dilluns, 4 de gener del 2010

canelons de pollastre de pagès

El dia del meu sant, l'1 de gener, encara que sigui una data difícil, sempre m'ha agradat convidar la família a dinar; aquest any, per raons ja explicades en aquest bloc, només els meus pares i els meus fills, i com ja havia dit també aquí, tocava un plat de cullera i un rostit, ja que pel dinar de Nadal vaig triar una opció diferent.
Com a plat de cullera, vaig repetir la crema de carbassa i gambes que ja va aparèixer aquí al novembre, i un pollastre de pagès rostit. Com que vaig trobar un pollastre gros, de tres quilos, en lloc de trinxar-lo i fer-lo rostit a la cassola que és com m'agrada més, el vaig fer sencer al forn, amb una cocció llarga de més de tres hores a una temperatura no gaire alta. La veritat és que va quedar molt bo, però en va sobrar molt i el vaig poder aprofitar per fer uns canelons de pollastre de pagès que vam gaudir amb els meus fills ahir diumenge.
Pot semblar que en tractar-se majoritàriament de pits de pollastre, que és el que sol quedar sempre que es fa un rostit així, els canelons quedarien eixuts, però no va pas ser així, us explico com els vaig fer.
El pollastre estava rostit a la cassola i després posat al forn amb una bona bresa de ceba, pastanaga i alls, més una branqueta de romaní, una fulla de llorer, mitja branca de canyella i un tros de pell de taronja. Més una copeta de conyac i una mica d'aigua perquè no quedés sec. I anava farcit amb una barreja de botifarra crua, pinyons, prunes i orellanes.
De manera que el pollastre que va quedar el vaig picar i les verdures de la bressa les vaig triturar amb el suc, va quedar una salsa espessa i gustosa que va donar a la carn una amorositat notable. A més, també hi vaig posar part de la carn del farcit, i una mica de beixamel.


Amb aquesta farsa vaig farcir els canelons i els vaig cobrir de la preceptiva beixamel aromatitzada amb nou moscada i pebre blanc. Finalment, per sobre, una bona capa de formatge ratllat, en el meu cas grana padano, i una mica de mantega per enrossir-los al gratinador. L'opinió de l'Aleix i la Lara, que és la que més valoro, va ser molt favorable; a mi també em van agradar, però no sóc un jutge imparcial.

16 comentaris:

  1. Felicitats!!!
    I quins canelons! Quina pinta!!! Quan pesava el pollastre? 3Kg?? una "petita" bèstia,no!!!!(jo l'hagués tingut 3 hores i 45 minuts)quan dius més de 3 hores, quant més?
    Ptnts

    ResponElimina
  2. Moltes Felicitats!!! Quina pinta que tenen els canelons...m'encanten!!!! I la foto del pollastre genial...no m'estranya que sobrés...és enormeeee! :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  3. Feliç Any Nou! y felicitats pel teu sant (encara que una mica endarrerides)
    els canelons es veuen deliciosos, ben segur que aquest pollastre amb les seves hores de cocció era d'allò més bo.
    pt!

    ResponElimina
  4. Primer de tot, felicitats pel teu sant, encara que sigui amb una mica de retard.
    Amb bons ingredients és natural que surtin uns canelons així!
    Jo tot l'any compro pollastre de pagès, i gairebé mai baixa dels 3 kg, més aviat fan 3 i 1/2. L'altre dia, necessitava dos pits per fer croquetes i vaig comprar només mig pollastre. Pesava 2 kilos i mig! Com es nota que els han alimentat més perquè fessin goig per aquestes festes!
    Bon Any!

    ResponElimina
  5. Hola Manel,
    En primer lloc et desitjo que tinguis un Feliç 2010 i moltes felicitats pel teu sant.
    En quant a aquests canelons, senzillament, ¡fantàstics!. Segur que estaven deliciosos.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  6. Manel,
    Jo si soc un jutge imparcial (lamentablement només visual) i puc dir que s aquests canlons eren la meitat de bons del que aparenten, havien de ser sensacionals!, una abraçada i felicitats pel teu sant, encara que sigui amb retard.

    ResponElimina
  7. Un plat d eluxe per celebrar l'arribada del nou any i del teu sant, ja ho crec!
    Només per la foto, ja es veu que han de ser bons, l'opinió dels teus fills és la més important.
    Per cert, no he tastat mai el formatge grana padano, com és? Especial per gratinar?
    Manel, bon any nou i fins dissabte, ja tinc ganes que arribi!

    ResponElimina
  8. Felicitats i Felicitats!! pel teu aniversari, i per aquests magnífics canelons, un plat que siepre afegeix un plus a qualsevol festa

    ResponElimina
  9. Moltes felicitats Manel!
    I quina pintassa que tenen aquests canelons! Boníssims!!!
    Una abraçada i fins dissabte!

    ResponElimina
  10. primer de toto felicitar-te per el teu sant, encara que sigui amb una mica de retràs.

    Jo tamb´ñe tinc un pollastre de pagès al congelador, que m'ha matat la sogre però ja el tinc tallat. També el vui fer al forn i el faré amb verduretes com tu

    ptns i que tinguis uns bons reis

    ResponElimina
  11. Per molts anys , puguis celebrar el teu sant...
    Els canalons ..un 10
    El pollastre , estupendo!!!
    Que tinguis uns Bons Reis , que et portin molta salut i Felicitat..
    i preparat , que ja és a punt la trovada ,,,

    ResponElimina
  12. Realment espectaculars!!!!!

    Amb aquest farcit no m'estranaya que els teus fills i tu els trobessiu bons.
    Fins dissabte

    ResponElimina
  13. Bona pinta els canelons... jo aquest any també he optat per aquest clàssic... però amb un parell de variacionjs. La farsa la vaig fer a base de galta de vedella (i una mica de porc tb). I en lloc de bexamel, vaig fer una salsa de formatge amb una mica de suc de tofona... I la pasta la vaig fer manualment... Se que es una currada, però ho recomano..!!. Ens veiem dissabte...

    ResponElimina
  14. Uhmmm... quina delicia!! Nosaltres vam fer per Sant Esteve, sempre els fem rostits però aquesta vegada vam aprofitar part de la salsa, verdures i fruites del pollastre de Nadal i vam quedar com mai, així que ja puc imaginar com van quedar els teus! Felicitats.

    Núria

    ResponElimina
  15. m'estic posant al dia de la feina acumulada al bloc i tinc muntanyes de comentaris per contestar, de manera que mhaureu de perdonar que no ho hagi fet abans, aixòno vol dir que no els hagi llegit i rellegit i els agraeixi de tot cor.
    gràcies a tots.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte