dimarts, 22 de setembre de 2009

el principal aliment del món (27)


arròs amb conill i bajoques

La Bajoqueta és el pseudònim d'una amable lectora tarragonina d'aquest bloc, que també en té un anomenat A la taula i al llit al primer crit, però la paraula bajoca apareix al diccionari en primer lloc per definir la tavella d'alguns llegums com les faves i els pèsols, però més comunament al sud de Catalunya i al País Valencià designa el que al meu poble anomenem mongetes tendres i en altres llocs, mongetes verdes. Per tant, aquest arròs a la cassola l'hauria d'haver anomenat 'amb conill i mongetes tendres', però el cert és que bajoca, i bajoqueta, són paraules que m'agraden molt i feia temps que les volia utilitzar. No és, doncs, un arròs fet a l'estil valencià, com el nom podria donar a entendre, sinó un dels arrossos a la cassola que faig habitualment combinant carn i verdures i que aquest cop porta bajoques perquè és el que tenia a mà (a la nevera). I perquè combinen amb el conill i van donar un resultat ben bo.
Disquisicions a banda, per fer aquest arròs vaig posar una cassola de ferro al foc amb oli d'oliva i hi vaig fregir un tall de cansalada viada tallada a tires d'un centímetre i el conill tallat petit i salpebrat, fins que la carn es va enrossir, i aleshores hi vaig tirar ceba i pebrot verd i vermell, tot ben picat, vaig deixar sofregit una estona i hi vaig afegir les bajoques i unes tires més grosses dels dos pebrots. Quan la ceba ja va ser rossa, hi vaig posar els pèsols (si són comprats congelats s'hi poden tirar més tard), un all picat i unes cullerades de tomàquet triturat, sal i sucre. Aleshores és qüestió de deixar fer el sofregit, almenys durant un quart d'hora.
Com que aquest arròs es fa sense brou, ara hi podríem tirar l'aigua calenta i deixar que el brou es fes amb la carn i les verdures de la cassola, però en aquest cas vaig preferir titar-hi l'arròs, remenar-lo bé perquè s'impregnés del sofregit, i posar-hi l'aigua, que s'anirà convertint en brou al mateix temps que cou l'arròs. En 15 minuts estarà a punt, perquè la cassola aguanta molt l'escalfor i si li deixem més, al cap d'una estona estarà passat. Al final hi podem afegir un bon raig d'oli d'all i julivert d'aquest que darrerament he utilitzat en moltes receptes i que, si s'ha fet amb cura i sense passar-se amb l'all, ressaltarà molt el seu sabor.

18 comentaris:

  1. No tinc paraules!!!!
    L'arròs amb conill i verduretes és el que més m'agrada!! tenint en compte que m'agrada l'arròs de qualsevol manera... ja,ja,ja...
    Aquest teu té una pinta, per lleparse els dits!!!
    Petonets

    ResponElimina
  2. Ostres!! feia temps que no sentia dir això de bajoques. La meva àvia, també de les comarques tarragonines, la deia sovint, trobo que és una paraula molt simpatica i tindríem de fer-la servir més sovint..., per cert, l'arròs per a no acontentar-se amb només un plat. salut!

    ResponElimina
  3. ets tot un expert preparant arrossos, a quin més bo!

    ResponElimina
  4. 27 entrades d' arròs ja i totes diferents, al final hauràs d' escriure un llibre d' aquells tipu: "Como preparar 100 arroces diferentes y no morir en el intento".

    Estic d' acord amb tu que la paraula bajoca sona d' allò més bé!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  5. Un arròs per a lleparse els dits, si ets el rei!!!

    ResponElimina
  6. Ai ai que avui que començem la tardor oficialment ja ve de gust fer arrossets els diumenges i aquest cau perque amb el conill ha de quedar boníssim jo sempre ho faig amb pollastre ....

    petunets

    ResponElimina
  7. A mi també m'agrada molt com sona la paraula bajoca, encara que jo també en dic mongeta tendra...
    Ara que entrem a la tardor, plats com aquest vénen molt de gust.

    ResponElimina
  8. La meva mare en fa moltes vegades d' arros amb conill. No acostuma a posar-hi verduretes. Ja li donaré la idea, que ha de ser molt bo.

    ResponElimina
  9. Es un arròs per llepar-se els dits i repetir,amb les bajoques nomes i falten las “baquetes”, cargols per l`arròs que hi posen a el país Valencia

    ResponElimina
  10. L'Arròs com tu molt bé dius , és el principal aliment del món..Deu ser veritat perquè és un plat que el facis amb el que vulguis , amb tot queda bé.Amb verdures és boníssim i amb aquestes que tu presentàs deu ser d'allò més bo.
    L'Arròs , ja t'ho he dit altres vegades , és el meu plat preferit,..

    ResponElimina
  11. M'encanta la combinació que has fet de la carn i aquestes mongetes. Res, no hi poso ni l'arros. Me'l menjo així mateix.

    ResponElimina
  12. Hola Manel! Ja hem tornat!
    Quina recepta tan deliciosa, ens recorda moltíssim els arrossos que ens feia l'àvia, que tenia la mà trencada.
    Besades,
    LQL

    ResponElimina
  13. A mi m'agrada tant un arròs preparat així, que sempre hi poso moltes verdures, que després van a parar al meu plat (perquè els fills no volen ni pebrot, ni mongetes ni ...)
    La meva mare que és de Castelló (encara que porta més de 50 anys aquí) també diu bajoques. És una de les poques paraules de la seva terra que no ha deixat de dir.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. Estimat amic, t'has plantejat fer un llibre sobre els arrossos??? Ets el nostre mestre!

    ResponElimina
  15. Ja m'han xivat que se parlava de mi aquí!

    Ohhh què bonica que he quedat en este arrosset jajajaja.

    Natros ho diem per les terres de l'Ebre lo de "bajoca". Hi ha d'altres llocs de Tarragona que no ho diuen igual. Jo, com en d'altres menjars, quan vaig a comprar tinc que pensar com ho diuen al lloc on estic. Per exemple, natros no diem pastanaga sinó "carlota", i un llarg etc. que te pot portar algun problema quan vas a comprar jajajaja.

    Gràcies Manel per fer-me protagonista del plat :)

    ResponElimina
  16. marylou, em sembla que coincidim plenament que l'arròs és bo de qualsevol manera ;)

    sant hilari, a mi també em sembla una paraula molt simpàtica, com altres que fan servir cap a tarragona i al país valencià, algun dia m'entretindré a recollir-ne més.

    eva, moltes gràcies, ja saps que per acompanyar aquests arrossos no hi ha res com els teus pans!

    beth, la veritat és que fa dies que m'ho vaig plantejar i qualsevol dia faré el llibre i el penjaré al bloc per a tots vosaltres.

    dolorss, t'ho agraeixo però no diries el mateix si haguessis de menjar l'arròs el dia que bado i se m'enganxa o el dia que, sense saber perquè, tot i fer-lo com sempre, no surt ni la meitat de bo.

    mar, l'arròs queda molt bo amb pollastre, però amb conill sempre s'ha fet i també surt molt bo.

    gemma, no m'hi havia fixat, però és cert que aquest plat ja 'tardoreja'. ara, que avui he fet una amanida d'arròs ben estiuenca perquè torna a fer caloreta :)

    anna, als arrossos de carn jo sempre hi poso verdures perquè trobo que sinó es fan molt pesats. a veure què hi diu la teva mare.

    sion, si hi arribo a posar cargols, me l'hauria de menjar jo sol, perquè a casa me'l tirarien pel cap!

    dolors, vaig triar aquest avantítol a la sèrie de l'arròs perquè si bé no és l'aliment que e produeix més (el supera el blat), sí que és el principal aliment per a una gran majoria de la població mundial. em temo, però, que la majoria se l'han de menjar força més 'orfe'.
    maria, això és trampa... aqu´´i l'ingredient principal és l'arròs!

    luculus, ben tornats. jo no tinc records de al cuina de la meva àvia, però realment aquest és un plat que no deu haver evolucionat gaire, més enllà de les combinacions d'ingredients que fem cadascú i el fet que segur que ara procurem fer els menjars més lleugers.

    margarida, ja vaig llegir al teu bloc que a tu el conill no t'agrada gaire, o sigui que el conill per a ells i les verdures per a tu :)

    amics vermells, la vostra amabilitat sempre em fa posar com la vostra cuina. la veritat és que fa dies que m'ho he pensat, fer un llibre digital amb receptes d'arròs, ja tinc el material reunit, només falta posar-me amb el disseny i la compaginació i el penjo per si us el voleu descarregar.

    bajoqueta, m'encanta el teu nom, ja em perdonaràs si l'he fet servir sense dir-t'ho. espero que t'hagi agradat almenys la companyia de l'arròs i el conill!

    ResponElimina
  17. Manel, jo enfadar-me per utilitzar el meu nom? NI MOLT MENYS! m'ha fet molta gràcia :):)

    ResponElimina
  18. .. la cassola de ferro te algún aventatge vs la d'acer inoxidable de fons gruixut?? jo de ferro només en tic les paelles, a no ser q anomenis cassola a les paelles...ai quina angúnia q jo haúré d fer el conill "inexorablemnet" inoxidable...
    ai tinc un altre dubte!! aquests motllos tan rebufons amb que fas les amanides i platillus "transversals".. d'on surten? jo en vull !!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...