà a la superfície arrossegant totes les impureses. Tornem a colar, ajustem la sal i el servim, si voleu, seguint la cuina clàssica, afegint-hi una copeta de xerès, i ou dur picat, o bé pernil salat...
Encara me'n va quedar per fer-me una cuixa d'ànec per sopar, simplement cuita en una paella amb l'ajut d'aquest brou fantàstic. Un altre dia us ho explicaré.
Es pot treure més profit d'encara no dos euros?

24 comentaris:

  1. Deu n'hi do! quinamanera d'explicar com treure el màxim de suc de mitja gallina... les croquetes boníssimes, a mi m'encanten les croquetes casolanes, el rissotto ha d'estar espectacular8 i més venint de tu, el rei de l'arròs) i la cuixeta d'anec.... Bon profit!
    Com van les pluges per aquí dalt? A casa nostra comença a ploure, a veure si això pot animar el bosc de les muntanyes de Prades i del Montsant pel rovellÓ!!!!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. Manel, això se'n diu exprémer al màxim la mitja gallina!!! ;) jeje Genials totes les sortides que ens proposes! :)
    Petons!

    ResponElimina
  3. Molt bona manera d'aprofitar la gallina!!!

    És veritat que per a menjar bé es necessita imaginació i ganes de cuinar, no tan sols diners!
    El brou no l'he fet mai com tu dius, la propera vegada el farè així per a salses!!

    Petonets

    ResponElimina
  4. Molt bón post, actual, elegant (quins platacos nen) i pràctic.

    Segur que en treurè bon profit.

    Salut.

    ResponElimina
  5. Manel, porto dos euros al moneder, surto un moment que he d' anar a fer un encàrrec, això si fins d' aquí dues o tres hores, no em busquis que soc a la cuina amb 1/2 gallina per treure-n' hi suc!!

    Genial, en temps de crisi, aquestes idees són d' allò més pràctiques!!

    Un petó! beth

    ResponElimina
  6. ostres!! crec que no em podré estar de comprar mitja gallina!! :D

    ResponElimina
  7. Noi, s'ha de dir que ets un magnífic representant amo de casa. N'hi hauria d'haver més així com tu, que disfrutessin amb la cuina i fessin disfrutar als demés amb aquests bons menjars..

    ResponElimina
  8. Manel, aquesta cuina que ens expliques és la que es feia antigament, quan tot s'aprofitava i no es llençava res... A més, es compravar la gallina sencera per tal que sortís més econòmica, no pas com ara que ja ho comprem tot trossejat. Un post molt instructiu :)

    ResponElimina
  9. Mare de Déu , no vull ni imaginar que en treuries tu de mig " tocino " aquesta és la cuina no sols del bon aprofitament si no de l´estalvi !!!!!! és la uina de les tres "B".
    Ami, però el que em meravella de veritat i em fa una enveja, envejai enveja de la bona són els teus bolets , ups! bé tu ja m´entens hehehehe , mataré qualsevol dia per aquells ous de reig
    Una abraçada amic meu.

    mAI

    ResponElimina
  10. Manel, fantàstica crònica de l'aprofitament. La gallina es un bitxo poc utilitzat però boníssim. A la polleria on jo compro cada vegada que algun client te un fill li regalen una gallina perquè la mare prengui uns bons brous. Jo he tingut dos fills així que em van caure del cel dues gallines senceres. Les vaig cuartejar i cap al congelador.
    Hauré de tenir un altre fill per fer els plats que ens proposes.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  11. Noi , es nota que estem amb crisis , com t´ho fas per fer-ho tan bé.Ara si venen gallines per 2 euros que poc peix vendré jo..

    ResponElimina
  12. Manel, una vegada més demostres ser un home amb recursos il·limitats. Això és cuina de supervivència, però de la que val la pena!.
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Per uns moments t'he imagina't desplomant a una gallina...és l'únic que t'ha faltat! Ben aproditada, si si!
    Ptnts
    (i croquetes no me'n pots enviar unes quantes? segur que estan boníssimes!)

    ResponElimina
  14. Ben aprofitada, i tant, aquesta mitja gallina. Croquetes de gallina... no n' he fet mai, però segur que són molt bones.

    ResponElimina
  15. Manel, això si que es aprofitar els recursos i sols dos euros, totes les receptes boníssimes

    ResponElimina
  16. Quantes receptes han sigut, 3..4...? no les he comptat però la veritat és que ha sigut una entrada (i una gallina)molt ben aprofitada!!
    Mònica

    ResponElimina
  17. No sols ens ensenyes coses de cuina, veig que també d’economia.. . ., m’agrada.
    Vaig a fer una volta a veure que aprenc!!!
    Petopns

    ResponElimina
  18. quina d'idees i recursos només amb mitja gallina!!! una entrada d'aquestes que fan venir salivera a mida que es va llegint.
    pt!

    ResponElimina
  19. Difícilment treure’m mes profit de 2 €, tot lo que vas fer es genial, com que encara em queden 2 € , corro a comprar mitja gallina
    Una abrasada

    ResponElimina
  20. teniu raó que aquest post oscil·la entre la cuina i l'economia (gariebé de postguerra, podríem afegir), i que el que explica recorda com es cuinava anys enrere. però em vaig divertir molt fent-ho i escrivint-ho perquè la majoria dels que heu deixat el vostre comentari sou bons cuiners i fer un brou o unes croquetes per a vosaltres no té secret, però quan parlo d'aquests temes a la feina, per exemple, veig que hi ha moltíssima gent que no coneix més brou que el bric de gallina blanca ni més croquetes que les que compra congelades al super o el diumenge a la rostisseria.
    no sé si explicar aquestes coses serveix de gaire, però, en tot cas, aquí queda per si a algú pot fer servei.
    gràcies per participar!

    ResponElimina
  21. Si Manel , jo crec que tot això te que servir perquè la gent més jove que nosaltres tinguin curiositat de intentar cuinar i provar totes aquestes meravelles que ens van ensenyar els nostres pares o avis i ells ho poden transmetre als seus fills.Jo els dissabtes estic molt contenta perquè la majoria de la clientela és gent jova que vol cuinar i volen menjar bé.
    Entre tots ho farem tot..

    ResponElimina
  22. Manel... jo tinc una pregunta tècnica... Entenc que el conill està a la cassola del principi al final... Tinc poca experiència en arrossos de carn i per això et pregunto... i soc molt aficionat a les coccions curtes en quasevol aliment. Que en penses de reservar el conill fins els final abans de tirar la ceba...?. Es a dir enrossir-lo, guardar-lo i tornar-lo a posar al final..

    ResponElimina
  23. ricard, espero que t'arribi aquesta resposta, tot i que em sembla que t'has confos i has deixat el comentari en el post de la mitja gallina en lloc del de l'arròs.
    jo també sóc aficionat a les coccions curtes, i per exemple en el cas del marisc (gambes, escamarlans, etc.) sempre els fregeixo primer, el retiro i en l'oli aromtizat hi faig el sofregit. però en el cas de la carn, almenys la de conill, com que crua no és bona (o almenys no és habitual menjar-la) no li fa res estar-se força estona a la cassola.
    a més, en aquest cas, com que no vaig fer servir brou sinó aigua, la presència de la carn i les verdures a la cassola ajuden a donar sabor a l'aigua i a fer que aquest es transmeti a l'arròs.
    si només enrossissim el conill, l'apartéssim i li tornéssim a posar al final, quedaria cru i l'arròs no hauria agafat el seu gust.

    ResponElimina
  24. uaaaaaaaaaau... vull dir,,,,
    coco cooooooc co cooooc!!
    aquest finde, gallina al canto!!
    Li haurem de passar la recepta al Nuñññessss!!

    Àfrikaa

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...