No sé si quina opinió teniu els lectors d’aquest bloc, però jo n’estic content... fins que en veig d’altres que fan fotos molt millors, receptes més originals o plats més elaborats. Però a aquestes alçades de la meva vida, he après a conformar-me amb el que sóc i el que tinc, i com que faig les coses, en general, tan bé com puc, habitualment estic content o em conformo amb el resultat.
Aquesta reflexió ve a tomb per dir que quan miro el bloc veig coses que fan goig, altres que aproven i altres que potser no hauria d’haver publicat, però quan comparo la meva valoració amb la dels visitants, hi ha coses que no deixen de sorprendre’m.
Al bloc hi tinc un comptador de visites gentilesa del web miarroba.com, que té més funcions que la de simple comptador. Entrant en aquest web, puc saber com s’han distribuït les visites per hores, de quins països m’arriben, quantes pàgines han obert un cop arribats a la cuina generosa, en quin bloc amic han trobat la meva adreça, i, fins i tot, quan han arribat a través d’un cercador, què han escrit perquè la resposta els portés aquí.
Doncs, voleu saber quina és la recerca més freqüent aquest més? La que conté la paraula apagallums: “apagallums receptes”, “cuinar apagallums”, això és el que escriuen els internautes que arriben a aquest lloc.
Els apagallums, potser ho vau veure dies enrera, són uns bolets molt poc apreciats a Catalunya, que em va portar un nebot i jo vaig provar per curiositat. Els vaig fer arrebossats i vaig explicar l’experiència: es poden menjar però no paga la pena la feina, perquè és un bolet molt poc gustós. Va ser un divertiment, fins i tot, una broma, si voleu.
Però resulta que cada dia hi ha gent que arriba al bloc buscant com cuinar aquests bolets. Segons les estadístiques de miarroba.com, la pàgina dels apagallums arrebossats també és la més vista del bloc, després, lògicament, de la pàgina d’inici, i per davant dels canelons de ceps i de les botifarres amb bolets. Està clar que la cuina dels bolets, en aquesta època, interessa molt i molt, però... la cuina dels apagallums?
En fi, perdoneu que us faci perdre el temps amb aquestes rucades, però no em puc treure del cap aquesta febre pels apagallums i la meva incapacitat per capir els motius que mouen la gent. Estic per penjar una recepta per cuinar els pebrassos (també és un bolet), a veure si l’èxit ja em desborda.
la gent som una caixa de sorpreses...
ResponEliminaManel, totes aquestes eines permeten saber tantes coses que fa por imaginar-se el que ens poden arribar a controlar! Jo faig servir el Google analytics ;)
ResponElimina-Manel,no t´hi capfiquis ,jo , crec que la gent entrem als llocs moltes vegades per casualitat , busquem una cosa i a vegades el que surt no te res a veure,´pel que si que pots posar-te a pènsar és , que és això que fas tant bé, que hi ha gent , que cada día mirem a veure que has fet de bo i que et seguim quasi a diari , siguin meravellosos ceps o humils apagallums.
ResponEliminaA mi el que m ´emociona més que veure que n´han passat per aquí 2000 i pico , es veure que cada vegada que faig un post nou et tinc a tu que el comentes i que t´agrada i que tornes a visitar-me, igual que uns quants mes que quasi els sento amics ,es un plaer veure´t cada día.
A propòsit els pebrassos m´encanten ja pots preparar-ne un post , que com l´Anton demà que marxa a punta de día al bosc en trobi et passaré al devant.
Una forta abraçada
Manel, la veritat es que la gent et dona sorpreses...jo no sabia ni que existien els apagallums, peró em va fer molta gràcia llegir el teu post. A mi m'agrada molt el teu blog, les teves receptes, crec que son molt bones....els teus arroços, el teus wooks, i sobretot els plats amb bolets...Un día vaig entrar al teu blog per casualitat i m0hi vaig quedar.
ResponEliminaNúria
Manel, al món hi ha gent per a tot, fins i tot per als apagallums...
ResponEliminaUna abraçada i no et capfiquis.
PTNTS
Dolça
parella vermella, efectivament, cada dia hi ha sorpreses, algunes, com avui, no gaire bones. una abraçada forta.
ResponEliminamercè, provaré aquesta eina que dius, i efectivament, fa por veure que una cosa que sembla tan anònima con navegar per internet, no en té res, d'anònima ni confidencial, al contrari.
mai, ets un sol, no m'hi capfico pas, no et pensis, però a vegades em fa un no sé què veure que el que genera més visites o més comentaris és el post més tonto, i coses que fas amb tot el 'carinyo' passen ben desapercebudes.
per sort, però, hi ha lectores com tu que compensen els esforços.
i mentre facis coses tan atractives, no pateixis, que et seguiré visitant, encara que a vegades no deixi comentaris a tot perquè em sap greu donar feina a contestar.
núria, et dic el mateix que a la mai, no saps com t'agraeixo les visites i la simpatia, espero poder seguir despertant el teu interès com m'interessen les teves coses.
dolça, si no m'hi capfico, però és que avui de més de 50 visites que he rebut a través de buscadors, n'hi havia 8 que buscaven els ditxosos apagallums!
què hi farem, gràcies per la teva comprensió i la teva companyia.
Us proposo una possible explicació del misteri dels apagallums: em sembla recordar que una d'aquestes darreres setmanes al programa "Caçadors de bolets" van parlar dels apagallums. Aquest programa té molts espectadors que no havien sentit mai a parlar dels apagallums, i apa, cap a Sant Google .... i han trobat la teva recepta :)
ResponEliminaSefa
Crec que també va sortir la recepta dels apagallums arrebossats a "El Periódico" la setmana passada... potser buscaven comparar?
ResponEliminasefa, benvinguda a aquesta cuina.
ResponEliminano vaig veure aquest programa, però l'explicació que proposes és molt plausible; de tota manera, sembla que té molt d'èxit, perquè avui encara he tingut unes quantes visites de cercadors d'apagallums. només espero que trobin en aquest bloc alguna altra cosa que els interessi.
gemma, potser sí que entre el programa de la tele que comenta la sefa i aquesta recepta al periódico (miraré la web del diari si la trobo perquè m'ha entrat curiositat) s'ha desfermat aquesta febre apagallums que m'ha enganxat al mig.
és molt bo...a veure si m'ho instal·lo i potser descobriré alguna cosa curiosa sobre els meus lectors ;D
ResponEliminaanna, si et poses un comptador d'aquests veuràs que val la pena perquè saps més bé qui ve, com i d'on, què busca i si troba, pèrò no t'hi obsessionis massa perquè gairebé mai busquen allò que més t'agrada a tu.
ResponEliminaTIEMPO DE SETAS http://cazuelicas.blogspot.com/2008/09/tiempo-de-setas.html
ResponEliminaManel, en aquesta entrada també es parla dels teus estimats bolets...
PTNTS
Dolça