divendres, 11 de setembre de 2009

orades a la brasa

Al meu poble, quan es parla de fer una barbacoa, tothom dóna per entès que serà de carn, i de fet fins fa pocs anys ningú proposava preparar una barbacoa per dinar, tothom deia que faria carn a la brasa: costelletes, mitjanes, cuixa i espatlla de xai; botifarra crua i negra; cansalada viada... Jo el primer, sempre ho havia fet així, afegint-hi com a molt algun pebrot o alguna ceba tendra, o una patata feta al caliu de les brases. Però des de fa un temps, sempre que encenc la barbacoa acostumo a coure abans que la carn unes orades, i ha arribat un punt que gairebé en gaudim més que de la carn, tot i que el xai que crien i venen el Jesús i la Laura a Cal Molí Xic és difícilment superable.
Les orades no requereixen gaire preparació per fer-les a la brasa, simplement se'ls ha de treure la tripa (jo també faig treure les escates per poder-me menjar la pell ben torrada), una mica de sal i un raget d'oli a mitja cocció és suficient. Suposo que es podrien fer també obertes, però crec que la seva carn quedaria més seca; fent els peixos sencers, la carn es cou prou, amb uns 20 o 25 minuts amb una brasa mitjana, queda la pell ben torrada, alhora que tendra per dins.
Soles, amb un simple raig d'oli d'oliva un cop fetes, estan boníssimes, però per a mi la millor manera de menjar-les és amb una salsa tàrtara com la que vaig fer diumenge, amb força maionesa, una mica de mostassa de Dijon, i ceba tendra, julivert, tàperes i cogombres en vinagre, tot ben picat.

20 comentaris:

  1. Una barbacoa d'orades, o de sardines, o d'escamarlans i gambes...a l'aire lliure, mmmmm
    Soles, sense res...boníssim....(i una culleradeta de salsa tàrtara...no et diria que no!)
    ptnts

    ResponElimina
  2. I no només orades (que és el peix que segons la temporada és massa greixós), sinó també llobarros i besucs de la piga (ummmmmmm)!!
    Jo sóc de les del rajolí d'oli, i un pa torrat ben sucat amb tomàquet.

    ResponElimina
  3. Tothom ens fa obrir les orades per el mixt i queda'n molt més bones senceres com tu les has fet. A la sal , al forn , jo crec que molt millor a la brasa. De totes maneres ara comença el temps de les orades salvatges , aprofita que seran més barat etes i prova de fer una d'aquestes a la brasa.Ja em diràs que et semble..

    ResponElimina
  4. Manel, quina enveja que ens fas amb aquestes barbacoes! La gent de ciutat sempre us envejem per això :)
    Jo també seria de les que gaudirien molt més de les dorades que del xai de després... ja me les imagino ben calentones acabades de fer i amb un gustet a llenya deliciós :)
    Per cert, diumenge hi ha fira agroalimentària a Castellterçol, oi? Val la pena fer-hi una visita?

    ResponElimina
  5. Aquestes orades han de ser bones bones amb aquest gustet de foc que agafen....delicioses!!!

    ResponElimina
  6. Incoporar el peix a la brassejada és una gran idea de les que quan te les diuen et preguntes 'Com pot ser que no hi ho hagi pensat abans?'

    Ho penso fer a la propera i a veure si em surten tan bones com les teves, que tenen molt bona pinta!!

    ResponElimina
  7. Molt bones aquestes orades a la barbacoa, tot i que els qe vivim a ciutat ens hem de conformar amb el forn i les planxes.

    Fins aviat

    ResponElimina
  8. Orada a la barbacoa, no les he fet mai, nosaltres quan la fem de peix agafem sardina, gambes o tonyina.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  9. marta, quina sort que tens amb el port i el mercat tant aprop per poder comprar el peix ben fresc!

    margarida, amb els besucs no ho he provat, però els llobarros també queden molt bons, però trobo que l'orada, com les sardines, que es fa molt més, precisament per la seva carn una mica greixosa, fetes així queden molt més tendres.

    dolors, celebro que coincidim que les peces senceres queden més bones, et faré cas amb això de les orades salvatges, a veure si és veritat que baixen una mica de preu :)

    gemma, em sembla que això de les barbacoes se m'acaba, perquè aviat vaig al pis nou i allà no tinc terrassa, però suposo que ja trobaré algú que a canvi de cuinar, me les deixi fer a casa seva.
    la fira de demà és una petita mostra ramadera durant la qual elaboren alguns embotits en directe, però tampoc no és una gran cosa. ara, que si us voleu escapar, sobretot no deixis de dir-m'ho!

    maria josé, és veritat que cuites amb les brases o fetes a la planxa o fregides el gust és totalment diferent, no necessàriament més bo, però sí ben diferent.

    starbase, ens tota la raó, jo tampoc no ho havia fet fins fa poc, perquè aquí sempre associem la brasa a coure carn, o com a molt, sardines. suposo que cap a la costa ja en tenen més costum, però el cert és que si pots, prova-ho, segur que t'agradaran.

    glòria, ja li deia a la gemma que em sembla que a partir d'ara jo també m'hauré de conformar amb la planxa :(

    l'art de la cuina, moltes gràcies, celebro que t'agradin.

    dolça, ja m'ho imaginava que els que teniu el peix a mà l'havíeu de fer també a la brasa; si proves les orades i els llobarros, segur que t'agradaran.

    ResponElimina
  10. Áixí tal i com la presentes és com millor es pot degustar els seus sabors. Boníssimes. Salut!!!!

    ResponElimina
  11. Jo en faig moltes vegades i en concret tinc preferència per les llubines. Però soc dels que les fan obertes (amb barbacoa amb tapa)procurant que quedin poc cuites. Amb barbacoa tancada, la propia convecció produeix la cocció de la part superior que pulveritzo abans amb una mica d'oli. M'agrada per salsa una barreja d'una part de suc de llimona amb 3 d'oli.. sal, pebre, all trinxat, menta i orenga....

    ResponElimina
  12. Les coses més simples normalment també són les més bones i en aquest cas si es tracta d'un peix tan bo com és l'Orada encara més.
    Mònica

    ResponElimina
  13. El peix a la barbacoa és boníssim. Sempre acostumem a fer sardines, llagostins, sèpia... no he fet mai orades, i fan una bona pinta... Ho haurem de provar.

    ResponElimina
  14. Tens raó amic Manel, quan hom pensa en barbacoa el primer que assalta a la ment és la carn, el xai, les torrades. un molt bona opció aquesta orada a la brasa. Muac.

    ResponElimina
  15. El pròxim cop que la meva mare faci barbacoa, li diré que hi afegeixi una orada per mi, ja que mai menjo xai, ho provaré!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  16. Tots els peixos d`escata a la brasa son fabulosos, nosaltres tenim una “besuguera” i el peix no s`enganxa

    ResponElimina
  17. Manel.. ahir quan vaig veure la teva recepta de les orades, em va venir al cap que tot i que no passo 15 dies sense fer una llubina a la brasa, no l'havia publicada a Club de Cuines. I avui ho he fet dient que el teu blog m'havia fet memòria i he posat l'adreça del teu blog... Imagino que no et sa greu...

    ResponElimina
  18. olles, tens tota la raó, cuita dins la seva pròpia pell, la carn d el'orada conserva tot el seu sabor i queda molt tendra i melosa.

    ricard, ja he vist el teu llobarro al club de cuines, no em fa res que em citis, al contrari, t'ho agraeixo. m'he apuntat la recepta de la teva salsa per a la pròxima barbacoa.

    mònica, totalment d'acord!

    anna, ja trigues :))

    amics vermells, aquí som més de costelles a la brasa que de peix, però la veritat és que les orades i els llobarros hi queden boníssims.

    beth, digues-li que n'hi posi més, perquè jo també en posava només per a la meva dona i per mi i al final se la menjaven els nens, que sempre rondinen quan hi ha peix.

    fem un mos, jo poso els peixos directament sobre la gradella, però suposo que la 'besuguera' deu ser una graella especial per a peixos i deu quedar tant o més bo.

    ResponElimina
  19. Manel, un luxe gaudir d'aquestes barbacoes!! ;) I sigui de dorades o de llobarros, o el que sigui... mmmm!!
    Petons!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...