Primer de tot hem d'escalibar pebrots al forn o amb la xurrasquera, els deixem refredar, els pelem i els posem al vas de la batedora amb el suc que deixen anar, sal i un bon raig d'oli d'oliva. Batem bé i hi afegim, si cal, més oli, fins aconseguir una espessor com de beixamel clara, per cobrir els canelons.
A banda, bullim la pasta dels canelons tal i com indica el fabricant, l'escorrem i la posem sobre un drap de cuina perquè s'eixugui.
Obrim una o diverses llaunes de tonyina de bona qualitat conservades en oli d'oliva, que aprofitarem després per fer el puré de patata.
Finalment, pelem, tallem i bullim les patates en aigua amb sal abundant, les escorrem, les aixafem, les amanim amb pebre blanc i nous moscada i hi barregem llet o bé l'oli de la conserva de tonyina. Quan el puré tingui la consistència desitjada, que no quedi massa espès, perquè no es podria treballar, ni massa clar, que sortiria dels canelons, hi barregem la tonyina i unes cullerades de maionesa, fins que ens quedi una massa lleugera però consistent.
Amb aquesta barreja, farcim els canelons, els enrotllem i els dipositem a la plata de servir. A sobre de cada un hi posem una cullerada de la salsa de pebrots. També en vaig fer alguns coberts amb salsa maionesa per als meus fill, ja que la salsa de pebrots, que és deliciosa, als nens no els sol agradar; al final, però, va resultar que al gran aquesta salsa va ser el que més li va complaure.
La salsa de pebrots es podria fer amb crema de llet en lloc de l'oli, igual que el puré de patata, i quedarien molt bons, però ja sabeu que la nata és un tipus de greix que només faig servir a vegades en algunes postres, o per fer alguna salsa, perquè crec que se n'ha abusat i se n'abusa a la cuina, i tampoc no en sóc massa partidari per qüestions dietètiques.
Manel, quina bona pinta aquests canelons!! Saps si es poden fer sense la pasta del caneló?
ResponEliminaAquesta recepta m'ha recordat a una que fa molt temps que no faig que és una espècie de braç de gitano amb puré de patata i un farcit de tonyina.
Manel, quina recepta més original, elegant i gustosa. Que bé que la comparteixis amb tots nosaltres. Gràcies.
ResponEliminaTens raó que queda molt ben presentat, ideal per a un àpat amb convidats. M'agrada més la versió amb la salsa de pebrots, li ha de donar un gust boníssim!
ResponEliminaManel , no cojo lo que lleva la salsa, y es que en casa gustan muchisimo y seguro que los haré, tienen una pinta fantástica. Un abrazo amigo
ResponEliminaFa obrir la gana!! Vaig a esmorzar...
ResponEliminaQuina pintassa que fan aquests canelons...i la salsa de pebrots escalibats de muerte...han d'estar brutals!!! Me l'apunto!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.cha
mercè, suposo que sí que es podrien fer, de fer fa poc vaig explicar aquí uns canelons de ceps sense caneló que portaven també patata per mantenir la forma.
ResponEliminael braç de patata amb tonyina, ou dur, olives, etc. també queda molt bo, i d'alguna manera és parent d'aquests canelons.
cuina vermella: amics, gràcies a vosaltres per compartir les meves propostes. una abraçada als dos.
gemma, els que vaig fer amb maionesa eren per als nens, de fet la salsa de pebrot és la gràcia d'aquest plat.
su, la salsa es de pimientos asados al horno ("escalivats") triturados en la batidora con un poco de sal, el jugo de la cocción y aceite para emulsionar. también se puede hacer con nata, pero ya sabes que yo la uso poco. o con pimientos del piquillo. lo hagas como lo hagas, seguro que te quedan bien.
un abrazo.
sara maria, estava a punt de dir que em sap greu, però de fet per això estan aquestes propostes, per fer entrar la gana i ganes de cuinar, oi?
eva.cha, això de la salsa de pebrots "de muerte" li ha fet molta gràcia a l'eva que treballa amb mi, que justament dilluns es va intoxicar amb una conserva de pebrots.
amb aquesta salsa no li hagués passat.
petunets.
Segur que estàn ben bons!!
ResponEliminaNúria
Aquests canelons van força bé per als esportistes (ciclistes, potser?), per la doble ració d'hidrats que porten, entre la pasta dels canelons i la patata. Ah, i per mantenir la forma, la patata si es bull tampoc és tan "perillosa", oi?. Un 10 per a la salsa de pebrots.
ResponEliminaFins aviat
Manel, la teva mare una bona cuinera, no havia vist mai aquests canelons, ara els probaré crec que tenen que estar deliciosos, i als nens (no tan ja) segur que els encantaran. Gracies per donar-me un plat tan bó.
ResponEliminaManel és un plat de luxe, m'encanta aquesta idea de la tonyina i la patata com ingredients d'uns canelons fantàstics. Un petó.
ResponEliminacanela
-A mi com la Mercè m´han recordat el braç de gitano de patata , recordeu quan les mares van començar a fer aquells plats de cuina moderna que en deien les àvies ? hem de fer-ne un post d´aquells plats arraconats........
ResponEliminaI tu Manel ,ja has començat amb un de ben maco , per l´estiu que vé.
núria, sí que eren bons, i potser els podries adaptar al mètode montignac... ja m'ho explicaràs
ResponEliminaglòria, com ho has sabut? tant se'm veu el plomall?
dolorss, la mare és una bona cuinera, i tot i que mai li ha agradat com a nosaltres, com la majoria de dones de la seva edat, s'ha hagut de passar bona part de la vida a la cuina.
canela, moltes gràcies, el luxe és tenir lectores com vosaltres. un petó per a tu.
mai, aquí no s'arracona mai res, aquest estiu vaig publicar un braç de patata, tant típic a l'estiu, perquè m'agrada mantenir les tradicions, com la cuina dels menuts i coses d'aquestes.
Estimat Manel, el meu montignac....em permet menjar molt be, molt sa i molt variat..Però hi ha un tema que no abmet cap discusió i es que la patata i les farines blanques...fora!!! totalment de la dieta...no me les deixa ni olorar... Una pena..perque mira que m'agrada i dona lloc. Podría, però no seria pas lo mateix sustituirla per carbasó...però es que a més tampoc puc menjar la pasta de canelons...descartada...de moment...jeje.
ResponEliminaPero te molt bona pinta igualment.
Petonets
núria, sí que em sap greu, no ho sabia que la pasta i la patata estaven prohibides, jo em pensava que no permetia barrejar-les amb segons què, però no que estessin totalment descartades. bé, espero oferir alternatives més recomanables. un petó.
ResponEliminaMolt bona pinta tenen aquests canalons.... per cert aquest cap de setmana teniu fira al poble....Soc una enamorada de Castellterçol pugem molt sovint a comprar al Lluel
ResponEliminaSi senyor! Aquests cauen segur!! Ja t'explicaré!
ResponEliminaMil gracias majetón
ResponEliminaregi, gràcies per la visita.
ResponEliminaefectivament, aquest cap diumenge tenim fira de bolets, però em sembla que me la perdré perquè tenim sortida a montserrat amb bicicleta.
si puges sovint, potser tindrem ocasió de saludar-nos personalment algun dia, mentrestant vaig a fer un cop d'ull al teu bloc, perquè no el coneixia i tinc molta curiositat. fins aviat!
rubén, espero que t'agradin, amb el bo que esetà fent aquests dies, encara es poden menjar perfectament.
Manel, no et precupis, que tens moltes altres que si es poden adaptar...així que no hi han problemes...jeje
ResponEliminaNúria
Manel, original la manera de presentar-ho i segur que la salsa els dona un toc especial.
ResponEliminaGràcies per compartir la recepta
PTNTS
Dolça
dolça, gràcies a tu per venir i compartir aquests moments.
ResponEliminammmm, genials! si és que les receptes de les mares són un triomf segur! Me l'apunto pel bon temps.
ResponEliminaM'agrada servir d'inspiració...tots ens anem inspirant amb les receptes o comentaris que fem, és genial!
anna, celebro que t'agradin i et seguiré visitant perquè ja saps que no és la primera vegada que em dones idees.
ResponEliminafins aviat.