dilluns, 14 de setembre de 2009

ceps amb botifarra negra i suc de rostit

Dies enrere, una colla d'amics blocaires van anar a dinar al restaurant Els Casals, de Sagàs (Berguedà), i llegint les seves cròniques em va fer molta gràcia que un dels plats que més els va agradar fossin uns ceps amb botifarra negra, un plat tan senzill com extraordinàriament bo, que jo també faig sovint perquè m'encanten tant la botifarra negra com els ceps.
Té tota la raó la Mar en la seva crònica de l'àpat quan diu que "la botifarra negra és la gran heroïna oculta dels embotits catalans", realment és un dels cims de la nostra gastronomia, i li trobo un cert paral·lelisme amb el 'foie gras' francès, sobretot perquè en tots dos casos s'aconsegueix un producte extraordinari amb matèries primeres tan humils com el fetge i la sang.
Evidentment, el plat dels Casals devia ser molt més bo que el que vaig fer jo ahir, i la recepta no deu ser pas la mateixa, però tampoc deuen diferir gaire perquè encara que els nostres pobles estan a 60 quilometres de distància, compartim una cultura culinària comuna en la qual els dos ingredients principals d'aquest plat tenen un protagonisme indiscutible. Als Casals, la botifarra, com la majoria de productes de l'hort i del corral, els obtenen de les seves pròpies granges i del seu hort, però jo tinc la sort de tenir, només a Castellterçol, com a mínim tres cansaladeries que treballen aquest producte de forma extraordinària, i si agafo el cotxe fins a Moià, almenys en dos establiments més trobo també botifarres de molt nivell.En aquest bloc trobareu altres receptes de botifarra amb bolets, però aquesta d'avui és especial, no només per les virtuts de la botifarra, sinó perquè l'altre protagonista, el cep, és igualment extraordinari, sens dubte és un dels tres millors bolets que es poden menjar.
Tal com preparo jo el plat, només cal netejar els ceps (amb un drap humit es neteja el barret i amb una punta de ganivet es talla una mica la base terrosa i es pela el peu), tallar-los i posar-los a fregir amb oli d'oliva i una mica de sal, saltejant-los a foc ràpid. Quan s'han enrossit una mica, hi poso la botifarra sense la pell i hi afegeixo una mica de suc de rostit (en aquest cas del pollastre de dissabte), abaixo el foc i deixo que s'acabin de fer els bolets i s'escalfi la botifarra. Si s'asseca molt, hi afegim suc o una mica d'aigua. A vegades també fregeixo la botifarra a banda o la faig a la planxa, però sempre que cuino botifarres amb bolets prefereixo que es coguin conjuntament perquè així els sabors es mesclen i es potencien mútuament.
Per fer aquest plat, això sí, és imprescindible una bona botifarra, els bolets han de ser frescos com els que vaig comprar ahir, o com a molt, congelats sencers o en trossos grossos.

29 comentaris:

  1. Hola Manel, cert que es un plat meravellós i m ´agradat la comparació que fas amb el foie
    tens molta raó, la butifarra negra es una de les grands desconegudes .
    El teu plat una delicia, quina sort
    aqui encara de les nostres contrades no hi han bolets. Espero que aviat en fagin molts i ens arrivin fins aqui,

    Molts petons que feia dies, que no donava gaires voltes per la xarxa.
    fins aviat....

    ResponElimina
  2. A mi la botifarra negra no m'agrada gens, no puc amb ella :(
    Però el mateix plat, canviant la boti negra per una de crua i feta igual, seria la meva delícia!
    Avui tinc un amic (que aviat vindrà a viure a castellterçol!) que anirà a buscar ceps i hem quedat que si en troba me'n regalarà uns quants, aviam si tinc sort i puc fer un plat tan bo com aquest!

    ResponElimina
  3. Qué bona ha de ser aquesta combinació de ceps i butifarra negra! Ho probaré aviat!!
    Petonets

    ResponElimina
  4. Sí, és un plat senzill de fer, però és que la cuina de Els Casals és una cuina senzilla. La botifarra amb ceps va ser boníssima, de fet, no havíem menjat una botifarra tan bona mai (i això que som un fans de la buti i anem a diferents llocs de la geografia catalana a buscar-ne). La de Castellterçol, és també boníssima, a veure si venim a compar-ne. Un petó amic.

    ResponElimina
  5. fa anys que no menjo una bona botifarra negra (la de la foto... quina pinta que té!). Crec que em tocarà fer un viatget a Castellterçol...
    pt!

    ResponElimina
  6. Caram Manel , quina botifarra negra!!!! A mi m´agrada més la botifarra que els bolets.
    Aquesta combinació és excel·lent!!!

    ResponElimina
  7. A mi tampoc m`agrada la botifarra negre, pro al meu marit li encanta, aquesta recepta pot fer que es llepi els dits

    ResponElimina
  8. Si que és veritat que la botifarra negre està com menys preada a la nostre cultura.. jo personalment la trobo massa forta, nomès quan la fem a la brassa puc menjar un trosset petit, però m'enbafa molt ... snif snif ..

    ResponElimina
  9. El trobo -com dius tu Manel- senzill com extraordinàri aquest plat¡¡. La foto de la setmana, també extraordinaria... i per tu a "propet" de Caastellterçol¡¡. Que vaigui de gust Manel¡¡. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  10. Quin bé de déu!!! Ja entrem a l'època dels bolets! Quines ganes en tinc...potser miraré de fer-me amb algun llibre de cuina de bolets per treure'n el màxim partit.
    Al teu blog hi trobaré un munt d'idees sens dubte!

    petonets.

    ResponElimina
  11. Manel, aquest plat ja fa oloreta de tardor i amb la botifarra...oh, brutal!!.
    Mònica

    ResponElimina
  12. M'encanta la botifarra negra... Jo visc a Sabadell i no conec obradors com els que tu parles.. Segur que deu haver-hi algun, però sempre acabo pringant la cua d ela botifarreria de Sta Mª del Mar... a bcn. Són molt bones tan la natual com la de perol i també les de bolets (ceps, trompetes..). ja imagino que em fan pagar el nom... però no tinc altre alternativa.

    ResponElimina
  13. Manel, quina pintassa que tenen aquests ceps amb botifarra negre!!!
    La botifarra negre de la família Rovira (dels Casals) és espatarrant sembla ser... llàstima que per tastar-la hagis d'anar-la a buscar cap al Berguedà.
    A casa gastem la de la casa Salgot que no està gens malament! Moltes gràcies per la recepta.

    ResponElimina
  14. Es un plat molt bo. A casa la botifarra negra la fem amb tot tipus de bolets (segons els que tenim) i és boníssima.
    Nosaltres ens la fem a casa , però si n' he de comprar la compro de Cal Rovira, que ho tenim molt aprop i aquí a olvan en venen.

    ResponElimina
  15. Manel, com sempre, veig que continues cuidant-te i quedant-te ben servit. Aquesta butifarra amb bolets, molt, molt bona.
    M'han agradat les fotografies dels edificis de Diagonal i Poble Nou. Conec la zona però l'he vista des d'una altra perspectiva..

    ResponElimina
  16. Mmmm ... quina pinta! tope dieta,eh?
    Manel, gràcies pel teu comentari. Lo de sobreviure al primer dia d'escola, ... ja en tenia ganes de sentir els nens. De vacances s'hi està molt bé,estupendament, però, si s'ha de treballar, millor amb nens!. Nosaltres treballem des del 1 de setembre "a tota màquina" però l'escola només amb mestres i conserges és força avorrida ... és com ... arròs sense sal, per exemple.

    ResponElimina
  17. mmm... Sagàs, Olvan, Berga... em porten bons records d'infantesa... He passat molts caps de setmana i vacances al bergadà... i en tinc grans records gastronòmics... I fins i tot ara, quan la Nuria (meva socia) puja a impartir cursos de lideratge a Berga, li demano sempre que em porti butifarres, xai, vedella i fins i tot pa!!... Crec que aviat torna..!.

    ResponElimina
  18. Manel, què t'haig de dir que no t'hagin dit ja els companys. Excel.lent.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  19. Jo no sóc massa de la buti negre però si dels ceps...de tota manera...els has provat en carpaccio?
    Ptns
    I al poble de la meva àvia L'Aleixar venen una botifarra blanca i negra....boníssimes (la blanca en dono fe!)
    Ptnts

    ResponElimina
  20. Quina cosa més bona. Aquesta és una de les èpoques que més m'agraden, els bolets, em xiflen, les receptes que presentes també. Molt bona combinació. Salut!!!!

    ResponElimina
  21. Manel, com tu dius, un plat senzill però deliciós!! I si la botifarra és casolana, llavors hi canten els àngels! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  22. Manel, he tingut la mala pensada d'entrar al bloc a aquesta hora que ja em comença a apretar la gana. Hi entraré més a fons una estona que vagi tip, sinó se'm farà iressistible. Felicitats pel bloc!

    ResponElimina
  23. Quan veig una recepta que porta bolets......no m'hi puc resistir.
    Que fàcil i que bo ha d'estar

    ptns

    ResponElimina
  24. Nyam, nyam, això fa mooolt bona pinta! Quedaria molt bé acompanyat d'una tapeta d'escopinyes.

    ResponElimina
  25. Ostres Manel ens presentes un plat d'estrelles!
    Quan tingui ceps entre les meves mans faré aquesta recepta seguríssim!
    Que bona!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  26. Per on jo visc no tenim tanta varietat de bolets com a Catalunya i això dels ceps em sona molt bé. Ha de ser boníssima aquesta combinació de bolets amb botifarra. MMM!!!

    ResponElimina
  27. Manel és una de les meves debilitats la botifarra negra,nosaltres la comprem a Ca la Rosa a Sant Feliu, però potser tindrem que pujar a Castellterçol per provar-la. Petons

    ResponElimina
  28. M’agrada’n les dues coses, per a mi aquest és un plat “insuperable”.
    Ara que tinc ceps haig d’aprofitar!!!

    Petons

    ResponElimina
  29. comprovo una vegada més que en el cas de la botifarra negra hi ha diversitat d'opinions, però quan es tracta de bolets, la unanimitat és total, realment són un país de mocòfags.
    moltes gràcies per venir i deixar la vostra opinió, el que vulgui fer un 'tour' de la botifarra del moianès, que m'ho digui!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...