dijous, 18 de febrer de 2010

quins ous! (7)

ens fa vergonya dir que fem truites?


Ahir no tenia gran cosa a la nevera, havia de fer dinar per a mi i per als nens i vaig recórrer als ous per fer la truita que us explicaré més avall. Anant cap a la feina, havent dinat, pensava en la meva truita i en les truites en general i em vaig plantejar alguns dubtes que potser és oportú plantejar aquí. Pensava que en els blocs de cuina catalans, que són els que visito amb més freqüència, encara que darrerament els tinc una mica abandonats, la truita és una de les grans protagonistes... per la seva absència.
Essent com és aquesta una opinió que es pot contrastar fàcilment, la pregunta que és planteja immediatament només pot ser: és que ha baixat el consum d'ous i de truites? No recordo haver llegit cap notícia en aquest sentit, i en una ràpida enquesta entre companyes de feina, totes van coincidir a dir que no, que la truita segueix sent un recurs habitual a la cuina de les llars catalanes, un recurs més o menys suat, però ben habitual, segons que m'asseguren.
Aleshores, i un cop descartat que els que tenim un bloc, malgrat les nostres rareses evidents, tinguem tots costums culinaris allunyats de la realitat del nostre país, només puc concloure que la truita és un recurs vergonyant. En fem i en mengem, però no ho diem perquè és un aliment amb poc glamur.
Ep! Parlem-ne, d'això. La truita bàsica, la mal anomenada truita francesa, té una dificultat màxima si es vol suau esponjosa i no que sembli un fregall; és important com es baten els ous, el punt de sal, la temperatura de la paella, hi ha un munt de variants que fan que cada truita sigui diferent i que encaixi en la definició que li aplica la meva amiga Mai, i que em va fer molta gràcia: un ou cargolat.
Ja entenc que no es poden fer gaires posts parlant de la truita d'ou sol, de fet amb un paràgraf n'he tingut prou i m'he quedat sense arguments per seguir parlant-ne, però la cosa canvia si hi comencem a posar ingredients, ja siguin d'un en un o en nombre creixent. Cal cantar les excel·lències de la truita de ceba, de ceba i carbassó, d'albergínia, de carxofa, de formatge, de pernil, de gambetes?
Aleshores, per què no parlem més sovint de les variants que introduïm a les nostres truites? Per què les servim sigil·losament a les nostres famílies sense escampar-ho als quatre vents?
M'agradaria veure més sovint la recepta de la tradicional truita amb suc que fan a les comarques del sud, perquè la puguem copiar els que no en tenim tradició, i, a l'altre extrem, les propostes més agosarades que segur que més d'un i més de dos blocaires fan quan es tracta de barrejar els ous amb altres coses de menjar.
La meva aportació, petita, és aquesta truita de verdures amb gambes que vaig improvisar amb la nevera mig buida i que, per què no dir-ho, em va deixar més satisfet que moltes delicadeses que hauria pogut comprar si hagués tingut temps o poques ganes de provar coses.
Per fer-la, vaig picar ben petit, perquè també tenia pressa, pebrot verd i vermell, i els vaig posar a sofregir mentre picava ceba tendra, l'afegia, i preparava per afegir-hi és endavant, un porro picat. Un cop cuites les verdures, hi vaig posar un bon grapat de gambes pelades, sal i pebre, vaig deixar que es fessin una mica, no gaire, i vaig abocar la barreja en un bol on havia batut els ous. Ben barrejat i cap a la paella, a foc mitjà, perquè anés quallant la truita, primer remenant, després deixant que es fes la capa inferior fins al moment de donar-li la volta i deixar que s'anés fent per l'altra banda.
Particularment, la truita m'agrada pot feta, una mica bavosa, però com que hi havia els meus fills a dinar i les coses cruetes no els agraden pas gaire, la vaig deixar acabar de fer, sense, però, que quedés eixuta ni resseca, és clar. I, per anar bé, acompanyada de pa amb tomàquet, encara més clar!

22 comentaris:

  1. Manel, tens raó!
    No pengem truites però em fem!
    I sí, que ens tens abandonats, doncs en el darrer post vaig penjar-ne 4 de truites, que les vaig acompanyar al Xató.
    Una abraçada, cuida't maco.

    ResponElimina
  2. Manel, és veritat! Crec que tots en fem però no ho expliquem, només quan fem alguna invenció com enrotllada, en forma de pancakes, etc
    Petons!

    ResponElimina
  3. Manel, quina disertació sobre les truites, haurem de fer campanya a favor d'elles i treure-les de l'oblit! Llàstima que ahir vam sopar truita de bacallà i no vaig fer foto.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Tito Manuel, t'enrotlles com una persiana, la compres congelada i ja està!
    Martines.

    ResponElimina
  5. Per mi fer una truita d'un ou (francesda), m'hes complicadisim!
    Les he fet de xampinyons i ceba i tens raó, em va quedar una mica bonyegada i vaig pensar, no és digne del blog. Fins que no aprengui a fer una truita en condicions no penso publicar-la. De totes maneres... entrenaré.
    Gràcies per la teva reflexió.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Manel, jo faig truites i les poso a la disposició de tots, hi podeu trovar de patates, de sanfaina, de carxofa, de gambes i xampinyons, amb pastis, per capes, de bacallà,d'alls tendres, de multiverdures, amb format de pinxo, de carabasó i patata, farcides... ufffff vine a la meva cuina i veuràs quin be de deu hi tinc!!!!

    De totes maneres una truita te la seva importancia i a mes te la seva utilitat és el sopar més recurrent que podem tenir.

    A mi m'agrada com als teus fills cualladeta.

    Petons

    ResponElimina
  7. Jo també en faig sovint (1-2 per setmana com a mínim), són el millor recurs per alimentar les feres de la casa quan no et queda res més XD
    I com la dolorss, jo n'he penjat alguna, tot i que reconec que la vaig retratar i redactar més per la forma de cocció (en motlle i cap al forn) que per la recepta en si!

    ResponElimina
  8. Hola Manel! M'ha agradat molt que li dediquis aquest post a la truita, estic totalment d'acord amb tu que és la gran abandonada dels blocs de cuina.

    ResponElimina
  9. És veritat el que dius! Jo crec que nomès he penjat una truita de patates i faig de tota mena, però com dius la truita no és glamurosa!
    Aquesta teva segur que va encartar als teus fills!!
    Petonets

    ResponElimina
  10. Benvolgut Manel, trobe que hi tens tota la raó. Tot repassant les receptes que he publicat al meu blog, només n'hi he trobat una... De truites no és que en faça molt sovint, però sí que en faig de moltes classes. Qui diu que no té glamur una truita com la que tu has fet? A mi em sembla deliciosa i la foto molt temptadora. M'agraden molt les truites toves, cuites i no del tot bavoses. Tendres, per entendre'ns. La pròxima truita que m'isca "gracioseta", la penjaré.

    ResponElimina
  11. Tens tota la raó, a casa en fem moltes, el dia que toca truita sempre tenen que ser dues, una poc feta i l’altre molt feta i així fora mal de caps.
    Petons

    ResponElimina
  12. Bona Nit , Manel!!!
    A mi no em fa vergonya dir que faig truita...precisament avui ni fet una de la verdura que va sobrar ahir, hi posat una mica d'all fregidet , oli , la verdura i els ous ...i ha quedat molt bona...
    T'has deixat , la de botifarra negra ...que és boní-sima..
    a mi el contrari de tu m´agrade´n molt cuites , crues no m´agrade´n gens .
    I la francesa amb pa i tomàquet ....que??
    Bé , el pa amb tomàquet , encara que sigui de postres..i si a sobra tens un pa i un oli molt bo....ja quasi et pots morir..:-)))
    És veritat , tens alguns blocs una mica oblidats , però et perdonem , ja tornaràs quan puguis..

    Ja ho veus Manel..Totes fem truites i de tots gustos..
    Bona Nit!!

    ResponElimina
  13. Iep! truites...jo sóc també de les truites poc fetes! i si poden acompanyar-se amb cava....perfecte!
    Ptnts
    M

    ResponElimina
  14. Si que faig truites, i tant!! M'agrada la de ceba, pebrot i tonyina... Mmmm... I també obrir la nevera i a veure de que la puc fer... Sorpresa!!!

    ResponElimina
  15. I tant si faig truites, i de tota mena doncs m'agraden molt, però tens raò mai he pensat en publicar-les......

    ResponElimina
  16. Dos cops per setmana hi ha truita per sopar! La que més m'agrada tonyina i auberginea,mhmm, sempre amb pà amb tomàquet i si sobra ( imposible em molts dels casos), al día següent encara està més bona. Bon cap de setmana

    ResponElimina
  17. ja ja ja Manel si que és ben veritat tot i que jo al blog tinc una truita penjada ..... nosaltres el dilluns és el dia oficial de la truita i la fem de pernil dolç, de carxofes, d'espinacs amb panses i pinyons, de pebrot verd i vermell ... una mica del que hi ha aquell dia a la nevera

    Ptonassos

    ResponElimina
  18. JAJAJAJAAJAA, molt bo ,boníssim , però he de fer un aclariment , li dic "ou cargolat" .
    En podríem fer pàgines de les truites , ja saps qeu jo en sóc una enamorada i mai, n´he penjat cap tot i tenir-ne una bona colecció, avui per sopar truita de carxofes , oh! que en podría dir a part que per mi és el summum una bona truit..., toveta , baboseta , no dic ja el millor entrepà del món , un ou cargolat amb pa amb tomaca , no es pot explicar.
    Els ous , en general , els fem com els fem , són el millor, i un ou cargolat amb pa amb tomaca , el meu plat.
    una abraçada.

    ResponElimina
  19. Manel, Manel!!

    Jo vaig posar una truita de calçot a la temporada passada :( i també vaig posar un aperitiu de truita de patata que es una versió moderna de la clàssica truita de pat... però feta al forn i amb mini per anar picant.

    Però la veritat és que si que no hi ha massa truita pels blogs gastonòmincs i tant bones que són: de fèsols, d'espinacs,de samfaina, d'àrros, de somsos, de bacalla amb pebrot verd (aquesta la meva preferida, amb unes llesquetes de pa amb tomaca ;O ) etc...

    Rècords Manel.

    ResponElimina
  20. Tens tota la raó. A vegades posem receptes casi imposibles de fer, i ens pensem que per ser mes sencilla, no estará tan bona. MENTIDA.
    La meva filla es una "forofa" de la truita de patata i si cau l'ou líquid millor que millor. Es el seu plat favorit.
    Una abraçada i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  21. carme, sí qeu vaig veure les truites del xató, encara que no et digués res, però tampoc no tenien pas el protagonisme del post. segur que en fas de molt bones que podríes penjar algun dia.

    mercè, has encertat de ple, malgrat la manera de fer-la, parlar de truistes no és gaire 'enrotllat'!

    dolça, ja trigues a penjar la teva truita de bacallà o les que sigui. per cert, existeix la truita de romesco? ;)

    martines, m'enrotllo com una truita podries dir, que quedaria més adequat al tema d'avui...

    montse, espero veure aviat el resultat del teu entrenament!

    dolorss, quan vaig publicar el post de seguida em vaig recordar de tu perquè segurament ets la blocaire que més truites publicades, ets l'excepció que confirma la regla!

    surfzone, això és veritat, en tot mirem de buscar fórmules noves, per què no en l'elaboració i presentació de la truita?

    gràcies, eva, sort que m'ho diu algú :)

    mary lou, per què no ens ensenyes totes aquestes truites que fas i així aprenem coses noves? anima't...

    francesc, et prenc la paraula, eh?

    fem un mos, em sembla un molt bon sistema duplicar les truites i així cadascú la menja al seu gust.

    dolorss, tens raó en tot, la truita de botifarra negra és boníssima (jo en tinc penjades dues que en porten), i també és veritat que us tinc una mica abandonats. en el post d'avui em sembla que explico el perquè, però no et pensis que no et llegeixo encara que deixi menys comentaris!

    marta, en prenc bona nota, poc fetes i amb cava... ;)

    sara maria, no he provat la de ceba, pebrot i tonyina, però ho faré, i el recurs d'obrir la nevera i deixar-se emportar és fantàstic.

    xaro, et dic el mateix que a d'altres comentaristes, per què no? a veure si et decideixes i en gaudim tots.

    elvira, toques un punt vital, la truita és tan bona acabada de fer com freda l'endemà, i la d'albergínia és fantàstica, la provaré amb tonyina.

    mar, li deia a la sara maria, el recurs d'obrir la nevera i deixar-se inspirar és infal·lible.

    mai, ara mateix canvio l'ou enrotllat per ou cargolat, tot i que enrotllat també queda bé, no?
    per què no tens cap truita al bloc? potser és el moment de penjar-ne alguna, tan si és cargolada com no.

    anna, la truita de calçot em sembla una innovació excel·lent, anima't a publicar-ne més, que les que cites semblen totes ben apetitoses.

    joana, gràcies, segur que la teva filla està ben contenta amb les truites que li fas, a veure si t'animes i les comparteixes!

    ResponElimina
  22. Manel, truita de romesco... no ho sé serà questió de probar-ho ( una mica marranada, em sembla) però truita de calçots si, i és molt bona La de bacallà quan la torni a fer ja la penjaré, si hi penso, perquè com tu dius, quan faig una truita la càmera no és mai a la vora.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...