divendres, 12 de novembre del 2010

el principal aliment del món (36)


arròs de mitjanit

Temps enrere, quan plegava a les nou i arribava a casa a les deu, sovint li deia  a la meva dona que no em deixés res per sopar, i em preparava un arrosset, sobretot, quan l'endemà havia de sortir a entrenar amb la bici. Ara, que plego més tard i m'he de fer el sopar sempre, ja no em preparo gairebé mai arròs, perquè em sembla una mica fort menjar-me un rissoto o una paelleta a mitjanit. Però molt de tant en tant, encara caic en la temptació, com dimecres passat. Vaig caure i em vaig preparar un arròs amb verdures, xampinyons, botifarra negra i foie gras.
Per fer un bon arròs, em sembla que no és pas el primer cop que ho dic, no fa falta una gran inversió ni de temps ni de diners, i a vegades els arrossos que millor surten són aquells que fem amb el que tenim més a mà, amb coses encetades que tenim a la nevera. Improvisant, en definitiva.
Com que les onze del vespre és una mica tard, no podia pas entretenir-me, per tant, vaig començar picant la ceba, com sempre, i la vaig posar a sofregir en una paella petita amb un raig d'oli, mentre picava pebrot verd, pebrot vermell i un parell de xampinyons. Quan les verdures van estar estovades i es començaven a enrossir, hi vaig afegir una culleradeta de tomàquet concentrat, un producte del qual ja he parlat a vegades, que venen en potets petits i que et permet estalviar-te la llarga estona de confitar el tomàquet si n'hi poses de ratllat natural. Aquest només el vaig haver de barrejar bé amb les verdures, i ja hi vaig poder afegir la botifarra negra tallada a daus petits, perquè es desfés, i uns daus de foie-gras mi-cuit, que de seguida es fonen. Aquest és el moment de posar-hi l'arròs, remenar bé un parell de minuts, i cobrir amb brou bullint.
He de confessar que en aquesta ocasió no tenia brou preparat i vaig improvisar-ne un de pastilla, que va donar un resultat força acceptable. En aquest cas, només cal vigilar amb la sal, perquè la pastilla ja en porta, i esperar que l'arròs es begui tot el suc, afegint-n'hi si cal, deixar reposar tapat i servir.
Com altres vegades, al final hi vaig tirar un raig d'oli d'all i julivert, per ressaltar el sabor del plat.
Queda un arròs gustós i molt melós, gràcies a la botifarra i el foie, però reconec que potser és massa consistent per a un sopar de mitjanit, bé, una mica abans de la mitjanit, perquè amb poc més de mitja hora està a punt. Però a aquestes hores, encara que hagis berenat a mitja tarda, arrossegues una gana... i què carai, un dia és un dia!

20 comentaris:

  1. Manel, més sensacional no pot ser aquest arrós.

    Per cert, sóc conscient que et dec una trucada!!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Un arròs sensacional! el que no veig és menjar-m'ho a mitjanit, però a migdia segur!!
    Petonets

    ResponElimina
  3. A mitjanit et vas preparar i menjar aixòoooo????
    Jo m'ho apunto peròper un dinar, que una ja té una edat i no pot fer excesos com aquest!!

    Per cert m'hauré de posar les piles amb els cocs que gairebé m'agafes en número amb els arrossos,Rei del rice!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Manel, jo sóc de matins, ja ho saps. Em seria impossible arribar a casa a les 10h del vespre i posar-me a preparar un arròs de mitjanit... Això sí, aquest mateix arrosset, fet pel migdia, no et diria pas que no, je je je...

    ResponElimina
  5. Jo, com la Gemma, sería incapaç de fer-me un arròs a les 10 de la nit. Ara bé, aquest arròs tan senzill és sensacional a qualsevol hora.

    ResponElimina
  6. Això és tenir moral!!! o molta gana!! si me'l preparessin... faria l'esforç de menjar-me'l!
    bon cap de setmana

    ResponElimina
  7. Caray...
    Si improvisant fas això...
    Quan tinguis un àpat calculat ha de ser apoteòsc!

    Fa molt bona fila, m'encanten els rissotos.
    Salut per més àpats de mitjanit i Petons!

    ResponElimina
  8. Té una pinta fantàstica!! Amb els dauets de foie ja és un plat d'autèntic luxe, visca les improvisacions!

    ResponElimina
  9. I sort que no t´hi vas entretenir! jo a les onze de la nit cuino perquè em paguen que si no.....be potser també ,però no arròs! de totes maneres he de dir que te una pinta boníssima i si es d´aquella botifarra que jo em se...com diu el Paco, MA-TO.
    Una abraçada King Rice

    ResponElimina
  10. Doncs si senyor! a les once, les dotze o ls una... aquest arrós s'ho val.

    Muas!

    ResponElimina
  11. Manel, només entrar em pensava que havia entrat a un blog sobre lectura. ;) I ja veig que durant aquest temps m'he perdut el canvi de look i la reorganització del blog! Però el que no canvia és la teva passió per versionar un plat d'arròs! ;) jeje
    Petons!

    ResponElimina
  12. Hola Manel
    Cuando se tiene gana o gana de darse un capricho, cualquier hora es buena y para comerse un arroz como este yo me apunto a la hora que sea.
    Bon cap de setmana
    Una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  13. S'ha de tenir moral per arribar a casa tan tard després de la feina i poar-se (encara que només sigui 1/2 hora) a fer-se un arrosset!!!!
    El Pere també acostuma a menjar arròs o pasta per sopar quan l'endemà ha de sortir amb la bici, però no sé si s'ho faria ell si jo no ho fes!

    ResponElimina
  14. Ben fet!! Ara, es nota que t'agrada la cuina, perquè posar-se a cuinar a aqueixes hores... té molt de mèrit!!! Salutacions

    ResponElimina
  15. òscar, estava molt bo. i aquest cap de setmana t'envio una proposta més estructurada jejeje

    marylou, aquestes coses només es poden fer fins a una certa edat, però de tant en tant tampoc és dolent caure en la temptació, oi?

    glòria, no et pensis que a mi ara ja em costa fer aquests excessos...
    per cert, no sabia que fem una cursa, reina del dels cócs, però t'atrapo aviat, que tinc uns quants arrossos a la 'nevera' ;)

    gemma, i per esmorzar? com que dius que ets més de matí, potser t'agradaria...

    josep, a vegades no haver de dependre de ningú et permet fer aquestes coses, però tampoc no gaire sovint, eh?

    teresa, el temps de preparar-s'ho també té la seva gràcia, per a mi, millor que si me'l preparen.

    petita cuina, els àpats calculats com en dius tu no sé com em surten, però intento que totes les coses estiguin al seu punt i que els convidats quedin contents.

    elsfogons, els dauets de foie, juntament amb la botifarra, donen a l'arròs una untositat que no havia aconseguit fins ara.

    mai, la botifarra és d'aquella sí, i realment li dóna a l'arròs un sabor i una textura únics.

    gemma, sort que trobo algú que compartiria l'arròs a mitjanit!

    mercè, m'alegra tornar-te a veure per aquí, i ja em rumiaré això de la biblioteca, a veure si la canvio. i això de l'arròs, és veritat, però no és l'únic que faig, eh?

    miquel, ets el segon de tots els comentaris que compartiria l'arròs a aquestes hores, benvingut!

    margarida, quina sort que té el pere, el tens molt bem acostumat!

    ResponElimina
  16. Que tard per fer un arròs! Jo no crec que me l' hagués fet. A vegades sopem a les 9 i jo ja crec que és massa tard. Es clar que a vegades quan ve de gust una cosa, i més si és un arròs tan bo, no fa mandra.

    ResponElimina
  17. Amic Manel,

    això si que és un ressopó de cuiner! els que hem tingut el privilegi de fruir de les teves habilitats culinàries no en estranya gens el que pots construir amb quatre elements. De tota manera, una nevera que te una petita reserva de foie i botifarra negra de Castellterçol és de ben segur d'un gran cuiner.

    Aquests dos que t'estimen, a les onze, estan més per un pa amb tomàquet que per un altre cosa.

    Et felicitem també per la narrativa per explicar el procediment. Tant justa d'ingredients com la recepta.

    La pròxima vegada, quan tinguis la ceba a la paella truca a Mollet i portarem el vi.

    ResponElimina
  18. anna, quina sort poder sopar abans de les nou! per desgràcia, jo arribo a casa cap a les onze, i o bé m'emporto el sopar en una carmanyola o sopo a aquestes hores.

    amics vermells, la majoria de dia jo no estic ni per pa amb tomàquet, passo amb un pa amb oli per acabar abans!
    però sovint cuinar quan arribes a casa cansat de treballar t'ajuda a distreure't i a desconnectar.
    prenc bona nota de la darrera petició, i no us estranyi si us sona aviat el telèfon a hores tardanes...

    ResponElimina
  19. Manel,
    Ja tens raó, devegades amb el que tens a la nevera surt un bon arròs, però aquest amb el foi i la botifarra havia d'estar impresionant.
    Salut,

    ResponElimina
  20. Osti, amb aquest arròs a les tantes de la nit ja no m'hi atreveixo... al migdia, cap problema, però gaire més tard, em senta força malament.

    Per cert, també et dono la raó amb això de fer servir 4 retalls de la nevera i fer-ne un arròs sensacional.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte