Hi ha plats que et surten a la cuina, posant una mica d'aquí i una mica d'allà, i altres que neixen només de la imaginació, sense cap estri ni cap ingredient a la mà, en el moment més inesperat. Per exemple, quan era a l'hospital en vaig pensar uns quants, durant les llargues hores d'avorriment estirat al llit.
Aquestes gambes amb gavardina de sèsam se'm van ocórrer fa més d'un mes, no recordo la circumstància, i vaig crear un esborrany de missatge aquí al bloc mateix amb la idea. Però no l'havia fet fins que, abans d'ahir, agobiat d'estar tot el dia formatejant ordinadors, carregant programes, instal·lant antivirus i ballant la padrina per culpa de les màquines que ens permeten aquesta comunicació, me'n vaig anar a comprar unes gambes i me les vaig fer per dinar abans d'anar a treballar (per culpa seva vaig arribar tard).
No és pas una preparació complicada: pelem les gambes, els traiem el budell (optatiu) i les enfilem de dues en dues en broquetes curtes que ens càpiguen en una paella. Les salem (poc) i les arrebossem amb llavors de sèsam. Reservem.
Mentrestant, en un bol barregem una quantitat semblant d'oli de sèsam (de venda en supermercats asiàtics i botigues gurmet) i de salsa de soja, remenem bé perquè s'amalgami i reservem.
Abans de servir, posem una paella antiadherent al foc amb una gota d'oli i, quan estigui calenta, hi posem les broquetes, no massa estona, només perquè es torrin els grans de sèsam i es facin una mica les gambes (a mi m'agraden més aviat cruetes).
Emplatem i hi tirem per sobre una mica de la barreja d'oli de sèsam i de soja.
L'agradable gustet de la gamba i del sèsam em va acompanyar a la boca una bona estona i em va fer més agradable la tarda.
Como me ha gustado...
ResponEliminaAquesta recepta la faré aviat! Adoro el sèsam (i les gambes, és clar)!
ResponEliminaMe encanta!!!! qué original!!!! Besotes!!!!
ResponEliminaBoníssim!!! La veritat el sesam ha de quedar increible. En prenem molt bona nota.
ResponEliminaEns alegrem que s'hagin acabat els problemillas amb la tecnologia.
Un petonàs!!
molt exòtic Manel, s´hi t´hi has fixat jo al blog tinc uns llangostins,similars amb tres tipus d´arrebossat,ja n´hi puc afegir un altre....
ResponEliminauna abraçada.
Ei Manel, perfecte que hagis tornat, i a més amb una "pijadeta" com aquesta. Què més volem!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Fàcil, ràpit, i sobre tot molt bo.
ResponEliminaGran idea , la copio ja.
su: lo celebro mucho.
ResponEliminatina, gràcies per la visita. si t'agrada el sèsam i les gambes, és el teu plat, està clar.
salvia, no pretendía ser original, pero me alegra que me lo digas.
delícies, els problemes encara no s'han acabat. dissabte tinc a casa un amic tècnic que rematarà la jugada; ja publicaré el dinar que s'ha ben guanyat.
mai, no he vist els teus llagostins, però ara mateix vaig a buscar-los. fins aviat!
dolça, a vegades m'agraden les "pijadetes", ja ho deus haver vist, a veure si la pròxima és una cosa més contundent.
dolors, aquests dies no estic per fer coses gaire complicades, i aquesta fa temps que la rondava.
Prepara-li un bon dinar i un bon postre, que de ben segur se'l mereix.
ResponEliminaUn petó!!!
Caram, tal com l'expliques devia ser boníssim. Enhorabona
ResponEliminaManel,
ResponEliminaEm sembla que amb aquest nou ordinardor, les receptes encara et surten més bé! ;-D
Fins aviat
gràcies, francsc, ets sempre molt amable.
ResponEliminaglòria, gràcies per la teva indulgència.
la màquina nova m'està donant més disgustos del compte, però ja m'hi començo a acostumar.