dimecres, 29 d’octubre de 2008

conill a la cassola amb botifarra, patates i bolets

Dilluns tenia un conill que ens va donar la germana de la Maria i uns bolets (llengua de bou) que ens va portar l'Eduard, poc temps per cuinar i ganes de fer un sol plat, complert i ràpid: el resultat va ser un conill amb botifarra, bolets i patates a la cassola que vaig enllestir en tres quartets.
El plat ens va sortir d'allò més econòmic, perquè les patates són de l'hort del pare, de manera que de compra només hi vaig posar la botifarra, el pebrot i la ceba. La gana també ens va sortir gratis.
Les patates del pare són d'una varietat que ara no recordo, surten molt bones però requereixen una cocció una mica llarga, de manera que el primer que vaig fer va ser pelar-les, partir-les en tres trossos (eren petites) i posar-les a fregir en una cassola baixa amb oli calent. Quan van estar dauradetes, hi vaig posar el conill i ho vaig salpebrar tot; quan la carn també va estar rosseta, hi vaig posar la botifarra en porcions individuals i la ceba i el pebrot verd tallats a trossos grossets. Uns minuts a foc fort i hi vaig tirar un raig de conyac. Un cop evaporat l'alcohol, vaig gairebé cobrir amb aigua, sempre a foc fort, i quan va arrencar el bull, vaig tapar la cassola i abaixar el foc, remenant de tant en tant, fins que la carn va ser tendra.
A banda vaig saltar els bolets nets en una paella amb oli, all i julivert, i els vaig afegir a la cassola a meitat de la cocció, així com unes herbes de la Provença.
Amb aquests ingredients, va sortir un plat únic complert, acompanyat amb una bona amanida d'enciam.

21 comentaris:

  1. Manel: conill? quesquesé? Es qeu tiene una pinta el platito...evidentemente intuyo que es un ave no?
    Un besote

    ResponElimina
  2. Manel, bonic! fas uns plats espetarrants, de debó jo que miro ara pel matí els blocs t'ho juro que me l'hagués cruspit per esmorzar amb una copeta de cava ben fresqueta!!! mmmm, ens alimentes l'ànima!

    ResponElimina
  3. su, conill es conejo, y éste es de los que cría mi cuñada, como las patatitas son de mi padre, y las setas, de mi sobrino. que vivir en un pueblo tiene sus ventajas.
    un beso para ti.

    txell, si t'ha d'ajudar a refer-te abans, només m'ho has de dir i baixant a barcelona passo per mollet amb el tuper. em sembla que ni el conill ni el cava et farien pas mal.
    cuida't.

    ResponElimina
  4. Ohhhhhhhhhhhhh...aquesta ha sigut la meva expressió al llegir la teva recepta...que bo ha d'estar!! Pero fill no puc menjar ni les patates ni els bolets (això no es cossa del monty...). Al veure la foto encara m'ha semblat molt millor.

    Petonets
    Núria

    ResponElimina
  5. El conill mai le fet amb papates, mira , ya ting una altra menera, gràcies manel.
    Oi que te els seus avantatges viure en un poble??

    ResponElimina
  6. Bo aquest conill, bo.
    A mi és que m'encanta fet de qualsevol manera, i d'aquesta segur que també.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  7. Caram quin plat més bo! Jo no sóc massa de conill, preferesc el pollastre. Supose que també es deu poder fer així amb pollastre, veritat? Per cert, d'això que tu anomenes "botifarra", al País Valencià en diríem "llonganissa" ("llangonissa" a Tavernes de la Valldigna, però). Salutacions.

    ResponElimina
  8. Ostres que bo!. Sort que ja he sopat, que si no, veient aquest plat, se'm despertaria encara més la gana!.

    Fins demà

    ResponElimina
  9. núria, sí que era bo, i lamento que no el puguis fer, perquè la maria diu que el millor era l'acompanyament.

    dolorss, per viure en un poble em faig un fart de pujar i baixar cada dia a barcelona, però té aquests avantatges, i alguns altres que jo no puc gaudir però almenys la meva familia sí. de moment no ho canviaria pas.

    dolça, si t'agrada el conill, ja saps que queda bo de totes maneres, simplement fregit amb una mica d'all i julivert, o en un guisat molt complicat. aquest n'és un més.

    francesc, el pollastre es pot fer així perfectament, de fet a vegades l'he fet d'una manera molt similar.
    a catalunya hi ha molts llocs que també en diuen llonganissa o llangonissa, de la botifarra crua, però per nosaltres la llonganissa és un embotit de carn de porc amb sal i pebre assecat.
    fins aviat, amic.

    glòria, això que fa venir gana és el millor compliment que es pot fer a un article com aquest.

    ResponElimina
  10. M'encanten aquests plats tan de muntanya... i amb el fred que ha fet avui... us ha nevat a Castellterçol?

    ResponElimina
  11. gemma, ahir va fer una nevada impressionant, si no hagués plogut molt abans, s'hagués posat un pam de neu. tot i així, avui encara estan les teulades i els camps tots blancs, i fa un fred que pela.
    però les carreteres estan netes i aquesta tarda seré puntual al caprabo, ens hi veiem.

    ResponElimina
  12. Madre mía que pinta tiene ese plato!!!conejo (y encima conejo de verdad, no de los comprados....). Besos!!!

    ResponElimina
  13. Com que no he pogut venir a classe, m'he consolat veient aquest fantàstic conill i intentant sucar-hi pa, però noi haurem de perfeccionar això de les autopistes informàtiques perquè m'he quedat amb les ganes!!

    ResponElimina
  14. Me ha ecantadao, me gusta mucho la carne de conejo y esta mezcla me parece deliciosa.

    El "murmullar" de las patata me parece genial esa forma de expresarte ;)

    ResponElimina
  15. Manel un plat deliciós.

    els canelons de patata un 10

    si si, genials!!!

    i les postres , ja ets un professional de tota la cuina.
    Petons.

    ResponElimina
  16. salvia, ya ves, las ventajas que tiene vivir en un pueblo (también tiene muchas desventajas, no creas, pero eso no se cuenta tanto).

    xaro, t'hem posat falta. però tenint en compte que corries per aquí, de fet ens estaves acompanyant. però a la pròxima sí que t'esperem (la gemma penjarà aviat una classe amb en pep nogué, que jo encara no conec).

    margarida, compartimos el gusto por el conejo, y te agradezco el elogio y como siempre el esfuerzo que debes hacer para visitar esta página. un abrazo.

    gràcies, mome, ets molt amable, i encara que fos veritat una part del que dius, pensa que hi ha un pilot de coses que no sé fer, com per exemple aquestes conserves meravelloses que fas tu, o pa, que també en fas, i tantes i tantes coses.
    però t'ho agraeixo igual, un petó.

    ResponElimina
  17. Que bien me viene esta receta!!! A mi chico le han regalado siete, sí sí, has leído bien... 7 conejos, así que probaré la receta ^_^

    Saludines

    ResponElimina
  18. rita, muchas gracias por tu visita. si tienes algún problema con la lengua, no dudes a preguntar.
    con tantos conejos, podrás hacer diversas preparaciones, y para mi gusto una de las mejores es ésta

    http://cuinagenerosa.blogspot.com/2008/06/conill-amb-conyac.html

    hasta la vista!

    ResponElimina
  19. Muchas gracias ^-^
    Vivo en Canarias desde hace 25 años pero soy catalana!!!, por eso con el catalán me defiendo (leerlo y hablarlo bien, escribir CERO), de todos modos, seguro que alguna palabra me sonará a chino, así que gracias por el ofrecimiento.

    Ya tengo la receta del conejo con coñac... veremos cuándo me pongo.

    Te mantendré informado.

    Saludos

    ResponElimina
  20. rita, me alegro que entiendas bien el catalán porque eso significa que tal vez vuelva a verte por aquí. será un placer.
    hasta pronto.

    ResponElimina
  21. Hola Manel, acabo de estrenarme con tu receta.... y no me atrevería a dejar la foto aqui ¡¡jejejejej es tu plato¡¡¡ aunque creo.. que un poco mas caldoso que el que enseñas.. pero de gusto ... y tierno... bufffff... ahh soy hortelano tb como tu padre jejejeje ..
    Es un plato no relativamente dificil.. y queda estupendooooo¡¡¡¡
    Un saludos a todos.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...