canelons de pollastre de pagès

El dia del meu sant, l'1 de gener, encara que sigui una data difícil, sempre m'ha agradat convidar la família a dinar; aquest any, per raons ja explicades en aquest bloc, només els meus pares i els meus fills, i com ja havia dit també aquí, tocava un plat de cullera i un rostit, ja que pel dinar de Nadal vaig triar una opció diferent.
Com a plat de cullera, vaig repetir la crema de carbassa i gambes que ja va aparèixer aquí al novembre, i un pollastre de pagès rostit. Com que vaig trobar un pollastre gros, de tres quilos, en lloc de trinxar-lo i fer-lo rostit a la cassola que és com m'agrada més, el vaig fer sencer al forn, amb una cocció llarga de més de tres hores a una temperatura no gaire alta. La veritat és que va quedar molt bo, però en va sobrar molt i el vaig poder aprofitar per fer uns canelons de pollastre de pagès que vam gaudir amb els meus fills ahir diumenge.
Pot semblar que en tractar-se majoritàriament de pits de pollastre, que és el que sol quedar sempre que es fa un rostit així, els canelons quedarien eixuts, però no va pas ser així, us explico com els vaig fer.
El pollastre estava rostit a la cassola i després posat al forn amb una bona bresa de ceba, pastanaga i alls, més una branqueta de romaní, una fulla de llorer, mitja branca de canyella i un tros de pell de taronja. Més una copeta de conyac i una mica d'aigua perquè no quedés sec. I anava farcit amb una barreja de botifarra crua, pinyons, prunes i orellanes.
De manera que el pollastre que va quedar el vaig picar i les verdures de la bressa les vaig triturar amb el suc, va quedar una salsa espessa i gustosa que va donar a la carn una amorositat notable. A més, també hi vaig posar part de la carn del farcit, i una mica de beixamel.

Amb aquesta farsa vaig farcir els canelons i els vaig cobrir de la preceptiva beixamel aromatitzada amb nou moscada i pebre blanc. Finalment, per sobre, una bona capa de formatge ratllat, en el meu cas grana padano, i una mica de mantega per enrossir-los al gratinador. L'opinió de l'Aleix i la Lara, que és la que més valoro, va ser molt favorable; a mi també em van agradar, però no sóc un jutge imparcial.