Per al dinar de dissabte amb la Rosa i l'Emili, que vaig dedicar monogràficament als bolets (excepte els entrants, que eren a base de llagostins en diferents presentacions que ja he explicat en aquest bloc), de segon els vaig preparar amb botifarra crua i botifarra negra. Un plat senzill, adaptat de com l'he vist fer sempre a casa, que va fer les delícies dels convidats i de la meva família, i a mi em va posar les dents llargues perquè tenia la ditxosa passa i vaig menjar arròs bullit.A Castellterçol, ja ho he dit aquí, una altra cosa no tindrem, però embotits i, sobretot, botifarres, a l'alçada de les millors. De fet, els caps de setmana hi ha cues de gent de fora a les carnisseries per comprar-ne. I com que aquests dies a la botiga on comprem habitualment estan de vacances, no vam tenir cap problema per acudir a un altre establiment de tota confiança, Cal Joanet, on fan una botifarra negra deliciosa.
Els bolets variats no els vaig pas anar a buscar jo, perquè aquest any al Moianès encara se'n fa molt pocs, i a Castellterçol, menys, sinó que els vaig encarregar al Manel, de Conserves Coll, igual que els ceps; però ja em va advertir que enguany de rovellons n'hi arriben pocs, i només em va poder servir exemplars de camagroc (ideal per a aquest plat), llenega i llengua de bou. Suficient varietat per al destí que els havia reservat.
Hi ha qui fa la botifarra amb bolets fregint els dos ingredients per separat, però jo els faig junts. Primer netejo els bolets, és clar, amb el mínim d'aigua possible, parteixo els grossos i els poso en una paella gran amb oli i sal, perquè deixin anar l'aigua. Passats uns minuts, hi poso all picat i la botifarra crua, la que en molts indrets de Catalunya anomenen llonganissa (aquí la llonganissa només és l'embotit curat). Abans de posar-la a la paella, la punxo molt ben punxada per tots cantons perquè surtin els seus sucs i, alhora, deixi penetrar el suc dels bolets. Quan està cuita d'un cantó, la giro i hi poso la botifarra negra, que ja està cuita a la caldera i, per tant, necessita menys temps al foc, i un bon pols de julivert. Ha de quedar un plat una mica sucós, i si durant la cocció veiéssim que pel tipus de bolets o pel que sigui queda sec, que no va ser el cas d'aquest dia, hi hem d'afegir aigua. Un com posats els ingredients a la plata, s'hi pot posar una mica més de julivert.
Manel una maravella, tens raó les butifarres del teu poble molt bones
ResponEliminade veritat , jo n´havia menjat, abans quan un amic del meu pare les portava, ja que anave sempre a passar-hi uns dies.
Moltes gracies, i el plat es per dir
Alça Manel!!, quin plat. petons
A casa meva en diem llangonisa i botifarra negra....així estic jo, negra sense mengar volets i tu fent-me dentetes, je, je, je, ...
ResponEliminaA veure si em puc escapar al bosc i em faig passar les ganes.
Si no , ja em veig el dissabte anant a plaça a veure si en compro alguns.
Manel, això és un plat de la terra i amb MAJÚSCULES:
ResponEliminaM'encanta, jo faig rovellons amb llangonissa, més o menys de la mateixa manera i també està mmmm!!!!
PTNTS
Dolça
moltes gràcies, mome, i si un dia vols venir personalment a comprovar la qualitat dels nostre embotits, ja saps on téns casa teva.
ResponEliminadolorss, jo et recomanaria l'escapada, però sinó, la plaça és un bon recurs. i em sap greu, però la pròxima també porta bolets... és que en tenia tantes ganes!
dolça, suposo que la llangonissa vostra és la nostra botifarra crua, com dic a l'article, i efectivament és ben bé un plat de terra endins, de muntanya, que de fet és d'on sóc jo.
Quina casualitat!! Aquest diumenge a casa els pares ens van fer aquest plat com entrant...i que bo!!!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
A casa també en diem botifarra, la llangonissa és la seca tipus fuet. Jo hauria fet el mateix plat però sense la botifarra negra, no puc amb la botifarra negra :(
ResponEliminaAquest diumenge el meu germà va fer una collita de rovellons prou maca al Collsacabra i no puc donar més dades... ;) Ja estem en plena temporada!
Espero que ja estiguis bé de la passa de panxa...
M'encanta la botifarra negra amb bolets! A casa ho solem preparar a la brasa, però com tu ho fas deu quedar boníssim igualment... Aquests plats tradicionals mai no passaran de moda (ESPERO!)
ResponEliminaManel, ja veig que has solucionat els problemes informàtics i espero que els de panxa també !!!!
ResponEliminaM’agraden les tres receptes que has penjat aquest dies , molt originals les gambes i els canelons i les botifarres d’aquesta zona les coneix-ho bé doncs vaig estar estiuejant a Tona fins durant 18 anys i encara les recordo!!
eva, sí que és casualitat, però relativa, ara és el temps de fer aquests plats. jo no me'l vaig poder menjar diumenge, però me'n vaig guardar una mica per dimarts, i sí que eren bones, sí.
ResponEliminagemma, quina llàstima que no t'agradi la botifarra negra, a mi és una de les coses que em perden, però cadascú té els seus gustos. dels rovellons espero que en fessis un bon ús i que el puguem veure aviat.
ja estic bé, gràcies per l'interès.
anna, la botifarra negra a la brasa és excel·lent, a mi també m'encanta, però si tens ocasió, prova-la així i veuràs com t'agrada.
xaro, ja s'han acabar les minivacances? espero que hagin anat bé.
gràcies per l'interès, les dues coses evolucionen favorablement.
celebro que t'hagin agradat les receptes, i què t'haig de dir si estiuejaves a tona (suposo que devíeu pujar algun dia a castellterçol) i saps com ens agraden per aquí les botifarres i els bolets...
Jamás he hecho las setas con morcilla o butifarra..... tengo unas cuantas setas de cardo de campo que fuimos a coger el fin de semana......... esta es una bueníiisima opción!!!! Besos!!!
ResponEliminasalvia, por aquí se estila mucho porque es un plato fácil y sabroso. nuestra butifarra negra no es exactamente como la morcilla, porque no lleva cebolla ni arroz, pero creo que con una morcillita quedaría el plato la mar de apañado. si lo pruebas, ya me contarás.
ResponEliminahasta pronto.