Quan vols obsequiar una persona especial no n'hi ha prou de comprar alguna cosa maca o cara, és molt millor alguna cosa feta per un mateix amb la voluntat d'agradar. Jo no sé fer gaires coses, a vegades em surten unes cartes agradables de llegir, i algun plat que es deixa menjar. Per això a les persones especials els escric cartes i, si són molt especials, penso un plat que els pugui agradar. Com aquest salmó en tres textures.
La Marta és molt especial per a mi i sap prou bé que a vegades escric cartes, i si m'inspira la persona, li dedico un plat; estic segur que li farà il·lusió aquest que porta el seu nom i un dels ingredients que prefereix, el salmó, en aquest cas, en diferents textures i diferents graus de cocció.
No és un primer ni un segon plat, és un plat únic, a l'estil anglosaxó, ideal per a un sopar en parella acompanyat d'un bon vi i sense haver-te d'aixecar a canviar plats.
Per fer-lo, primer de tot posem les llenties pardines a coure amb aigua freda acompanyades d'un porro, una ceba amb un o dos claus clavats, una pastanaga i una fulla de llorer, però lògicament també es poden comprar cuites o en conserva, que n'hi ha de ben bones. Les escorrem i les amanim amb ceba tendra, pastanaga crua, cogombres en vinagre i tàperes, tot ben picat, i salmó cru també net i picat de la mida de les llenties i amanit amb sal, pebre i una mica de mostassa. Ho barregem bé i amanim el conjunt amb oli d'oliva verge i amb una mica de vinagre, si els envinagrats picats i la mostassa no ens semblen suficients.
A banda, preparem una amanida amb uns brots tendres petits, sal, oli i vinagre balsàmic, i els barregem amb salmó fumat tallat a tires. En una cassoleta de pasta brisa (jo les compro fetes, però també es poden fer a casa) hi posem una barreja de formatge d'untar amb salmó fumat picat i anet.
Finalment, agafem un filet de salmó i el posem en una paella ben calenta i amb molt poc oli, el fem poquet per les dues bandes i reguem amb salsa de soja, procurant que el peix quedi recobert i caramel·litzat.
A l'hora de servir, posem les llenties en una banda del plat amb un motlle rodó, i a sobre hi posem dues branquetes de cebollí o unes fulles de ruca. En un costat, el filet de salmó tallat per la meitat, amb ceba fregida (com la popular de l'Ikea) per sobre, i al davant, la cassoleta. També podem pintar el fons del plat amb un pinzell sucat en salsa de soja reduïda o en un reducció de vinagre de mòdena.
Quin detall més polit!!! i el plat meravelló!!!
ResponEliminaManel, això és millor que una carta!! Primer perquè fas la persona en qüestió se senti especial anomenant el plat amb el seu nom, segon perquè porta un dels seus ingredients favorits, tercer l'hi troba en diferents textures a cada raconet del plat, quart, per la dedicació que hi has posat, cinquè per l'enginy per arribar a un plat així... un 10 Manel!!! :)
ResponEliminaPetons!
PS: No tinc cap dubte que la Marta va ser molt feliç. ;)
Carai Manel!!
ResponEliminaJa pot estar ben contenta la Marta amb aquesta dedicatòria.
Salut,
Manel, no estic gens d'acord amb això que dius que "Jo no sé fer gaires coses, a vegades em surten unes cartes agradables de llegir, i algun plat que es deixa menjar". No sé de les teues cartes, però els posts que fas em semblen molt llegidors i agradables. Quant als teus plats no és que "es deixen menjar" és que quasi sempre fan ganes de fotre-li una mossegada a la pantalla!! Aquest plat d'avui t'ha quedat de pel·lícula. Segur que la Marta estarà contentíssima... ;D
ResponEliminaManel, ets un artista. Estic segura que has emocionat a l'homenatjada... Un plat pensat fins a l'últim detall!
ResponEliminaCaram Manel,
ResponEliminaJa pot estar contenta ja... Plat dedicat, amb el seu ingredient preferit i el detall de ser un plat únic per no haver-se d'aixecar de taula i així no trencar cap dels bons moments que hi pot haver durant l'àpat!!
M'agrada veure-us així, endavant i molta sort!
No me funciona el traductor, pero no me importa, mas o menos me voy enterando...y este plato es bien especial!
ResponEliminaUn regal com aquest és molt millor que qualsevol obsequi comprat en una botiga i embolicat amb el paper i llaç més lluent. Amb això un hi posat tot l'amor i la il·lusió que un té i qui ho reb és sent la persona més especial del món! Enhorabona a tots dos, l'un per ser tant especial i l'altre per ser tant afortunada.
ResponEliminaGemma :-)
Això és un tres en un!
ResponEliminaI encara més: un bon regal! La Marta s'emocionarà més amb un obsequi tan personalitzat com aquest que amb tot l'or del món!
Felciitats!
Espero i desitjo que la Marta t'inspiri molts més plats i gràcies per compartir-los!. Petonets!.
ResponEliminaQuin plat de luxe, per una persona especial, que segur et sabria agrair el detallàs.
ResponEliminaQuina dedicatòria més maca!
ResponEliminaA mi aquest tipus de plats m'agraden molt, com bé dius, no t'has d'aixecar de la taula i són perfectes per sopar.
Que bonic, tot, tot, tot .....
ResponEliminaLa dedicació i l´amor que un posa en allò que fa vers un altre és el millor regal que hom pot oferir , estic segura que d´aquest plats en gaudirem tots molt de temps.
Una forta abraçada
Caram, quin nivell!!! L'homenatjada segur que és una dona feliç i molt ben alimentada, amb aquests àpats tan cuidats, mimats, preparats, enamorats... Tot fins l'últim detall!!
ResponEliminaPer cert, m'agrada molt la fotografia de la capçalera d'aquesta cuina generosa... no sé on deu ser, però intueixo un mar, preciós del sud!
molts petons als 2!
Uau, Manel!
ResponEliminaM'has emocionat i tot, redeu! Qui fos la Marta! ;-)
Moltes felicitats per haver trobar una persona que t'hagi inspirat aquest plat, aquest post i, sobretot, els sentiments que hi ha al darrera.
No és gens fàcil, trobar-ne de gent així!
Salut i molta sort!!
Hola Manel,
ResponEliminaSóc Esther de l’agència de comunicació de Knorr a Espanya.
Com hem vist que al teu blog parles sobre gastronomia hem pensat que et podria interessar assistir a la sessió de showcooking que hem organitzat a càrrec de Jordi Cruz amb un nou producte.
Jordi Cruz és el chef espanyol més jove en guanyar una estrella Michelin. A la seva cuina busca unir les receptes més tradicionals amb les tècniques més vanguardistes.
Per això, volem convidar-te a la sessió especial per a bloggers de tendències gastronòmiques i cuina que Jordi Cruz oferirà aquesta tarda.
Ens agradaria poder comptar amb la teva presencia per tal d’intercanviar opinions i experiències. Així mateix, Jordi Cruz estarà disponible tant durant el showcooking com després per realitzar entrevistes, en cas de que et pugui interessar.
SHOWCOOKING JORDI CRUZ
DIA: 10 febrer 2010
HORA: 19h
LLOC: Culinary Arterlier, Unilever (CC L’Illa Diagonal. Avda Diagonal, 569 3ªplanta)
ASSISTENTS: Jordi Cruz, chef espanyol més jove en aconseguir una estrella Michelin
Si estàs interessat, pots contactar amb mi a: eanon@tinkle.es
Moltes gràcies,
Manel, això de batejar un plat amb el nom d'una persona és un homenatge tan important com qui te el seu nom posat a un carrer. Molt be ! Deu estar superorgullosa d'aquest detall. I fent-ho amb salmó, encara millor, que és un molt bon peix, sa i de luxe.
ResponEliminaFelicitats per aquest plat tan maco.
Ostres Manel que mono escriure cartes, no me n'havia fet un tip i ara amb les TIC's realment ho hem deixat de fer i és una pena .... tot i que entre el plat preparat i rebre una carta em sembla que amb una cullerada em pasaria la pena de no rebre i escriure més cartes .....
ResponEliminaptonassos
Cal ser tot un artista com tu per a ser hàbil tant amb la ploma com amb els fogons... la recepta amb salmó encantadora... i la segur que la Marta encantada
ResponEliminaManel, les cartes s'acaben guardant, però els plats dedicats es recorden sempre. Vaja un detallàs que t'has marcat, la recepta és excepcional!
ResponEliminaUn petó!
Caram, quina enveja!! Es tot un luxe que et dediquin un plat com aquest..segur que es devia emocionar molt!!
ResponEliminaPtnts
Ostres! aquest plat es quasi un homenatge! està molt ben pensat i elaborat.
ResponEliminaNo coneixia el detall de coure les llenties amb la ceba i clau, ho provaré, segur que està molt bo.
Enhorabona per la recepta,
Anna
moltes gràcies a tots!
ResponEliminaus puc dir un secret? aquest plat de la foto només el vaig tastar jo, era una sorpresa que la marta va veure ja publicada.
ara ja l'ha provat, però amb les millores que pots introduir la segona vegada, com el salmó fresc tallat més gruixut i cuit com un tataki, cruet per dintre, més al gust de l'homenatjada. em va dir que li havia agradat molt, com m'han agradat molt els vostres comentaris. moltes gràcies en nom de tots dos, de veritat.