Com que dilluns havia de seguir pintant (última etapa, l'entrada i l'escala), el diumenge al vespre vaig preparar un pollastre amb bolets i patates per al dinar de l'endemà.
En una cassola baixa, vaig posar a rostir el pollastre, tallat a octaus i salpebrat, fins que la pell va ser rossa; hi vaig afegir aleshores un quants grans d'all, una ceba tallada en juliana i uns quants xampinyons a làmines, i vaig esperar que es fessin una mica; ho vaig regar tot amb vi ranci, vaig deixar evaporar l'alcohol i hi vaig afegir un parell de gots d'aigua. Quan va començar a bullir, vaig abaixar el foc i vaig tapar la cassola, perquè s'anés fent el pollastre, una mitja hora; aleshores hi vaig afegir la barreja de bolets saltats el dia abans i una mica més d'aigua, perquè necessitava salsa per fer les patates. Amb deu minuts més, el pollastre va estar a punt.
Les patates eren noves i de mida petita, que primer vaig fregir amb una mica d'oli fins que es van enrossir, vaig treure el greix i hi vaig tirar un parell de cullerots del suc del rostit i vaig deixar que s'anessin fent tapades i a foc ben baix.
Com que era un plat preparat el dia abans, l'endemà, abans de servir-lo, vaig posar les patates a escalfar amb el mateix suc mentre també s'escalfava a foc baix el pollastre; aquests tipus de plats a vegades són més bons d'un dia per l'altre que acabats de fer, i la veritat és que aquest hi va sortir força, de bo.
Que plato mas delicioso...
ResponEliminaGracias por la receta
Ai, Manel! Quan s'enceta la tardor és quan ve la cuina que a i m'agrada, i aquest pollastre amb bolets n'és una magnífica prova. Chapeau!
ResponEliminaHola Manel
ResponEliminaL'Eduard a part d'un bon amic és un tresor, tenir un cistell amb tot de bolets.
Una molt bona recepta, i com bé dius perfecta per deixar preparada per l'endemà. Una abraçada
Je je je, ja veig que la resta del cistell la vas aprofitar la mar de bé! Quina sort tenir amics així ;)
ResponEliminaCom a l'Enric, m'encanten aquests guisats de tardor...
su, me alegra que te guste, a mi en esta época me apetecen estos guisos de cazuela.
ResponEliminaenric, coincidim novament, la tardor és una gran temporada per a la cuina.
delicias, l'eduard és un boletaire incansable, veí i nebot, i com que li agrada tant anar a buscar bolets, sempre en cau algun cistellet.
celebro que us agradi la recepta.
gemma, com els he dit a les delícies que l'Eduard, a més de boletaire i veí, és nebot, i proveidor habitual de bolets (a ell li agrada collir-los, i a mi cuinar-los i menjar-los).
Qui pogués tenir un proveïdor d’aquest perquè al preu que estan els bolets !!
ResponEliminaJa deus estar més que cansat de tant pintar,no?? Sort que ho compenses amb uns bons apats com aquest pollastre que ara mateix me’l menjaria per sopar..
Manel, aquest plat és un 'passote', de debó quina delicia deliciosa (perdona la reiteració) però em sembla sublim!
ResponEliminapetons.
Manel, al meu gust hi sobren les patates i em falten bolets!!
ResponEliminaDelicios aquest pollatre. Felicitats
xaro, de fet, pintar és el que cansa menys, el més pesat és treure i posar (mobles, cortines, estris de tota mena...). per sort, ja només em queden dues habitacions que s'hauran d'esperar a la primavera.
ResponEliminaparella, aquest devessall de qualificatius superlatius em depassa, us esteu guanyant a pols una invitació a l'altra banda del vallès a tastar la botifarra, els bolets, el pollastre i el que calgui.
dolorss, la veritat és que les patates, fetes amb el suc del rostit, queden molt bones, però quan ho has dit m'he adonat que al plat de mostra n'hi vaig posar massa, de patates, i pocs bolets, però haver-n'hi, n'hi havia.
Manel , deliciós , aquest és plat de diumenge , per entaular-se i disfrutar una bona ampolla de vi , aquí si que podriem disfrutar d´un bon Priorat....."Marges " per exemple.
ResponEliminamai, algun dia m'has d'explicar els teus vins secrets, com aquest "marges" que té un nom prou evocador però que desconec totalment.
ResponEliminasegur que lliga perfectament amb aquest pollastre.
Quin plat més meravellós!!!!!
ResponEliminaNúria
Vale, prenem fermament la convidada!
ResponEliminagràcies, núria, em satisfà molt que t'agradi.
ResponEliminaparella, en parlem l'altre divendres.
Bon dia, són tres quarts de vuit i ja tinc el dinar fet...! Però les patates les hi he afegit tallades a dauets, que tinc pressaaa. Gràcies per les inspiracions!
ResponEliminaepolenep, em fa feliç inspirar-te!
ResponElimina