dimecres, 15 d’octubre de 2008

pollastre amb bolets i patates amb el seu suc

Al cistell de l'Eduard, a banda dels apagallums que em van servir per tastar un bolet que no havia provat mai i que no em va aportar gaire cosa, també hi havia alguns rovellons, becs de perdiu, camagrocs i alguna altra varietat que el mateix dia al vespre vaig netejar i saltar a la paella mentre esperava donar-los un destí. Fregits uns minuts, els bolets aguanten molt millor a la nevera que no pas deixar-los-hi tal qual, no hi ha perill que els cucs guanyin terreny ni que s'assequin. I si es vol es poden posar en pots hermètics i congelar-los.
Com que dilluns havia de seguir pintant (última etapa, l'entrada i l'escala), el diumenge al vespre vaig preparar un pollastre amb bolets i patates per al dinar de l'endemà.
En una cassola baixa, vaig posar a rostir el pollastre, tallat a octaus i salpebrat, fins que la pell va ser rossa; hi vaig afegir aleshores un quants grans d'all, una ceba tallada en juliana i uns quants xampinyons a làmines, i vaig esperar que es fessin una mica; ho vaig regar tot amb vi ranci, vaig deixar evaporar l'alcohol i hi vaig afegir un parell de gots d'aigua. Quan va començar a bullir, vaig abaixar el foc i vaig tapar la cassola, perquè s'anés fent el pollastre, una mitja hora; aleshores hi vaig afegir la barreja de bolets saltats el dia abans i una mica més d'aigua, perquè necessitava salsa per fer les patates. Amb deu minuts més, el pollastre va estar a punt.
Les patates eren noves i de mida petita, que primer vaig fregir amb una mica d'oli fins que es van enrossir, vaig treure el greix i hi vaig tirar un parell de cullerots del suc del rostit i vaig deixar que s'anessin fent tapades i a foc ben baix.
Com que era un plat preparat el dia abans, l'endemà, abans de servir-lo, vaig posar les patates a escalfar amb el mateix suc mentre també s'escalfava a foc baix el pollastre; aquests tipus de plats a vegades són més bons d'un dia per l'altre que acabats de fer, i la veritat és que aquest hi va sortir força, de bo.

16 comentaris:

  1. Que plato mas delicioso...
    Gracias por la receta

    ResponElimina
  2. Ai, Manel! Quan s'enceta la tardor és quan ve la cuina que a i m'agrada, i aquest pollastre amb bolets n'és una magnífica prova. Chapeau!

    ResponElimina
  3. Hola Manel

    L'Eduard a part d'un bon amic és un tresor, tenir un cistell amb tot de bolets.
    Una molt bona recepta, i com bé dius perfecta per deixar preparada per l'endemà. Una abraçada

    ResponElimina
  4. Je je je, ja veig que la resta del cistell la vas aprofitar la mar de bé! Quina sort tenir amics així ;)
    Com a l'Enric, m'encanten aquests guisats de tardor...

    ResponElimina
  5. su, me alegra que te guste, a mi en esta época me apetecen estos guisos de cazuela.

    enric, coincidim novament, la tardor és una gran temporada per a la cuina.

    delicias, l'eduard és un boletaire incansable, veí i nebot, i com que li agrada tant anar a buscar bolets, sempre en cau algun cistellet.
    celebro que us agradi la recepta.

    gemma, com els he dit a les delícies que l'Eduard, a més de boletaire i veí, és nebot, i proveidor habitual de bolets (a ell li agrada collir-los, i a mi cuinar-los i menjar-los).

    ResponElimina
  6. Qui pogués tenir un proveïdor d’aquest perquè al preu que estan els bolets !!
    Ja deus estar més que cansat de tant pintar,no?? Sort que ho compenses amb uns bons apats com aquest pollastre que ara mateix me’l menjaria per sopar..

    ResponElimina
  7. Manel, aquest plat és un 'passote', de debó quina delicia deliciosa (perdona la reiteració) però em sembla sublim!
    petons.

    ResponElimina
  8. Manel, al meu gust hi sobren les patates i em falten bolets!!
    Delicios aquest pollatre. Felicitats

    ResponElimina
  9. xaro, de fet, pintar és el que cansa menys, el més pesat és treure i posar (mobles, cortines, estris de tota mena...). per sort, ja només em queden dues habitacions que s'hauran d'esperar a la primavera.

    parella, aquest devessall de qualificatius superlatius em depassa, us esteu guanyant a pols una invitació a l'altra banda del vallès a tastar la botifarra, els bolets, el pollastre i el que calgui.

    dolorss, la veritat és que les patates, fetes amb el suc del rostit, queden molt bones, però quan ho has dit m'he adonat que al plat de mostra n'hi vaig posar massa, de patates, i pocs bolets, però haver-n'hi, n'hi havia.

    ResponElimina
  10. Manel , deliciós , aquest és plat de diumenge , per entaular-se i disfrutar una bona ampolla de vi , aquí si que podriem disfrutar d´un bon Priorat....."Marges " per exemple.

    ResponElimina
  11. mai, algun dia m'has d'explicar els teus vins secrets, com aquest "marges" que té un nom prou evocador però que desconec totalment.
    segur que lliga perfectament amb aquest pollastre.

    ResponElimina
  12. gràcies, núria, em satisfà molt que t'agradi.

    parella, en parlem l'altre divendres.

    ResponElimina
  13. Bon dia, són tres quarts de vuit i ja tinc el dinar fet...! Però les patates les hi he afegit tallades a dauets, que tinc pressaaa. Gràcies per les inspiracions!

    ResponElimina
  14. epolenep, em fa feliç inspirar-te!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...