Diumenge estava una mica millor de la panxa després del virus que no em va permetre gaudir dels canelons de ceps ni de la botifarra amb bolets del dia anterior, i com que tenia tantes ganes de menjar els primers bolets, tot i que són una mica difícils de digerir i corria el risc de recaure, vaig optar per fer per dinar un arròs amb els que m'havien quedat del dia abans, afegint-hi només una mica de carn (pollastre i costella), salsa de tomàquet, pebrot verd i pebrot vermell.Suposo que devia ser per la gana que duia endarrerida i les ganes de menjar bolets, però la veritat és que vaig gaudir de l'àpat com feia dies que no ho feia.
A la cassola de ferro hi vaig posar a fregir el pollastre i la costella salpebrats, amb uns granets d'all que després vaig enretirar; quan les carns van ser rosses, hi vaig tirar la barreja de bolets (els camagrocs, llanegues i llengua de bou del dia abans més uns quants ceps congelats) i també els vaig deixar coure una mica, hi vaig afegir unes quantes cullerades de salsa de tomàquet (cuinada una bona estona, més d'una hora, amb un sofregit de ceba i all) i vaig cobrir amb el triple volum d'aigua que arròs hi volia posar, perquè no volia un arròs sec. Després de deixar que bullís tot junt una estona perquè quedés un bon brou on coure l'arròs, almenys vint minuts, hi vaig afegir els grans màgics que absorbeixen tots els gustos, vaig rectificar de sal i vaig deixar coure just quinze minuts.
A diferència de la paella, que es refreda de seguida, la cassola de ferro, més gruixuda, manté una bona estona l'escalfor, de manera que l'arròs s'ha de deixar molt poc fet perquè, sinó, de seguida es passa.
Amb uns minuts de repòs i una mica de julivert picat per sobre n'hi va haver prou per poder emplatar aquest arròs que és un clar preludi del canvi de temporada, tot i que aquest diumenge va fer un dia esplèndid i gens fred.
Acompanyat d'un Ca n'Estruch Idoia negre del 2005, em va rescabalar dels dies de torrades, pernil dolç i arròs bullit.
Molt bo Manel, i no m´estranya que recuperessis els ànims, m´en menjaria un ara mateix i això que he sopat
ResponEliminagracies, jo crec que aquest any hi hauran bolets per a tothom. petons.
Ay Manel ...tu y tus arroces, son fantásticos...Un beso
ResponEliminaManel, et vam trobar a faltar ahir..
ResponEliminaAquest arrós te tant bona pinta com tots els que fas
Ptnts
Manel, un de semblant caurà demà a casa però amb conill.
ResponEliminaNo ens podem permetre el luxe d'estar malament de la panxa, amb els menjars que corren per aquí!!! Me n'alegro que ja estiguis millor.
Manel, m'alegro que estiguis ja millor i puguis tornar als teus arrossos que tant ens alegren la vida.
ResponEliminaUna abraçada
No passaré per la teva cuina!!!!
ResponEliminavolets!!! mira, mira, ....
Un arròs fantastic . Felicitats
mome, gràcies, i espero que en puguis gaudir molt, dels bolets, aquest any i tots.
ResponEliminasu, no tenia arroz de pals como el que cocinas tu, pero con uno del delta del ebro también quedó apañado.
xaro, a mi també m'hagués agradat molt ser-hi, i m'afalaga que em trobessiu a faltar; a la pròxima, que a més és a prop de casa, no hi falto segur!
dolça, estaré pendent d'aquest arròs, perquè el conill, com a animal de bosc que és, lliga d'allò més bé amb els bolets.
josep, celebro que t'agradin els meus arrossos, perquè de moment no penso pas deixar de fer-ne!
dolorss, em sap greu, però la setmana vinent em sembla que reincidiré
Manel,
ResponEliminaAquests dies parlant d'arrossos amb en Francesc, has aparegut en més d'una conversa. Ho sigui que les teves receptes d'arrós, són apreciades fins i tot al País Valencià.
Una abraçada
josep, m'alegra que em diguis això, i alhora em sap greu no haver pogut participar en aquestes converses, un altre dia serà.
ResponElimina-Manel , aquest plat d´arròs m´ha fet venir una salivera.... sobretot després del plat de bledes que m´he fumut per sopar.......i sense segon plat !!!!!, es que no me´n podía estar d´unes figues que m´ha portat el marit ,i ja saps figues i dieta.....
ResponEliminaOhhh, es que el miro i el remiro i cada vegada el trobo més bò.
un petonàs
Manel menos mal que ya estas algo mejor..... porque con los platos que haces, quedarse mirando........... sin poder comer...... Este arroz exquisito!!!!!!(menos mal que este si lo comiste.....) Besos!!!
ResponEliminamai, no saps el greu que em sap, fer-te venir salivera, a veure si acabes aviat el règim i et pots preparar un bon arròs.
ResponEliminauna abraçada
salvia, cocinar para los demás es muy gratificante... si puedes acompañarlos, de lo contrario, se hace bastante duro, pero cosas peores pasamos.
un beso.
Potser perquè a casa la meva mare sempre havia fet l'arròs a la cassola, a mi m'agrada molt més que fet a la paella, però a la meva dona i als meus fills no... Què hi farem! (Diumenge passat, però, amb l'excusa que havia de comprar una paella i que no la vaig trobar, el vaig fer a la cassola) ;)
ResponEliminaenric, a mi l'arròs m'agrada de tot manera, però a la cassola, que queda sempre una mica més caldós, és una gran opció.
ResponEliminaveig pels teus comentaris que a casa molt sovint estàs en minoria, però veig que t'hi resignes. de tota manera, de tant en tant també va bé imposar-se, sobretot si cuines tu i tens, mai millor dit, la paella pel mànec.