dimecres, 8 d’octubre de 2008

mosaic de tomàquets amb ruca i envinagrats

Per publicar avui tenia preparat un arròs amb bolets que vaig fer diumenge, però com que ja seria el tercer post amb bolets, m'ha fet més gràcia presentar aquesta amanida de tomàquet que em vaig fer ahir al vespre i he guardat l'arròs per al cap de setmana.
Ahir em vaig passar tot el dia pintant a casa, que ja li convenia, perquè fa dos anys que ho havia de fer, però els successius accidents i operacions que he patit durant aquest temps ho van anar ajornant i ara ja no podia esperar més. La veritat és que després de tretze hores treballant, l'únic que tenia al cap era fer-me aquest plat que se'm va ocórrer abans d'ahir tornant de la feina i després d'aturar-me a comprar.
Per això li he dit a la Maria que no em preparés res per sopar, i quan he tingut el menjador mig arreglat, me n'he anat a la cuina i m'he fet l'amanida.
Només es tracta de combinar tomàquets de diferent color i textura, en aquest cas, uns tomàquets kumato, que eren d'un color entre verdós i vermellós molt fosc, i uns tomàquets de branca, ben vermells i durets. Per presentar-los en forma de mosaic, s'han de tallar els costats i quadrar-los, i aleshores fer-ne talls del mateix gruix.

En un plat gran, s'alterna un tros de tomàquet de cada color, formant una quadrícula, i a sobre de cadascún es posa un trosset d'anxova, d'oliva verda i d'oliva negra, i també una tàpera i una rodanxa de cogombre en vinagre. Un grapadet de fulles de ruca al mig, prèviament amanides amb oli i vinagre de mòdena, i per amanir els tomàquets, oli de la conserva de les anxoves i sal maldon.
És una amanida senzilla, que es pot fer amb els mateixos ingredients sense complicar-se la vida, però després d'un dia de dura feina, ves si no em podia donar un petit caprici.

13 comentaris:

  1. No pares Manel, i ets un home de recursos, de vertitat, el plat molt bonic, i els diferents tomates , em sembla una combinació perfecte!!

    gracies, i descansa que pintar esgota despres tot. Petons.

    ResponElimina
  2. Ya sabes lo qeu me gustan a mi estos puzzles

    Fantastico Manel.
    Currante

    ResponElimina
  3. Ei, Manel! Porto uns dies d’una mica d’atabalament i m’he anat gaurdant d’entrar al teu i a altres blocs dels que tinc en certa predilecció perquè volia fer-ho com cal: sense presses, i els darrers plats que ens has proposat m’han deixat, i t’ho dic de debò, amb la boca oberta.

    Aquests “canalons” de ceps han de ser una riquesa, i com que a casa fins i tot el fricandó ens agrada més amb ceps que no pas amb moixernons (parlo dels deshidratats), m’apunto aquesta recepta, i no et càpiga dubte que caurà aviat.

    Pel que fa a la botifarra, jo en compro una de molt bona a una botiga de Badalona que els hi porten de la banda d’Olot, i la Glòria me’n porta unes d’Hostalric que són també excel·lents, però com que tinc una veïna que té una neboda seva que viu a Castellterçol i hi va a passar uns dies de tant en tant, li diré, quan la vegi, que me’n compri. Ja et diré què tal.

    I ja, per acabar, només dir-te que la presentació d’aquesta amanida diu molt de la teva “filosofia” de la cuina: Aquesta amanida, seria la mateixa sense aquesta curosa presentació?… Sí, és clar… Però no, oi?

    ResponElimina
  4. Desprès de tantes hores pintant et mereixies un bon premi!!!
    no es pot dir que sigui un plat complicat, ni dificil, però el que si és pot dir que ... és un gran plat!!!
    felicitats manel, tu continua així que anirem copiant, je, je, je, ...
    petons

    ResponElimina
  5. Plat senzill, però de una presentació immillorable!!!

    Les vacances molt bé, i a Castellterçol en aquella època veníem amb bicicleta pujant per Collsuspina (ara no arribaria ni a la primera corba jajaja)

    ResponElimina
  6. mome: gràcies de veritat. la veritat és que sí que estic cansat, però demà encara tinc feins. petons.

    su, sabía que te gustaría. lo de currante esta vez te lo acepto, porque llevo unos días...

    enric, ja et trobava a faltar. t'agraeixo molt els compliments.
    veig que estàs ben assortit de botifarres, jo faig propaganda de la del poble perquè és el que toca, però aquestes de la garrotxa i d'hostalric segur que no es queden pas enrera.
    i téns raó: la cuina si no es fa amb una mica de cura, perd bona part de la gràcia, encara que facis servir bons ingredients i sàpigues tractar-los.

    dolorss, amiga, jo sí que tinc coses per aprendre de tots vosaltres, i de tu especialment, que ja n'he fet unes quantes de les teves receptes.

    gràcies, xaro.
    m'has deixat impressionat, ja saps que sóc molt aficionat a la bicicleta i aquesta ruta la faig molt sovint, i et puc dir que el coll de la pullosa, que de tona a collsuspina té 8 quilòmetres, és força dur, sobretot a la sortida de tona, o sigui que déu n'hi do com estaves de valenta per venir a castellterçol i tornar després.
    si t'animes, un dis ho podem provar plegats :D

    ResponElimina
  7. Mmmm , tomàquets ,anxova, ruca........ m´encanta aquesta amanida , i com estic a dieta..... però cuinar cuino , encara que feia uns dies que estaba una mica....diem-ne ¿ gossa ? però ja hi he tornat, a veure si t´agrada.
    una abraçada

    ResponElimina
  8. Manel, no dono l'abast a seguir el teu ritme ;)
    Aquest entrant de tomàquets és senzill, bonic a la vista i deliciós...

    ResponElimina
  9. Hola,

    Su blog ha captado nuestra atención por la calidad de sus recetas.

    Agradeceríamos que lo registre en Ptitchef.com para poder indexarlo.

    Ptitchef es un directorio que referencia los mejores sitios web de cocina. Cientos de blogs ya se han inscrito y disfrutan de Ptitchef para darse a conocer.

    Para suscribirse a Ptitchef vaya a http://es.petitchef.com/?obj=front&action=site_ajout_form o en http://es.petitchef.com y haga clic en "Añade tu blog " en la barra la parte superior.

    Atentamente,

    octávio
    wservir.com

    ResponElimina
  10. ehhh, estàs fet un megacrack del disseny culinari. Què bonic t'ha quedat aquest plat, amb el que m'agrada a mi el menjar ben posat. Un petó.

    canela

    ResponElimina
  11. mai, estic segur que la dieta no et fa gens de falta, però sobretot no deixis pas de cuinar.

    gemma, no sé si és un elogi o una crítica, però no pateixis que suposo que aviat ja no sabré què dir i hauré de reduïr la producció per força. de tota manera, m'encanta que vinguis per aquí i que t'agradi el que faig.

    canela, ja ho sé, que t'agrada el menjar ben posat, per això venint de tu el comentari m'omple de satisfacció perquè vol dir que seguin-te alguna cosa he après.

    ResponElimina
  12. Un plato delicioso con una presentación preciosa!!!!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...