Acabo de visitar El cafè de nit de la Glòria i el Josep i veig amb sorpresa que aquesta setmana ha complert dos anys. Em passa una imatge pel cap, un record fugaç d'ara fa un any i recordo de sobrte que ens vam felicitar mútuament. Obro aquest bloc, busco la primera entrada i és de l'11 de març de 2008. O sigui que Cuinar és generós també ha complert dos anys aquest mes. I no me n'ha dit res. Me n'he hagut d'assabentar a casa dels altres.
Tinc una amiga molt amiga que no es perdona oblidar felicitar l'aniversari dels seus amics. I em sembla que aquest bloc és igual. Segurament per això porta una temporada tan esquiu, com ja explicava en el darrer post. El punyetero me'l devia deixar escriure pensant que era la felicitació per l'aniversari, que ja havia passat, i el que vaig fer va ser dir-li que seguiríem sent amics però ja res no seria com abans.
Ara sí que em costarà que em perdoni, li hauré de fer un arròs d'aquells que tant li agraden o escriure un article ben llarg que l'ompli i el satisfaci.
Realment, ha estat un oblit imperdonable però encara confio que em deixi seguir ajuntant lletres i alguna foto per explicar per a tots vosaltres què cuino i què menjo, almenys durant dos anys més.
Gràcies per haver vingut durant aquest temps a llegir algun dels 340 articles que he publicat, per haver-me deixat més de 1.000 comentaris i per afavorir-me amb la vostra amistat.
Per molt anys Cuina Generosa!! Un plaer estar al teu costat i fruir d'aquest meravellós bloc que tant ens agrada. Com que avui et veurem, et farem un parell de petonassos per felicitar-te. Fins ara.
ResponEliminaMoltes felicitats per aquest segon any! Estem encantats amb la teva amistat i a veure si entre tots aconseguim que el teu bloc et permeti restablir la vostra comunicació habitual. Fes-li un arrosset dels teus, segur que serà definitiu!
ResponEliminaFelicitats per aquest segon aniversari! I com diu la Glòria, estic segura que amb un bon arròs el bloc et deixa fer tot el que vulguis.
ResponEliminaManel, moltes felicitats per a tu i el teu amic el bloc.
ResponEliminaHe estat absent una colla de dies i avui intento ficar-me al corrent, encara que veig que tu no em donaràs massa feina ;-).
Això si, lo de felicitar els aniversaris jo també soc de les que pensen que les dates senyalades s’han de recordar i celebrar, encara que com solem a dir: “ tots els sants tenen vuitada”!!!
Una abraçada
Moooooltes felicitats Manel!!!! 2 anys ja...com passa el temps!!!! Ha seguir disfrutant!! :)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Per molts anys!
ResponEliminaI que et puguem seguir visitant no dos anys més sinó moltíssims!!
Una abraçada
I molts anys més et puguem llegir!
ResponEliminaL'enhorabona!!!
Manel, felicitats. Dos anys és molt, pero segons com ho miris és poc. Et queden molts anys per davant a tu i al teu blog. Al menys, això és el que desitgem tots els teus seguidors.
ResponEliminaPer molts anys , Manel!!!
ResponEliminaMòltes felicitats.
ResponEliminaI quantes alegríes que ens han donat els respectius blogs, oi?
:-)
Hola Manel, primer felicitats per estar dos anys, aquí compartint amb tots nosaltres, i ben segur que et deixa i t´espera tot el que fagi falta n´estic més que segura.
ResponEliminaSegur que el teu arròs li farà sentirse agust com tots nosaltres.
Una forta abraçada, i primer el que és primer, jo vaig fent poc a poc tal i com em permet el meu temps, tot camvia com tu dius, però tot te un arrenjament:-).
Per molts anys Manel!! Segur que el teu blog et perdonarà l'oblit
ResponEliminaMolt d'anys, Manel!!! Ha estat un plaer compartir amb tu el dinar d'avui i poder conèixer-te en directe. Salutacions
ResponEliminaPer molts anys!!!!!!! El temps passa volant... Espero poder segui gaudint durant molt temps més dels teus delicosos arrossos i rostits, eh? :)))
ResponEliminaMoltes felicitats!!!!!!
ResponEliminaNo et preocupis, un bon amic ho perdona tot i si dius que li faràs un bon arròs, doncs llavors què carai, com vols que no hi hagi reconciliació!
Una abraçada!
Moltes felicitats estimat!!!! Que et llegim molts anys més!!
ResponEliminaamics vermells, gràcies per ser els primers i pels dos petonassos que em vau fer ahir. em ve molt de gust fer aquella excursioneta a calldetenes que vam parlar.
ResponEliminauna abraçada
glòria, moltes gràcies per l'amistat i pels bons desitjos. demà mateix li faig l'arròs a veure si em perdona ell i tots vosaltres. fins aviat!
anna, moltes gràcies a tu també, l'arròs ja el tinc al cap!
dolorss, és veritat que tots els sants tenen capvuitada, però és que me n'he adonat deu dies tard!
espero que el viatge us hagi anat molt bé i tornis amb les piles ben carregades perquè et poguem tornar a llegir i a gaudir de la teva cuina un petó.
eva, moltes gràcies i molts petonets per tu, a veure si ens veiem algun dia perquè em faria molta gràcia veure't en aquest estat. confío que va tot bé. una abraçada.
margarida, t'agraeixo molt els bons desitjos i els teus comentaris malgrat que jo porto una temporada que no compleixo :( però desitjo per sobre de tot que aquesta llarga vida la tingui també el teu bloc i el de tots els amics que admiro la vostra feina.
xavier, ets dels últims que has arribat a la cuina generosa però em sembla que faci molt de temps ja que ens coneixem. gràcies per venir.
gràcies, jose, tan de bo tinguis raó i duri, amb una mica més de constància que aquests darrers dies. en això, tinc molt a aprendre de tu!
Ei. Manel... quin lapsus! no pensar en el "teu" aniversari, jejej.
ResponEliminaA casa diem que tots els Sants tenen vuitada és a dir que tranquil, no passa res! El que compta és que ens ho has dit, et felicitem i seguim tots aquí esperant els arrossos del Manel de Castellterçol i els seus escrits.
Una abraçada i endavant.
PTNTS
Dolça
Per molts anys, esperem estar molts mes anys lleguin el teu bloc, crec que com molt be diuen si li fas un plat del principal aliment del mòn et perdonarà
ResponEliminaPetons.
moltes felicitats per aquests dos anys plens de bones receptes!
ResponEliminaespero que siguin molts més.
Felicitats i que duri!
ResponEliminadolors, moltes gràcies,
ResponEliminastarbase, el bloc s'assembla a un fill, et dóna molts feina però tens raó que et dóna encara més alegries.
gràcies, mome, tu dius que vas fent poc a poc però tens una constància envejable, i també has fet dos anys, oi? per molts anys!
cristina, bé ho espero, que em perdoni, com tots vosaltres, que sou molt amables.
francesc, el plaer ha estat mutu i espero que no trigarem a tornar a compartir una estona. ja veig que vau arribar bé i de seguida et vas posar a la feina, jejeje.
una abraçada i fins ben aviat!
Per molts anys!
ResponEliminaI no dubtis que seguirem passant!
Una abraçada!
gemma, jo també ho espero, i que ens poguem veure aviat, també, que no coincidim mai. una abraçada!
ResponEliminagemma (guspires), abans ho deia un altre comentari, els blocs ´són una mica com els fills, i entre pares i fills és difícil que no ens ho perdonem tot.
sara maria, moltes gràcies, jo també espero que podrem gaudir mutuament molt de temps de les nostres experiències. un petó!
dolça, tu i jo estem ben encasellats, eh? tu amb els cocs i jo amb l'arròs, què hi farem!
gràcies pel comentari i espero que ens poguem veure aviat. un petó!
sion, moltes gràcies, espero que ens podrem seguir llegint mútuament molt de temps.
gràcies, eva, et desitjo el mateix de tot cor.
surfzone, això espero!
illetapitita, no dubtis que m'alegrarà molt que segueixis passant, sempre seràs ben rebuda!
Hola Manel,no ens coneixem però sé del teu blog i de tú pel josep i la gloria que són bons amics.Si no ho tinc mal entès tindré oportunitat de coneixe't divendres,a reveure i moltes felicitats pel teu blog!(vaig a posar-lo a la llista per no perdre'm aquests arrossos...).Mercè-destapant cassoles.
ResponEliminaFelicitats Manel...no està permès oblidar-se dels aniversaris...i quasi me'n oblido de fer-ho!
ResponEliminaGràcies a tu per deixar-nos llegir-te!
Ptns
M
Felicitats, per molts anys que et trobem aqui.
ResponEliminamercè, la glòria i el josep em vam parlar de tu diumenge i dels inicis fulgurants del teu bloc, ja t'he fet una priomera visita i vaig poder comprovar que no exageraven. gràcies per venir i a veure si puc venir divendres i ens coneixem.
ResponEliminamarta, l'oblid hauria estat imperdonable; el teu suport és impagable.
marisabel, gràcies per seguir venint a provar-ho
Manel, per molts anys!!!! Espero que continuïs portant-te bé amb el teu amic el bloc i et puguem seguir llegint les teves receptes amb el principal aliment del món. ;)
ResponEliminaPetons!