risotto amb farcit de canelons i suc de rostit
El fet de viure sol, o de ser dos, màxim tres, costa d'assimilar. Vull dir a la cuina. Acostumat a omplir la nevera diverses vegades a la setmana per cuinar per a quatre persones que feien tots els àpats a casa, ara em trobo que a vegades el menjar se'm fa malbé, o que cuino en massa quantitat, me'n sobra i acabo menjant el mateix tres dies seguits.
També té l'avantatge que quan sobren coses i no vols repetir àpat, has d'afilar la imaginació per utilitzar allò que tens per fer nous plats. Com aquest risotto, que no es pot fer gaire sovint, però que segur que repetiré de seguida que torni a tenir els ingredients.
Per cuinar-lo, vaig fer servir el farcit dels canelons de pollastre de pagès que vaig fer amb la bèstia grossa que vaig rostir al forn pel meu sant. Va donar per aquell dinar, per fer canelons un dia i per guardar-ne per un segon àpat, encara em va quedar farcit. I el suc del rostit, perquè com deia fa un parell de post, és un pecat llençar una salsa o un suc de rostit.
Amb aquests ingredients, el procediment no costa de deduir: ceba picadeta estofada en una cassola amb oli, uns xampinyons trossejats, l'arròs, unes voltes perquè s'impregni dels gustos, un raig de vi blanc, que se'l begui, i ja hi podem afegir unes cullerades del pollastre triturat amb les verdures del rostit, i una mica de suc d'aquest guisat.
A partir d'aquí, com tots els risotto, anar-hi afegint brou, en aquest cas n'hi vaig posar de verdures, perquè no quedés massa fort, i remenar sense parar fins que l'arròs és al dente. Separem del foc, un bon grapat de parmesà o grana padano ratllat, deixem reposar una mica i ja el podem servir.
ets el mestre dels arrossos! m'encanten els risottos, i aquest ha de ser més bo encara, amb la carn del pollastre i el suc del rostit.
ResponEliminabo, bo.
Manel, no pateixis per les sobres, que Sabadell està ben a prop de Castellterçol i no em faria res venir a ajudar-te a acabar plats com aquests...
ResponEliminaManel, fantàstic risotto d'aprofitament. Ara ja no ets només el rei dels arrossos, també ho ets de l'aprofitament.
ResponEliminaSalut,
Pepin
No es pot negar que aquest risotto devia ser ben gustós!
ResponEliminaA mi em passa el mateix amb la nevera: hi ha divendres que compro pels cinc i a última hora n'hi ha dues que em diuen que no dinen a casa ni dissabte ni diumenge. I encara que no m'agradi, decideixo congelar-ho.
Petons!
Manel felicitats, perque a sobre que fas un plat que ha d'estar bonísim, treballas la teva imaginació i acabes amb les sobres. Qué més vols??
ResponEliminaUna abraçada.
Hola Manel, sóc la Montse i porto temps mirant el teu blog.
ResponEliminaJo mai n'he fet de rissoto. Em sembla que per el cap de setmana agafaré qualsevol recepte de les teves i provaré de fer-ne un. Estic començant a cuinar i em sembla tan maco poder venir al teu espai i com dius tu, agafar allò que em calgui...
Et convido a passejar per el meu blog de cuina sencilla (de moment), perque a mida que vagi aprenent aniré mostrant per ensenyar a altre gent.
Respecte al teu problema de les quantitats, a mi em passa just al revés, som dos a casa i quan tinc que cuinar per colla, llavors si es una aventura!
Moltes gràcies per la teva feina.
Salut!
Carai amb unes sobres vas fer un plat de primera, imaginació al poder .
ResponEliminaCaram Manel , estas ben productiu..... dos dies que no vinc i em trobo un munt de coses noves , com pots comprobar a comarques tenim coses bones i per aquí del bo el millor , tot i que això tots ho pensem de casa nostra , de l´oli del raig de la cooperativa de la selva que te´n puc dir...una meravella tot i que jo no en compro perquè tenim el de casa i és una meravella també.
ResponEliminaDe l´arròs, indiscutiblement i amb l´aspecte que te només puc que imaginar que devia ser boníssim i això del menjar no t´apuris ens passa a tots , i a mi com m´entra la remalallet quan he de llençar alguna cosa m´he acostumat a comprar
el just per un parell o tres de dies exceptuant el peix que el compro normalment el dia de cuinar-lo i això si, si veig que no ho he de gastar directe al congelador .
salutacions
Carai, Manel!!! quin arròs!! no hi ha com aprofitar-ho tot!!
ResponEliminaFelicitats!
ISABEL
Quin arròs!!! Aprofitant les restes surten meravelles!!!
ResponEliminaPetonets
L´altre dia en vaig fer un i no et dic com va quedar.....
ResponEliminaCom a bon valencià, se’m donen fatal els rissottos, però crec que un dia provaré...
ResponEliminaVaja, a mi em passa igual! Visc tot sol i hi ha dinars repetits segur durant la setmana.
Salut!
Alguna vegada t'havia dit que a mi no m'agradaven massa els "risottos". Darrerament, però, m'hi estic acostumant i ja els trobe més bons que no em pensava. Aquest teu fa molt bona cara. Salutacions
ResponEliminaEl que no sàpigues tu Manel..., d'arrossos i aprofitaments, no ho sap ningú..., i és que a més a més, tens la capacitat de explicar-ho que ens fa entrar una salivera, que ara qualsevol es conforma amb un iogurtet, catxis!
ResponEliminaPetons
Això de que s'acumulen coses a la nevera, es un mal comú... I en el meu cas, que em confeso "comprador d'aliments compulsiu" el tema costa de gestionar. Soc cerebral llevat de quan estic comprant que arribo a autoenganyar-me i en ocasions en les superfícies, em cal tornar enrera i tornar a les prestageries, coses que he comprat en excés... :-).
ResponEliminaMolt ben aprofitaddes les sobres, i segur que va quedar un arròs ben bo
ResponEliminasalutacions
Manel, et juro que no torno a entrar al teu bloc a l'hora de dinar! L'estòmac crida!
ResponEliminaM'encanta el rissoto, és un dels meus plats preferits!! Jo sempre aprofito les salses que em sobren per acompanyar o cuinar un arròs.
ResponEliminaManel,
ResponEliminaExtraordinari aquest risotto de l'edició 31! del principal aliment de món. Aquests farciments "sobrants" (sempre cal fer-ne més del necessari per tal que sobrin) son un a autèntica font de idees per a nous plats. Una abraçada
Manel, amb la cuina d'aprofitament s'acostumen a aconseguir autèntiques delícies, com ha de ser aquest rissotto que ens presentes.
ResponEliminaPer cert, la foto de la capçalera, et puc dir que m'agrada i que la sento propera, jo juraria que és una de les platges de la meva comarca, però ????? Bé, ja et dirà qui t'ho ha de dir que jo també sóc una mica bruixa... Saps que a Reus tenim una dita que diu: A Reus enganxen... i pel que sembla els de fora adoptats a Reus també!!!!
Felicitats pel plat i per tot!
Ptnts
Dolça
Manel, aquest risotto no es pot negar que havia de ser d'allò més gustós!! I a vegades, aquestes sobres són les que acaben de donar el toc definitiu en un plat! :)
ResponEliminaPetons!
Manel francament no et preocupis ja et donaré la meva direcció i quan tinguis sobres ... de veritat no pateixis m'ho envies en una carmanyole i santes pasques ... !!!!!
ResponEliminamolts petonets de mica en mica ja veuràs que ho aniràs apamant tot a la perfecció !!!